La cervesa de Bruges que es transporta per canonada

Brussel·lesEl nucli antic de la ciutat de Bruges (Bèlgica) és tan bonic i perfecte que sembla el decorat d'una pel·lícula de Disney. La sintonia entre els carrers de llambordins, les cases antigues flamenques i els canals és absoluta. Tot està net i ben cuidat com si es tractés d'un museu a l'aire lliure. De fet, és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Això fa, però, que els turistes hi arribin a carretades i que els ciutadans de Bruges de mica en mica hagin abandonat el centre. Els negocis més tradicionals també es veuen empesos a marxar i hi proliferen cada vegada més les típiques botigues de souvenirs, de patates fregides i de gofres.

Tot i això, encara queda una petita resistència. Una de les poques empreses que no ha cedit davant d'aquesta tendència i ha trobat la manera de mantenir el seu centre de producció al bell mig de Bruges és la cervesera Brugse Zot, que és una de les més conegudes i simbòliques de la ciutat i del país. Com? Transportant per una canonada de 3,3 quilòmetres la cervesa des del barri antic on tenen la fàbrica fins a un centre de logística i embotellament que es troba als afores de la ciutat.

D'aquesta manera, els camions de distribució de la cervesa s'estalvien d'anar a recollir la beguda a la part antiga, que té moltes restriccions de circulació per als vehicles i està plena com un ou de visitants, i, alhora, l'empresa pot continuar produint a la seva fàbrica icònica del centre de la ciutat. També és una manera de reduir el trànsit i millorar la qualitat de l'aire del centre. "La canonada és una solució que fa de Bruges una ciutat amb més qualitat de vida per als seus ciutadans, neta i saludable", assenyala a l'ARA el cap de màrqueting de Brugse Zot, Thibault Demuynck.

D'altra banda, vol evitar que el nucli històric continuï perdent identitat fins que es converteixi en un mer parc temàtic ple de turistes, però sense ciutadans. "Per salvar el centre, necessitem gent que se'l senti seu, que hi visqui i que pugui anar-hi a treballar", afegeix Demuynck.

Una idea "esbojarrada"

La idea, que el mateix Demuynck admet que és "esbojarrada", se li va acudir al president de la companyia, Xavier Vanneste, que és la sisena generació de la família que està al capdavant de la cervesera. A principis de segle les vendes de Brugse Zot van augmentar exponencialment i el 2010 l'empresa es va veure obligada a instal·lar una planta d'embotellament i distribució fora del centre perquè la fàbrica històrica se'ls feia petita.

Aquest anar i venir de camions d'una planta a l'altra es feia cada vegada més insostenible a mesura que la producció de cervesa augmentava i a Vanneste se li va encendre la bombeta quan va veure al costat de casa seva uns lampistes que instal·laven uns cables per a la llum. Ara bé, no és el mateix transportar electricitat que cervesa. Al principi, l'ajuntament es pensava que els prenien el pèl i no ho veien gaire clar. Tanmateix, de mica en mica van anar veient que tècnicament era possible i que, fins i tot, podia ser una gran solució.

Un dels entrebancs més importants va ser la burocràcia, especialment perquè era la primera vegada que es volia construir una infraestructura d'aquesta mena. A més, el nucli antic de Bruges, en ser Patrimoni de la Humanitat, està molt protegit, i van necessitar molts permisos i haver de passar diferents controls, que sovint s'allargaven en el temps de forma indefinida.

El principal maldecap, però, va ser la construcció d'una canonada de més de tres quilòmetres, capaç d'omplir 12.000 ampolles cada hora que mantingués la qualitat de la cervesa i el seu carbònic, sense que canviés el gust ni s'esbravés. "Sense cap mena de dubte, la construcció de la canonada ha sigut el repte més important de la història de la nostra cerveseria", assegura Demuynck.

L'empresa també va afrontar dificultats econòmiques a l'hora de construir la canonada, que finalment els va costar al voltant d'uns quatre milions d'euros. Fins i tot, amb l'objectiu d'implicar-hi també els habitants de la ciutat, van crear un crowdfunding. A canvi de contribuir en la inversió, Brugse Zot recompensava els voluntaris amb copes i botelles de cervesa. L'opció més cara era de 7.500 euros, però reben una botella de cervesa cada dia durant tota la vida. En total, amb aquest micromecenatge la companyia va aconseguir uns 300.000 euros.

Finalment, la construcció de la canonada va superar tots els entrebancs i va entrar en ple funcionament el 2016. Va suposar un pas endavant molt important per a Brugse Zot, sobretot pel que fa a màrqueting. De fet, és un dels trets identitaris d'aquesta famosa marca flamenca de cervesa i la companyia publicita que la transporta en una canonada que travessa el nucli antic de Bruges fins i tot en les copes amb les quals se serveix la seva beguda.