Víctor Cusí: “El sector eòlic està parat i per tornar-lo a activar haurà de passar molt temps”

BarcelonaVíctor Cusí és des del 16 de gener el president d’EolicCat, la patronal catalana de l’energia eòlica. Cusí, director general de Normawind, pren el relleu de Miquel Cabré, d’Alstom, que presidia fins llavors aquesta associació, que fixa als estatuts que cal renovar la junta directiva cada tres anys. Els objectius d’EolicCat per al seu mandat passen per propiciar la reactivació del sector eòlic a Catalunya, millorar les sinergies entre els socis i fer tasca de lobi.

L’últim any no s’ha fet cap instal·lació nova a Catalunya. Quina és la previsió per a aquest any?

No s’ha fet cap instal·lació nova, i la previsió per a l’any que ve és zero i probablement per al següent també. Actualment el sector està parat, i ja fa un temps. Potser estem en un canvi de tendència, tot i que per tornar-lo a activar haurà de passar un temps.

És per culpa de la reforma que va fer el govern de Rajoy?

Bàsicament és per la reforma del ministre Soria, perquè aquí es va planificar el desenvolupament eòlic, es van fer els concursos i estava tot en marxa. La reforma ha portat un canvi d’escenari absolut, de retirada de les primes a les renovables, i tot el que s’havia planificat en canviar l’escenari no s’ha pogut fer com estava previst. Això, a més, crea una gran inseguretat jurídica. La reforma no afecta només el que es farà a partir d’ara, sinó també els preus del que ja s’havia fet. Tu fas una inversió a vint anys i estructures el finançament, i això desvirtua molt els plans.

S’ha calculat l’impacte econòmic?

Hem d’esperar tot l’any per fer el càlcul complet. Però sí que afectarà molt perquè baixarà la facturació i això comportarà menys recaptació per a molts ajuntaments que hi havien vinculat lloguers i impostos. Són uns 16 milions a l’any.

¿Amb la nova llei seria rendible crear parcs nous?

Calen més hores de vent, situar els parcs on faci molt de vent. El que passa és que a Catalunya tenim un mapa d’implantació molt restrictiu, en el qual tots els llocs on fa molt vent són en vermell o en groc, i és molt difícil que s’hi puguin fer implantacions. Una primera mesura que volem demanar al Govern és replantejar el mapa. A Catalunya tenim un objectiu de 5.000 megawatts, i hem de trobar on es poden fer.

¿Catalunya podrà complir els objectius europeus d’un 20% d’energies renovables el 2020?

Ho veig molt complicat. Ara estem parats, anem tard i ja estem molt per sota de la mitjana estatal en implantació. Ara tenim al voltant del 12% d’electricitat renovable, i d’eòlica un 6%.

Què cal fer, doncs?

Revisar el mapa d’implantació i pensar quin és l’escenari energètic que volem i, per tant, quina planificació hi ha d’haver, i establir les tarifes per a les renovables. Creiem que buscar una tarifa a llarg termini, encara que sigui més barata que la d’abans, beneficia a tothom. Permetria finançar els projectes a llarg termini. Ara a Europa hi ha una gran dependència energètica i molta inestabilitat.

¿Les renovables són la primera víctima del preu baix del petroli?

Teòricament sí. Però si tinguéssim un govern que mirés a llarg termini hauria d’incentivar la inversió en maquinària, que hauria de sortir millor per la caiguda del preu del petroli, per tenir energia més barata quan el preu del cru pugi.

El pool és un autèntic mercat?

És molt complicat i està molt dominat. El mercat espanyol està molt dominat per quatre empreses. Precisament les renovables el que aconsegueixen és trencar una mica aquest oligopoli. Les renovables han permès a algunes empreses accedir a aquest mercat, quan abans no podien fer-ho.

¿L’eòlic no és un segment molt fragmentat? ¿Hi haurà concentració?

La tendència de mercat és que es concentrin, però és bo que sigui fragmentat, fa que sigui un mercat més creïble. A Alemanya el mercat és més fragmentat i el preu és cinc vegades més barat.