Alex Daniel: “La transformació digital s’ha vulgaritzat, però qui no la faci desapareixerà”

BarcelonaDesprés de 34 anys, Seidor continua sent una empresa familiar de Vic. Va començar com una de les primeres companyies dedicades al desenvolupament de software i, després de reconduir el negoci cap a la consultoria tecnològica, en els últims deu anys ha quadruplicat les seves dimensions fins a arribar als 3.200 treballadors en 25 països i té 53 seus. El director general adjunt de Seidor ha seguit una trajectòria paral·lela a la de l’empresa, on va començar a treballar l’any 1982, sis anys després de la seva fundació. Seidor treballa com a consultora de serveis tecnològics per a grans, petites i mitjanes empreses, però també per a l’administració. La Generalitat de Catalunya és un dels seus principals clients.

Com ha canviat Seidor des que va néixer?

El sector tecnològic és un sector cruel que evoluciona molt de pressa i si no ets una empresa amb capacitat de preveure el futur estàs perdut. En aquest sentit, hem de ser prou visionaris per identificar la necessitat d’un client abans que ell mateix la posi sobre la taula. Seidor ha fet dos moviments clau en aquest sentit. D’una banda, malgrat haver començat com una empresa de desenvolupament de software per a empreses, ens vam adonar que amb la rapidesa amb què creixia el mercat nosaltres no podíem ser un fabricant de software. Per això cap al 1992 vam buscar un fabricant internacional que oferís un producte sobre el qual nosaltres poguéssim treballar i comercialitzar-lo. Així és com vam començar a vendre SAP.

I el segon?

Va ser el 2004, quan vam veure que en el mercat de les TIC, completament en expansió, els clients locals funcionaven molt bé però que si volíem fer un pas endavant havíem de fer alguna cosa més. Aleshores podríem haver triat oferir nous productes però vam pensar que el millor era començar a exportar a fora el que sabíem que funcionava a Espanya. Aleshores vam obrir la primera oficina a Xile, ara ja en tenim 53.

Per què ha sigut tan important l’expansió internacional?

Doncs perquè el 2008, quan va començar la crisi, nosaltres ja feia quatre anys que havíem aterrat a l’Amèrica Llatina i aleshores moltes empreses espanyoles van començar a expandir-se cap a aquests mercats per compensar la caiguda de les vendes locals. Nosaltres ens vam beneficiar d’aquesta tendència i vam acompanyar les empreses locals en la seva expansió cap a l’estranger.

Com heu finançat tot aquest creixement?

Seidor va començar i, encara és, una empresa familiar amb el capital de la família Benito, de Vic, que encara es manté com la principal accionista. Des d’aleshores hem anat creixent per dues vies, de manera orgànica, amb nous serveis depenent de les noves demandes dels clients, però també a través d’adquisicions. Hem fet moltes compres a partir del 2008, l’última a Sud-àfrica, on hem comprat una empresa amb 150 treballadors. I continuarem d’aquesta manera en mercats en expansió com l’Àfrica o l’Àsia.

Com se sosté tota aquesta xarxa d’oficines?

Intentem diversificar al màxim. Les oficines no només tenen una funció comercial sinó que intentem que siguin centres d’especialització. Per exemple, a Barcelona hi ha el centre especialitzat en distribució, i a València, en construcció. D’aquesta manera, cobrim 13 grans segments de negoci, en què també hi ha farmacèutiques, i si per qualsevol cosa aquell mercat no funciona per raons macroeconòmiques, l’oficina pot continuar treballant en el seu vertical concret encara que treballi per a empreses d’altres zones o països.

Tot i això també esteu creixent als Estats Units. ¿No és difícil per a una empresa espanyola vendre serveis tecnològics al país líder del sector?

Ens hem de treure de sobre alguns complexos. En aquest cas, però, només es tractava d’escollir bé l’oportunitat i el nínxol de mercat. No et plantaràs als Estats Units a vendre’ls xarxes socials, per exemple, però el nostre servei ha resultat ser molt interessant per a empreses que des d’allà obren filials a altres països. Per això els nostres clients als EUA són principalment grans empreses. Però també és cert que no té cap sentit intentar vendre un software alemany a Alemanya, per això el nord d’Europa no és el nostre mercat objectiu. Estem molt més enfocats a mercats com el Pròxim Orient o l’Àfrica, és a dir, països en desenvolupament que estan en expansió.

Acabeu de crear una divisió dedicada a la transformació digital de les empreses. ¿És una necessitat real o una moda?

És cert que el concepte de transformació digital s’ha vulgaritzat, però realment és una necessitat transversal i les empreses que no s’hi posin realment desapareixeran. A més, és un procés difícil perquè la gestió del canvi és fonamental i implica riscos. Si no es fa correctament, es pot passar de l’èxit al fracàs. Si és una moda o no, jo ja no hi entro, nosaltres ens ho prenem molt seriosament i també ho estem aplicant al nostre mateix negoci, perquè no se’ns pugui dir allò de “cap sabater calça bé”.