CONSELL EUROPEU

La UE rebaixa l’ambició de la reforma de l’euro

Les divisions nord-sud i un govern alemany en funcions fan difícil plantejar-se seriosament la “refundació” que exigia Macron

Emmanuel Macron va assumir la presidència de França al maig i ho va fer amb una ambiciosa reforma de l’euro com a prioritat en l’escena europea. Va ressuscitar idees que havien quedat aparcades temps enrere per fer una unió econòmica i monetària (UEM) més eficaç i més ben preparada de cara a futures crisis. En aquesta llista de desitjos destacaven la creació d’un superministre de l’euro i la proposta de posar en marxa un pressupost comú per als països de l’euro, idees que la Comissió Europea va assumir i va posar formalment sobre la taula.

Set mesos després, Macron ha patit un bany de realitat. Les divisions nord-sud, que persisteixen malgrat haver superat la crisi econòmica, i un govern alemany en funcions fan difícil plantejar-se seriosament la “refundació” de l’euro que exigia el president francès. Macron no només s’haurà de conformar amb reformes menors de l’euro, sinó que ahir els socis europeus no van posar dates concretes per impulsar els canvis que generen un cert consens, com convertir el mecanisme de rescat en una mena de Fons Monetari Europeu i crear un fons de garantia de dipòsits.

Ajornament del debat

La cimera de l’euro que es va celebrar a Brussel·les amb tots els socis europeus menys el Regne Unit va acabar sense cap compromís ferm i amb un ajornament del debat: el març de l’any que ve hi haurà una nova cimera dels líders de l’Eurozona per preparar el full de ruta que s’aprovarà al juny per impulsar reformes a mitjà termini. La cosa va per llarg. La rebaixa de l’ambició dels canvis per reforçar l’euro ja es va intuir quan el president del Consell, Donald Tusk, va agafar les tisores abans de la cimera per retallar les grans propostes. Per evitar que es fes més evident la falta de consens entre els països més ortodoxos en la disciplina fiscal -Alemanya i Holanda, sobretot- i els països defensors de més integració a la zona euro, com França i Itàlia, Tusk ja va descartar les grans reformes animat per líders com el primer ministre holandès, Mark Rutte. “No té sentit parlar de propostes si no s’està d’acord amb l’objectiu”, va assegurar ahir Rutte, evidenciant que hi ha punts de vista diferents sobre els canvis a l’Eurozona.

Tot i l’immobilisme que sembla que defensen els socis ortodoxos, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va insistir ahir en la necessitat de fer reformes de la zona euro. Draghi, però, també va demanar als líders que impulsin reformes internes “per estar preparats davant els nous reptes”.

El fet que la cancellera Angela Merkel segueixi en funcions i encara estigui negociant un acord de govern amb els socialdemòcrates complica que es puguin impulsar reformes ambicioses a Europa. Fins que Merkel no tingui nou govern, França no podrà pressionar-la perquè cedeixi en qüestions econòmiques. Macron ja sap -ho ha vist clar a la cimera- que Merkel encara mana a Europa.