COMERÇ INTERNACIONAL

Trump atura els aranzels i obre la porta a la pau amb la Xina

Els Estats Units anuncien “la primera fase” d’un acord que no es firmarà fins al novembre

No s’ha firmat la pau, en tot cas, una treva, encara que no sigui segura. Un “acord substancial”, en paraules de Donald Trump, tot i que ni tan sols existeixi per escrit i es tracti només “d’una primera fase”. Caldrà redactar-lo en les pròximes setmanes i el president espera signar-lo amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, en la reunió del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, previst per a mitjans de novembre a Xile. Fins aleshores, els Estats Units es comprometen a no pujar del 25% al 30% els aranzels a productes xinesos per valor de 250.000 milions de dòlars, una mesura prevista per al 15 d’octubre.

Després de reunir-se amb el vice primer ministre xinès, Liu He, Trump va anunciar al Despatx Oval que la Xina, per la seva part, comprarà productes agrícoles nord-americans per valor d’entre 40.000 i 50.000 milions de dòlars, una xifra superior a les registrades abans del xoc entre Washington i Pequín. Robert Lighthizer, un dels encarregats de la negociació per part de la Casa Blanca, va aclarir que aquesta xifra s’assolirà en el segon any d’entrada en vigor de l’acord. També van acostar posicions pel que fa a la devaluació de la divisa -després que el Tresor nord-amercià inclogués la Xina a la llista de països manipuladors de moneda- i, fins i tot, segons Trump, en matèria de protecció de la propietat intel·lectual, tot i que no en va oferir detalls.

El xou de Trump

En les hores prèvies a l’anunci, Donald Trump va anar preparant el terreny a través de Twitter per donar-li rellevància. Dijous, quan va córrer el rumor que la delegació xinesa podria marxar abans d’hora davant la falta d’avenços, el president va anunciar a la xarxa social que havia sigut “un gran dia” per a les negociacions i l’aparent voluntat xinesa d’arribar a un acord. “Però, i jo?”, frivolitzava. Ahir, no obstant, es va congratular pel fet que, al contrari que amb el nou tractat amb Mèxic i el Canadà, pendent de l’aprovació del Congrés, un possible pacte amb la Xina no requeriria el “llarguíssim i complex políticament procés d’aprovació” del Capitoli, al no obligar a una modificació de la llei.

La delegació xinesa, per la seva part, va aterrar a Washington amb bona disposició. El diari oficialista China Daily apuntava a l’editorial que un acord parcial seria fonamental per crear “un espai de respir molt necessari per a les dues parts que permeti reflexionar sobre el quadre complet” de les relacions comercials entre els dos països. A més, tal com va anunciar dijous el departament d’Agricultura nord-americà, la Xina va batre els registres d’exportació de porcí als Estats Units a principis de mes, amb 142.172 tones de carn.

La treva entre els Estats Units i la Xina arriba al final d’una setmana en què la nova directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Gueorguieva, ha advertit dels costos d’una guerra comercial. L’FMI calcula que no només afectaria a la baixa la previsió de creixement de l’economia durant el 2019 i el 2020, sinó que calcula que el 2020 les pèrdues vinculades al conflicte comercial podrien arribar als 700.000 milions de dòlars, l’equivalent al 0,8% del PIB mundial. Gran part d’aquest càlcul està vinculat als denominats “efectes secundaris”. És a dir, als factors psicològics com ara la “pèrdua de confiança”, una confiança que ahir recuperava un bri d’optimisme.