El Suprem rebutja revisar sentències anteriors a la del tribunal europeu per tornar les clàusules terra

El tribunal de la UE va obligar al desembre els bancs a pagar tot el que els clients havien abonat indegudament

El canvi de criteri del Suprem sobre la devolució del que els bancs van cobrar indegudament per les clàusules terra no pot afectar sentències anteriors que ja són fermes. Així ho ha establert la sala civil de l'alt tribunal, que s'ha negat a reobrir un cas ja jutjat i sentencia per aplicar-li la sentència del tribunal de la UE que va permetre tornar a cobrar tot el que ja s'havia pagat per aquestes clàusules abusives i no només una part, com inicialment havia establert el tribunal espanyol. 

Els demandants al·legaven que la sentència del tribunal de Luxemburg, que va obligar al Suprem a ordenar la devolució de tot el que s'havia cobrat de manera indeguda, permetria que es revisés la sentència del seu cas concret, que ja és ferma. Aquesta última resolució es va redactar en conformitat amb l'anterior doctrina de l'alt tribunal, que només pemetia tornar a cobrar el que s'havia pagat per aquestes clàusules des de la data de la sentència, el 9 de maig del 2013. 

La sala civil rebutja acceptar a tràmit la demanda (és a dir, que no entra en el fons de l'assumpte) en considerar que no és possible revisar una sentència ferma invocant sentències del Suprem posteriors. Aquesta revisió només seria factible en casos excepcionals, com quan una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (no el de la UE, que va ser el cas de les clàusules terra) consideri que la justícia espanyola ha violat algun dret fonamental, segons els magistrats. 

La interlocutòria, redactada pel magistrat Rafael Sarazá Jimena, assegura a més que el mateix tribunal de Luxemburg (el TJUE) subratlla la importància del principi de "cosa jutjada", que impedeix reobrir sentències en ferm, ja que "garanteix tant l'estabilitat del dret i les relacions jurídiques com la recta administració de la justícia". 

La sala civil del Suprem va establir inicialment que els clients que reclamen les quantitats indegudament cobrades per clàusules terra podrien obtenir només les abonades des de la data de la sentència d'aquest tribunal, és a dir des del 9 de maig del 2013, com una mesura de protecció sobre l'economia nacional. Però diversos jutjats van presentar qüestions al tribunal de Luxemburg sobre l'adequació d'aquesta decisió al dret europeu. 

El TJUE va tombar aquesta interpretació el desembre passat. La seva resolució va sostenir que aquestes quantitats abonades de més podien reclamar-se des de la data mateix de la constitució de la hipoteca, i no des de la decisió de l'alt tribunal espanyol, cosa que va obligar aquest últim el 15 de febrer a canviar el criteri. 

"La declaració de caràcter abusiu d'una clàusula ha de tenir com a conseqüència reestablir la situació en què es trobaria el consumidor si no hagués existit tal clàusula", deia la sentència de Luxemburg que qualificava la decisió del Suprem de limitar els pagaments des del maig del 2013 com "una protecció als consumidors incompleta i insuficient que no constitueix un mitjà adequat i eficaç que acabi amb l' ús de les clàusules abusives".