L’AMB demanda Aigües de Barcelona pels comptes del 2017
L’empresa, controlada per Agbar, no ha fet dotacions per si el Suprem la tanca
BarcelonaL’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat una demanda als jutjats de Barcelona per impugnar els comptes de la societat Aigües de Barcelona, Empresa de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMCIA), una empresa público-privada controlada per Agbar, que té un 70% del capital, i de la qual també són socis la mateixa AMB, amb un 15%, i CriteriaCaixa, amb un altre 15%. La demanda l’estudiarà el jutjat mercantil número 9, segons han informat a l’ARA fonts del procediment.
El que s’impugnen són diversos aspectes de la memòria del 2017 i de la junta general corresponent a aquell exercici, celebrada el març del 2018. Llavors l’AMB va votar en contra de l’aprovació dels comptes i es va reservar el dret d’acudir als tribunals, a l’entendre que no mostren una imatge fidel de la companyia i poden portar perjudicis tant a la mateixa AMB com a tercers que tinguin relació amb aquesta empresa público-privada, que s’encarrega de portar l’aigua a les aixetes de tota l’àrea metropolitana.
Segons la demanda, en la memòria anual i l’informe de gestió no s’inclou el risc que corre l’empresa si el Tribunal Suprem ratifica en els pròxims mesos la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va anul·lar els acords que van donar lloc a la creació d’aquesta mateixa empresa, l’any 2013. A més, tampoc hi ha cap dotació econòmica per fer front als compromisos que hi pugui haver si això acaba passant. Segons la demanda, el fet que la memòria i l’informe de gestió no facin esment d’aquest tema “és, com a mínim, una violació directa de la imatge fidel de la companyia, en la qual confien els tercers que es relacionen amb ella”.
En l’informe de gestió de la companyia es diu, segons la demanda, que en cas de resolució del conveni entre l’AMB i Agbar l’organisme públic es faria càrrec del sanejament i Agbar continuaria encarregant-se dels subministrament d’aigua, sense mencionar que l’empresa -segons la sentència del TSJC-“no té títols concessionals que pugui continuar gestionant, sinó que actua en precari, com a mera concessionària tàcita”. La demanda considera “sorprenent” que l’auditora EY no faci referència a aquest risc en el seu informe d’auditoria. ABEMCIA no va voler fer valoracions al rebre la trucada d’aquest diari.
L’AMB, en la seva demanda, esmenta diferents riscos que es poden produir si el Suprem anul·la l’empresa mixta. Un és una emissió de bons per un valor de 196 milions feta a Luxemburg, amb venciment el 15 de setembre del 2021, per a la qual no hi ha cap aprovisionament malgrat que l’empresa va guanyar al voltant de 27 milions anuals en el període 2015-2017. Un altre problema que es destaca és com es farà front a les amortitzacions pendents si l’empresa, que havia de durar fins al 2047, desapareix.
Manca de transparència
A més, també es fa esment de la poca transparència d’alguns aspectes comptables, com són la contractació de serveis a empreses del grup Agbar i la manca d’activació comptable dels pagaments d’ABEMCIA a Agbar en concepte de know-how. Un altre aspecte que recull la demanda és que no es diferencia comptablement el negoci que correspon al conveni amb l’AMB dels altres negocis fora del conveni amb l’administració metropolitana.
Les claus de la demanda
Un deute de 196 milions
L’empresa ha de fer front al venciment el 2021 d’una emissió de bons, però no ha fet cap aprovisionament.
Amortitzacions pendents
Els comptes no expliquen com es faran les amortitzacions pendents si el Suprem ratifica la sentència del TSJC.
Ingressos pel ‘know-how’
L’AMB no veu prou justificats els ingressos de l’empresa en concepte del coneixement que aporta Agbar.
Manca de transparència
Per a l’administració metropolitana, no hi ha prou transparència en les factures que altres empreses del grup Agbar giren a ABEMCIA . A més, considera que l’empresa no distingeix comptablement el negoci que forma part del conveni amb l’AMB de la resta de negocis.
