ENTREVISTA

Timothy Kehoe : "Si ve una recessió els bancs centrals no hi podran fer res"

Economista i assessor de la Reserva Federal de Minneapolis, té una relació estreta amb Catalunya

Timothy Kehoe (EUA, 1953) és assessor de la Reserva Federal de Minneapolis i té una relació estreta amb Catalunya. Ve sovint (aquesta setmana ho ha fet per participar al Fòrum de l’Excel·lència a Lloret) i parla català. Es presenta a l’entrevista amb una samarreta que només un economista nord-americà podria portar. Comença advertint que, com a assessor de la Reserva Federal, no pot comentar la decisió d’aquesta setmana de no tocar els tipus.

Portem una dècada amb els tipus en nivells molt baixos. A Europa estan a mínims històrics, i als EUA, pràcticament. Els bancs centrals s’han quedat sense marge de maniobra. Què creu que passaria si arribés una recessió?

La política monetària ja no és un instrument útil. Tot i tenir els tipus molt baixos des de fa molt de temps, als EUA i a Europa seguim tenint una economia fràgil. Si la política monetària no ens serveix, haurem de buscar altres mesures...

Per tant, si ve una recessió, què passarà?

(Es queda pensatiu una llarga estona.) Tant de bo que no vingui, però és possible que arribi. L’economia mundial no està en bona forma. Falta un motor de creixement. Ni tan sols la Xina carbura... Entre les economies grans, els Estats Units són els que estan millor, i això que estan fràgils!

O sigui, el missatge és: creuem els dits perquè no vingui una recessió perquè, si ve, no sabrem què fer.

És així. Podem fer coses en política fiscal, reformes estructurals... però les solucions tradicionals, ràpides, que consisteixen a utilitzar la política monetària, ja no serveixen. No hi ha res més, o gairebé res més, que es pugui fer en aquest àmbit.

La intervenció del BCE ha fet baixar els interessos del deute fins a tipus negatius. Ara hi ha 10 bilions d’euros en deute sobirà amb tipus negatius, és a dir, de diners pels quals els inversors no cobraran res, sinó que pagaran. Si això no és una bombolla de deute, què és?

El 2010 els inversors van adonar-se que havien comès un error: havien estat tractant durant anys el deute de països com Grècia igual que tractaven el d’Alemanya, a qui demanaven els mateixos interessos.

Ara passa una cosa una mica semblant: avui el deute a 10 anys d’Espanya és més barat que el dels Estats Units.

Sí, perquè Mario Draghi va dir que faria el que calgués per evitar més fallides de països europeus, i va actuar abaixant els tipus d’interès. El problema és que això ha fet baixar tant el cost d’endeutar-se que els governs ja no tenen cap problema a acumular deute. Endeutar-se és gratis! Estan contents, no han de fer esforços. Però no és sostenible.

¿Vol dir que Merkel tenia raó quan pressionava perquè el BCE no actués? ¿S’haurien d’haver deixat els tipus d’interès alts per forçar els països a fer reformes?

Sí, però el pecat original va ser la creació de l’euro, que estava mal dissenyat.

Tornant a la pregunta original: això és una bombolla de deute, no?

Sí. El deute pot créixer sense límit si el seu cost es manté tan baix. Això és el que està passant actualment. Els governs diuen que no faran retallades ni reformes que posin en risc les pròximes eleccions. I si hi ha algun problema...

... apareixerà Draghi amb el seu compromís de fer el que calgui.

Mario Draghi va solucionar un problema greu a curt termini, evitant la fallida de països com Espanya. Però el problema a llarg termini és una altra història. Arreglar la situació fiscal és costós per als polítics i per als ciutadans, que no volen perdre els seus serveis. En tot cas, el truc seria que arribés una veritable recuperació econòmica. Si fos així, tot canviaria.

Hi ha qui diu que ja no creixerem mai com abans. Què en pensa de la teoria de l’estancament secular?

És un concepte encunyat per un professor de la Universitat de Minnesota als anys 30! En aquella època hi va haver gent que no veia la sortida, i és veritat que va ser dur. Però després va acabar arribant el creixement, a finals dels anys 40, i va ser un creixement repartit a tot el món com no havíem vist mai a la història! Ara s’està tornant a parlar de l’estancament secular. Jo crec que ara estem en un període de creixement lent, però no és obvi que ens hi hàgim de quedar. Si ens hi quedéssim, hauríem de fer ajustos perquè voldrà dir que no érem tan rics com ens pensàvem. Però si hi ha recuperació, tot això està solucionat. El creixement és l’única solució. Hi ha molta incertesa, hi ha raons per tenir por, però jo crec que tot i que ara estiguem passant un mal moment, el podem deixar enrere.

Més continguts de