El TJUE reconeix que Espanya abusa dels contractes interins però deixa en mans dels jutges com compensar-los

Luxemburg obre la porta tant a convertir-los en treballadors fixes com a indemnitzar-los 

Prop de dues dècades treballant encadenant contractes temporals per les mateixes institucions públiques. És la situació que van denunciar diversos treballadors del Servei Madrileny de Salut (SERMAS) davant la justícia per reclamar ser considerats treballadors fixes i, per tant, tenir els mateixos drets. Els seus casos van arribar a Luxemburg en forma de qüestió prejudicial i aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha censurat Espanya per abusar de la perpetuació dels contractes interins i reconeix que han d'estar protegits pel marc laboral europeu encara que hagin consentit la renovació successiva del contracte interí o fins i tot no s'hagin presentat a alguna convocatòria per accedir a places fixes. Luxemburg sosté que una manera correcta de compensar-los pot ser una indemnització o convertint-los en treballadors fixes, però ho deixa en mans de cada jutge nacional. 

El Tribunal indica que "hi ha un problema estructural en la sanitat pública espanyola que es tradueix en un elevat percentatge d'empleats públics temporals i en l'incompliment de l'obligació legal de proveir de manera permanent places ocupades temporalment per aquest personal". 

Però no és només cosa de la sanitat. El cas pot afectar de retruc més de mig milió de treballadors a tot l'estat espanyol que es troben en una situació d'interinatge similar, segons calculen els sindicats, una estimació complexa perquè si ja és impossible saber quants funcionaris té l'administració pública espanyola encara és més difícil saber de manera exacta quants són interins i quants encadenen contractes temporals per a períodes tan llargs. D'entrada, més d'un 26% dels treballadors del sector públic espanyol tenen contractes temporals, segons les últimes dades. A Catalunya, segons els sindicats, només sota el paraigua de la Generalitat hi podria haver uns 40.000 treballadors en aquesta situació. El TJUE no ha determinat que tots hagin de ser reconeguts com a temporals, però sí que tenen l'opció de denunciar-ho i ser recompensats si la seva situació laboral és considerada abusiva. 

La clau en aquest cas era determinar si l'encadenament de contractes temporals denunciat per aquests treballadors és o no abusiu i suposa una contractació temporal fraudulenta, i també com compensar-ho: si en forma d'indemnització o transformant-los en treballadors fixes. El TJUE sí que considera que pot ser abusiu perquè considera que queden emparats sota l'Acord Marc del Treball de Durada Determinada, però no delimita quina ha de ser la manera de compensar-los, sinó que obre la porta a convertir-los en fixes o indemnitza-los però ho deixa en mans de cada estat.

Luxemburg conclou que és cosa de cada jutjat nacional "apreciar si l'organització de processos selectius destinats a proveir definitivament les places ocupades amb caràcter provisional per empleats públics, la transformació d'aquests treballadors en indefinits i la concessió d'una indemnització són mesures adequades per prevenir o sancionar els abusos derivats de la utilització de contractes successius". 

L'elevada taxa de temporalitat al mercat laboral espanyol ja és una assignatura pendent de l'administració que està sota la lupa de Brussel·les, com va admetre  el comissari d'Ocupació,  Nicolas Schmit, en una pregunta parlamentària fa unes setmanes. Segons recordava el comissari,  el dret nacional ha d'establir mesures per prevenir i, quan sigui procedent, sancionar els casos d'abús successiu de contractes o relacions laborals de durada determinada. 

Què vol dir ser treballador interí?

En principi els contractes d'interinitat estan pensats per cobrir vacants temporals o projectes de durada determinada. Però durant la crisi moltes baixes i jubilacions no s'han cobert amb places fixes, sinó amb interins que no tenen els mateixos drets sinó que, per exemple, no poden cobrar indemnització per cessament.