TECNOLOGIA

Wallapop, lluny dels beneficis

L’inici dels anuncis de pagament eleva els ingressos, però la plataforma encara perd 36 M€

Després d’anys de rumors i preguntes al sector, en només tres mesos Wallapop ha revelat la incògnita dels seus últims dos anys de resultats econòmics. La plataforma de compravenda d’objectes de segona mà ha presentat finalment al Registre Mercantil els seus comptes del 2017, any en què va tornar a perdre gairebé 36 milions d’euros, segons ha pogut comprovar l’ARA.

En aquell exercici l’empresa va poder reduir els números vermells en un terç respecte als 54 milions de pèrdues del 2016. També van incrementar els ingressos pràcticament un 70%, fins als 11 milions d’euros. L’aplicació es va convertir en tot un fenomen amb milions d’usuaris, però té un problema: fins ara no ha trobat com guanyar diners. Wallapop va començar a cobrar per alguns anuncis el setembre del 2016, i això explica el salt d’ingressos que va tenir el 2017: va ser el primer exercici complet en què l’empresa ja havia engegat la màquina de fer diners. A més d’anuncis promocionats, la companyia també ha incorporat una passarel·la de pagaments i un servei d’enviaments amb Correus. També ha empès la venda de cotxes i pisos de segona mà per endur-se un pessic de les transaccions.

La memòria del 2017 també mostra com l’empresa va deixar de banda les ampliacions de capital i, en canvi, va demanar als seus accionistes un préstec participatiu (un tipus de deute pel qual, a banda de pagar interessos, s’obliga l’empresa a repartir una part dels beneficis futurs). En concret, l’agost del 2017 els socis de Wallapop van aportar 11,2 milions d’euros (ampliables fins a 15 milions) per cobrir les necessitats financeres de la plataforma.

11 M€

És la facturació del 2017, un 70% més, però les pèrdues tripliquen aquesta xifra

En els últims anys, l’horitzó de rendibilitat que prometien els directius de Wallapop s’ha anat retardant. A principis del 2017, Agustín Gómez -llavors conseller delegat de la companyia- afirmava a El Español que els números verds arribarien a finals del 2018. Tot i així, en una entrevista a Retina el juny passat va reconèixer que no sabia exactament quan passaria. “A un any vista màxim”, va ser el pronòstic de Gómez.

La start-up barcelonina va acabar el 2018 amb un baló d’oxigen al vendre’s la participació que tenia a Letgo, una empresa dels EUA que fa exactament el mateix que Wallapop. Aquesta havia sigut la manera de mantenir un peu a Amèrica, però ara l’expansió internacional s’ha frenat i l’empresa es limita a Espanya. Segons els resultats, la participació de Wallapop a Letgo valia 133 milions d’euros, tot i que la inversió es va deteriorar en 28 milions durant el 2017. Precisament, la venda de Letgo va coincidir amb el moment en què Agustín Gómez va ser apartat del càrrec de conseller delegat (un senyal poques vegades positiu) i ressituat com a president de Wallapop. Des d’aleshores el conseler delegat és Rob Cassedy, antic directiu d’eBay.

133 M€

Amb la venda del seu negoci conjunt als EUA amb Letgo, va ingressar 133 milions aquest estiu

En la memòria del 2017, Wallapop sosté que no hi ha “incerteses significatives ni aspectes sobre el futur que puguin portar associat un risc important” per a l’empresa.

La caiguda dels classificats

Wallapop va néixer en un moment en què les pàgines de classificats creixien a internet. Els fundadors, a més, van afegir-hi la geolocalització (que permet buscar els productes en funció de la situació del comprador), fet que aviat es va convertir en un fenomen a l’estat espanyol. Perquè això passés va haver d’invertir una suma milionària en grans campanyes de publicitat, fet que també ha llastrat els seus resultats. Tanmateix, fins ara les pèrdues no han sigut mai un obstacle per a Wallapop, que ha convençut els inversors perquè tornin a posar diners a l’empresa o ha venut part dels seus actius per seguir aguantant.

LES CLAUS

1. Com ha canviat el negoci de Wallapop en els últims anys?

L’empresa va néixer com una plataforma d’anuncis per comprar i vendre objectes de segona mà. El model era totalment gratuït i l’empresa no veia ingressos per enlloc. No va ser fins al 2016 quan va introduir l’opció de pagar per promocionar els anuncis i donar-los més visibilitat. A això s’hi va sumar una passarel·la de pagaments, el cobrament per gestionar entregues a través de Correus i apartats específics per a la compravenda de cotxes i habitatges de segona mà.

2. Com es manté l’empresa?

Moltes start-ups i empreses tecnològiques han sobreviscut diversos anys sense generar beneficis. En aquest sector, la rendibilitat no és un problema mentre els inversors segueixin confiant que el projecte en donarà eventualment. A banda, Wallapop va ingressar prop de 133 milions d’euros aquest estiu per la venda del seu negoci conjunt amb Letgo als Estats Units, fet que li garanteix un coixí financer.

3. Quins altres canvis ha tingut la companyia?

El 2018 també ha sigut l’any en què l’últim dels fundadors que encara es mantenia en la gestió diària de l’empresa ha fet un pas enrere. Al setembre Wallapop va anunciar que Agustín Gómez (a la foto) deixaria de ser el conseller delegat de la companyia per ocupar el càrrec de president. Gómez havia estat cofundador de la plataforma juntament amb Miguel Vicente i Gerard Olivé. En el lloc de Gómez, la companyia va fitxar Rob Cassedy, exdirectiu d’eBay a Alemanya.

Més continguts de