IMPACTE DE LA PANDÈMIA

Toc d’atenció a les patronals perquè reclamen la reobertura econòmica

Els experts alerten que sense mesures restrictives la incidència del covid encara seria més elevada

Des de l’inici de la segona onada de la pandèmia les patronals no han deixat de reclamar reiteradament la reobertura de l’economia cada cop que la Generalitat ha ordenat el tancament de sectors per intentar frenar l’increment de contagis del covid-19. Quan el Govern va decretar el tancament de bars i restaurants a mitjans d’octubre, Foment del Treball va qualificar la mesura de “desproporcionada”. Més exemples: la primera setmana de desembre tant Foment com Pimec van demanar conjuntament l’obertura dels centres comercials negant que hi hagués “vinculació directa” entre la seva activitat i un creixement dels contagis. “Tot el comerç és un sector que està preparat, és segur i responsable”, asseguraven. ¿Però és imprudent aquesta petició de les patronals d’insistir en mantenir oberts tots els negocis en plena pandèmia?

Des de la Generalitat ja s’ha admès en diverses ocasions que si es tinguessin diners, no s’hauria produït la reobertura de bars i restaurants, entre altres sectors. “Si tinguéssim els recursos econòmics, és evident que les mesures serien restrictives al màxim”, assegurava el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, el 26 de novembre. El conseller ho va dir després que també ho hagués verbalitzat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

Però què diuen els experts sobre la petició de les patronals de mantenir oberta l’economia? En general els epidemiòlegs donen la raó a les decisions preses pel Govern, si bé aposten més per mesures concretes per controlar la transmissió que no pas per abaixar totalment les persianes dels diferents sectors.

El que queda clar és que l’equilibri entre la lluita contra la pandèmia i el manteniment de l’activitat econòmica és difícil, tot i que l’amenaça d’una tercera onada de covid-19 és real. Segons el Centre de Control de Malalties de la UE, si tots els estats retiressin les mesures restrictives abans de Nadal, al gener pujarien els contagis i al febrer s’arribaria al pic d’una tercera onada. El professor de la UPC Enric Álvarez Lacalle defensa que calen “mesures permanents per evitar contactes, perquè la incidència és encara molt elevada”.

Álvarez Lacalle dona suport a la posició dels responsables de la Generalitat, en el sentit que si hi hagués recursos es mantindrien aquestes mesures restrictives. “Si només fos per criteris epidemiològics -indica aquest professor universitari- estaria tot tancat”. I recorda que el mateix premi Nobel d’economia Paul Krugman aposta per les ajudes directes fins que arribi la vacuna, és a dir, abocar diners com si hi hagués un desastre natural. Krugman escrivia recentment al New York Times : “En realitat no volem un ressorgiment de l’ocupació en sectors d’alt risc fins que les vacunes estiguin àmpliament disponibles”, i explicava que “el que hauríem de fer, en canvi, és minimitzar el patiment mentre esperem”. “És a dir -indicava Krugman-, el problema no és un estímul, sinó un alleujament de desastres”.

Aquest alleujament s’hauria de fer amb la injecció directa de recursos als sectors afectats per part de les administracions públiques, tal com han insistit en multitud d’ocasions des que va començar la pandèmia les mateixes patronals.

“Calen ajuts directes a determinats sectors i a fons perdut. Si no són generosos hi haurà una mortalitat d’empreses important”, explicava en el seu balanç anual el president de Pimec, Josep González, aquesta setmana. En la mateixa línia es pronunciava Foment del Treball. “A Espanya hem fet bé els ERTO, i tots els països tenen uns sistemes més o menys similars”, defensava Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment. “També hem fet molt bé els crèdits ICO, perquè s’ha aprofitat la xarxa de bancs comercials, però les ajudes directes no han sigut de la mateixa magnitud que a França o Alemanya”, afegia. De fet, les dues patronals catalanes han subscrit un manifest en el qual es reclamen aquests ajuts als sectors afectats per les restriccions.

Mesures quirúrgiques

Els experts, davant la necessitat de mantenir l’activitat econòmica, es resignen, en general, a no tancar del tot l’economia. L’investigador ICREA i professor del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques de la URV, Àlex Arenas, considera “natural” la pressió dels sectors econòmics per reobrir, però creu que per anar posant en marxa l’economia “cal una situació epidemiològica confortable”. “La reobertura no es pot fer si no es posen mesures a l’altre plat de la balança. Si obres i esperes el miracle és que no has après res de l’epidèmia”, manté.

Per fer baixar la incidència i no haver de tancar l’economia, Arenas aposta per mesures plausibles i “quirúrgiques”, com seria impulsar el teletreball i la teledocència a partir de tercer d’ESO, batxillerat i la universitat. Això faria que la mobilitat baixés un milió i mig de persones sense un cost econòmic directe, i l’indirecte “ens el podríem permetre” fins que arribi la vacuna. Treure de la mobilitat tots aquests estudiants permetria un millor rastreig, indica. A més, el professor veu clau per rebaixar els indicadors epidemiològics els tests. Posa l’exemple de la República Txeca, on, segons explica, s’ha rebaixat un 72% la incidència amb l’ús massiu de tests d’antígens. “No som rics”, indica, i per això aposta per aquest sistema per tenir una situació epidemiològica millor i poder reactivar l’economia.

Quan el govern català va presentar el seu pla de reobertura per fases, el cap de la unitat de malalties infeccioses de l’Hospital Sant Pau, Joaquín López-Contreras, va dir que “els plans de reobertura són molt poc mèdics”. Com Álvarez Lacalle, admetia que per als epidemiòlegs mai és bon moment per a la desescalada perquè els indicadors són encara alts, tot i acceptar la necessitat de posar en marxa l’activitat econòmica.

EL COVID I EL FUTUR DELS NEGOCIS

Àlex Arenas

INVESTIGADOR A LA URV

“La reobertura és necessària, però no es pot fer si no es posen mesures a l’altre plat de la balança. Si obres i esperes el miracle, és que no has après res de l’epidèmia”

Miquel Sàmper

CONSELLER D’INTERIOR

“Si tinguéssim diners segurament no s’haurien produït les reobertures. Amb més recursos és evident que les mesures serien restrictives al màxim”

Enric Álvarez Lacalle

PROFESSOR DE LA UPC

“Calen mesures permanents per evitar els contactes perquè la incidència de la pandèmia és alta. Si només fos pels epidemiòlegs, estaria tot tancat”

Josep González

PRESIDENT DE PIMEC

“Calen ajudes directes a les empreses de determinats sectors i a fons perdut. Si no són generoses hi haurà una mortalitat d’empreses bastant important”