La UE gira la vista cap al Pacífic

BarcelonaL’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca fa tres any ha suposat un canvi de rumb en la política comercial de les principals potències econòmiques mundials, inclosa la Unió Europea. El gir proteccionista dels Estats Units -fa dues setmanes va imposar nous aranzels a béns europeus- ha obligat la UE a ampliar els lligams que ja tenia amb tercers països i a buscar nous socis. I en les últimes dècades l’epicentre del comerç mundial s’ha desplaçat d’oceà, de l’Atlàntic al Pacífic.

Aquest any està previst que entrin en vigor a Europa tres tractats comercials amb països de l’anomenada regió Àsia-Pacífic: el Japó -en vigor des del febrer-, Singapur i el Vietnam, que s’afegirien a Corea del Sud -amb qui la UE va firmar un acord de lliure comerç el 2015-, Papua Nova Guinea i Fiji.

La regió Àsia-Pacífic acumula un 55% de la població i un 42% del producte interior brut mundials, segons dades del 2017 del Banc de Desenvolupament Asiàtic, per la qual cosa es tracta de l’objectiu prioritari de la Comissió Europea. Segons la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, “els acords beneficien els treballadors i els agricultors dels dos cantons, així com les empreses grans i petites. Són un senyal més que el comerç global obert, just i reglat és aquí per quedar-se”.

Els vincles més forts a la regió són amb el Japó. El tractat de la UE amb Tòquio va més enllà del que és habitual, ja que és un “acord d’associació econòmica” que elimina el 99% dels aranzels existents en el comerç entre els dos blocs. A més, el pacte comercial va acompanyat d’un “acord d’associació estratègica”, de caràcter polític, que incrementa la cooperació entre les autoritats europees i les nipones en matèria judicial, mediambiental i de seguretat.

Els altres dos països de la regió amb un acord d’aquesta mena són Papua Nova Guinea i l’arxipèlag de les Fiji, en el marc del tractat de la UE amb els “estats del Pacífic”, destinat als països d’Oceania. No obstant, les economies que el poden ratificar són molt petites i tenen un impacte reduït sobre el total del comerç exterior de la UE.

Pel que fa als acords amb Singapur i el Vietnam, els dos textos estan tancats i en queda pendent l’aprovació definitiva per part del Parlament i el Consell europeus. En el cas de Singapur no es preveuen traves a l’entrada en vigor aquest any.

En canvi, el tractat amb el Vietnam ha despertat fortes queixes per part d’organitzacions de defensa dels drets humans i dels grups més a l’esquerra del Parlament Europeu, que critiquen la manca de duresa de Malmström en aquest aspecte. Segons l’ONG Human Rights Watch, les institucions comunitàries “haurien d’ajornar la ratificació” del tractat fins que el govern vietnamita “prengui mesures concretes per millorar els creixents abusos dels drets humans” sobre la població del país.

Els dos gegants, sense tractat

Tot i les intencions d’ampliar la petjada europea a Àsia, Brussel·les no té previst tancar cap tractat amb les dues principals economies de la regió, la Xina i l’Índia, en un futur pròxim. Els dos gegants asiàtics sumen més de 2.700 milions d’habitants, més d’un terç de la població mundial. Segons dades de l’ONU, la Xina és la segona economia del planeta i l’Índia la setena (la cinquena comptant la UE com un conjunt), per la qual cosa en els dos casos suposen un punt i a part en qualsevol estratègia comercial.

Les intencions, però, hi eren, com a mínim en el cas indi. El 2007 les autoritats comunitàries van iniciar converses amb Nova Delhi de cara a un possible tractat de lliure comerç, però el 2013 es van suspendre per “la diferència en l’ambició” entre les dues parts. El govern indi va posar fre a les negociacions davant del que considerava un abast excessiu del futur acord.

D’altra banda, Brussel·les i Pequín han firmat aquest mes un compromís per millorar les relacions comercials, però cap de les dues parts parla de tractats comercials, tot i l’enorme volum d’intercanvis entre els dos blocs: el 2016 la UE va exportar a la Xina béns i serveis per un valor de 208.000 milions, i en va importar per 374.100 milions, de manera que va crear un dèficit comercial de 166.000 milions. A canvi, la UE negocia amb el govern de Xi Jinping un acord d’inversions que faciliti l’entrada de capital d’empreses europees al suculent mercat intern xinès.