Antoni Abad: “Amb autoritarisme les organitzacions es tornen sectàries”

BarcelonaAntoni Abad (Barcelona, 1958) va viure ara fa una setmana un moment cabdal en la història de la Cecot, la patronal vallesana que presideix: Foment, l’organització mare, va resoldre anys de disputa entre les dues amb la seva expulsió. Abad, de verb florit i maneres exquisides, va visitar l’ARA per fer balanç de la situació, convençut que rere la sanció s’hi amaguen motivacions polítiques.

Vostès diuen en les al·legacions a Foment que han patit indefensió.

S’han fet les coses de manera poc respectuosa pel que fa al procediment, als estatuts i reglaments de Foment i a certs principis bàsics de defensa i expressió. L’aspecte formal té rellevància, però m’interessa el fons del tema.

Parlem del fons del tema. Vostès parlen de “finalitat il·legítima”.

Quan els dos punts en què ens assenyalen són tan fàcils de rebatre, que et vinguin amb uns fets i els recargolin, quan l’argument és que em diguin: “És que no han negat els fets”... Quan veus això dius: “Què m’esteu traslladant? Aquí què hi ha?”

I què hi ha?

A la Cecot no ens dediquem a fer activitats posant-hi un element addicional de si això és polític o no ho és. A la Cecot pensem que no podem callar mai, i més en una història econòmica tan accelerada. No podem callar mai. Però si el senyor Gay té o intuïu que té altres intencions, se l’hi ha de preguntar a ell.

A les al·legacions diuen clarament que el procediment està fet perquè ningú de la Cecot es presenti a les eleccions.

Ho diem perquè sembla que sigui així. És més, se m’ha dit així.

Qui l’hi ha dit?

[Silenci.] I aquí què hi escriuràs?

“Silenci”. ¿Foment té un problema amb la Cecot o Gay de Montellà té un problema amb la Cecot?

Molta gent em diu que el president de Foment probablement té un problema amb la Cecot. Tinc la sensació que el president de Foment és per sobre de tot el president de l’entitat. I ell se sent president i sembla que els altres li hàgim d’estar dient que sí a tot el que proposi. Les organitzacions del segleXXI no poden ser presidencialistes. A Foment cal unitat, però no en el sentit de fer reverències al president. Cal que hi hagi diàleg, debat, transparència i bondat. I això, que depèn del president, avui no ho detecto a Foment. Amb autoritarisme, les organitzacions que es formen són sectàries.

Veient com molesten les seves idees polítiques, ¿pensa que hauria d’haver callat alguna cosa?

He repassat molt el discurs de la Nit de l’Empresari de l’octubre passat. He repassat el que dic i no hem travessat mai cap frontera, no ens hem posicionat políticament. I, en canvi, a Foment hi ha ara un conjunt important de socis que se senten molt incòmodes per una cosa que ha fet el president de Foment, que és fer un posicionament polític. Fet, a més, d’idees i criteris seus que no han passat mai per la junta ni s’han debatut.

¿Ha fet molta política, Foment, des de l’1-O?

La representació de Foment és el president i ell ha fet política. Per això hi ha socis que estan incòmodes. Foment és com la resta d’organitzacions del país: diversa.

Té un biaix menys catalanista?

La veu que representa Foment és la del seu president, i només cal fer un repàs d’hemeroteca, queda bastant retratat.

Hi ha la meitat d’independentistes?

Ni idea. No l’hi sé contestar, això. Això només s’arregla parlant de tot. L’hi vaig explicar al president de Foment: “Et veig tensionat perquè ets conscient que expresses opinions teves. Si convidessis al debat viuries més relaxadament”.

Amb la fugida d’empreses, Foment no va dir res.

És gravíssim. Fer un decret que afectés totes les pimes d’Espanya era una barbaritat. El que la Cecot va demanar al ministre era una cosa transversal i tothom ho entén. Que a partir d’aquí aquest tema encara serveixi per dir que la Cecot no està fent el que toca... Home, si estàvem fent precisament el que toca.

¿Creu que Gay serveix interessos aliens a Foment?

No en tinc ni idea, però al seu entorn hi ha qui pensa que té objectius propis, particulars seus, que estan a l’equació del seu comportament.

¿Foment passa per un moment reaccionari?

Quan passen coses a Foment, com passen, sense que te n’assabentis... Ho sento per Gay de Montellà, però qualsevol consideració en aquest sentit és responsabilitat seva.

¿Creu que Foment col·labora al distanciament entre la societat i els agents?

L’actualització del paper dels agents és un tema que fa temps que hem apuntat i amb discreció n’hem parlat amb els sindicats. L’amenaça és per a tots. Hem de fer un esforç, no podem viure del model de la Transició. I això, plantejar-ho o sentir-ho a Foment, ni per aproximació. Foment no ha fet res per apropar-se a la societat ni per actualitzar-se.

¿El presidencialisme actual de Foment té una explicació en la història de l’entitat?

M’agrada molt una expressió: “No viuria en un país que no reconegués revolucionaris intel·ligents”. Actualment Foment té una etapa grisa. No hi reconec revolucionaris intel·ligents. El seu president no és un revolucionari intel·ligent. La història de Foment és la d’uns empresaris que ho havien de fer tot i ho havien de construir tot i sortien de guerres, penúries i epidèmies, però noi, quin caràcter, quina força, quin esperit innovador, quins revolucionaris més intel·ligents!