Un any baixant els tipus d'interès: s'acaba l'època de vaques grasses per a la gran banca?

MadridEls tipus d'interès en negatiu o al 0% durant anys ha estat un dels principals maldecaps de la banca espanyola. El sector ho ha viscut com un límit per a la seva capacitat de guanyar diners amb el negoci bancari (sorgeix, principalment, de la diferència entre el que paga l'entitat financera per obtenir diners i el que cobra per deixar-los a les empreses o a les famílies). El 2022, però, això va canviar de cap a peus.

Davant l'escalada de preus, el Banc Central Europeu (BCE) va començar a pujar els tipus interès, cosa que va obrir un horitzó plàcid per al sector i el seu negoci. Des d'aleshores, trimestre rere trimestre, la banca ha anunciat guanys de rècord. Però ara que els tipus han començat a baixar, cosa que alleugereix la pressió sobre empreses i famílies, l'idil·li continua. Només el primer semestre de l'any, els quatre grans bancs (CaixaBank, el Banco Santander, el BBVA i el Sabadell) han obtingut uns guanys rècord de 16.206 milions d'euros. El sector nota l'impacte de la decisió del BCE, però ha buscat la manera de protegir-se.

Quan va començar tot?

El BCE va començar l'escalada dels tipus el setembre del 2022, quan es va passar d'uns tipus del 0% a un del 0,8%. La pujada va tocar sostre el setembre de l'any següent, amb els tipus al 4%. El juny del 2024, l'organisme que presideix Christine Lagarde va aprovar una primera baixada, i en van venir més fins dijous passat. Davant les tensions geopolítiques i la guerra comercial oberta amb els EUA, el BCE ha decidit mantenir-los al 2%.

Això té un impacte directe en el marge d'interessos dels bancs. El motiu principal és l'activitat que acaparen les entitats financeres a Espanya: hipoteques, crèdits a les empreses o préstecs al consum. L'augment dels tipus per part del BCE porta les entitats a apujar els seus propis tipus sobre aquests productes, un fet que es tradueix en una millora del seu marge. Així, quan els tipus creixen, el marge es dispara. Per contra, quan el BCE aplica una tisorada, els marges es comencen a reduir.

Amb els resultats del primer semestre de l'any a la mà podem observar aquesta tendència en el cas de CaixaBank, el Banco Santander i el Banc Sabadell, mentre que l'única que ha seguit ampliant el marge d'interessos és el BBVA. En el cas del banc vallesà, entre el gener i el juny l'entitat ha registrat una caiguda interanual del marge d'interessos d'un 2,7%, fins als 2.425 milions. El mateix va passar el primer trimestre de l'any (-1,3%). També destaca CaixaBank, en què els ingressos pel marge d'interessos han caigut un 5,2%, fins als 5.282 milions d'euros, en comparació amb fa un any. En el cas del Santander, ho han fet un 3,8%, fins als 21.211 milions d'euros.

Més volum de crèdit i ingressos per a comissions

La principal recepta que han trobat els bancs espanyols és compensar aquesta caiguda en els marges d'interessos amb un increment del volum de crèdit i altres partides d'ingressos com les comissions. Durant el primer semestre de l'any, els quatre grans bancs han ampliat el marge d'ingressos per comissions i destaca, per exemple, el Banco Santander, que ha registrat un rècord històric de 6.684 milions d'euros en només sis mesos per aquesta via. "El fet que els tipus baixin influirà en la marxa del crèdit [...], cosa que ens anima, especialment a Espanya", reflexionava el conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, en una de les últimes presentacions de resultats.

Pel que fa al volum de crèdit, la bona marxa de l'economia espanyola, sobretot pel que fa al mercat laboral, dona ales a aquest optimisme: la gent demana més crèdits, sobretot pel consum, tot i que també ha crescut la firma d'hipoteques o els crèdits a empreses. Alhora, això també és una conseqüència del fet que el BCE hagi abaratit el preu dels diners (al baixar els tipus), ja que això escalfa l'economia i tornar a donar ales al consum i a les inversions.

Tot plegat, però, també aboca a una guerra de preus per a qui aconsegueix firmar més hipoteques. Durant la presentació de resultats semestrals, Grisi feia referència que el mercat s'havia tornat "una mica irracional". "Alguns dels nostres competidors han decidit oferir hipoteques de fins a l'1,65%. [...] Pensem que aquests nivells no deuen ser rendibles per a ells". El BBVA, per exemple, assumia que ha mantingut el marge d'ingressos pel crèdit al consum o a pimes, però no per la compra d'un immoble en què, de fet, ha registrat una davallada en comparació amb fa un any. "El mercat és molt competitiu. No hi veiem sentit", va indicar el conseller delegat, Onur Genç, dijous.

Costos, deute públic i provisions

El control de costos és l'altra pota que explica la compensació de la caiguda dels marges. Anys enrere això s'havia traduït en un fort aprimament de les plantilles, sobretot després de la Gran Recessió, però ara ha entrat en joc la tecnologia. Els bancs han apostat pels serveis digitals, que redueixen els costos, i han acostumat els clients a la gestió telemàtica, cosa que els permet racionalitzar la xarxa de sucursals.

A això s'hi afegeix la compra de deute públic espanyol. De fet, el nivell de deute públic en mans dels bancs està a màxims històrics. Tot i que la seva rendibilitat ha baixat per les decisions del BCE, l'estratègia que hi veuen les entitats és que els garanteix tenir actius que donen estabilitat a llarg termini. Alhora, compensen les vendes d'aquest deute, a través de les quals registren plusvàlues. També estan reduint les seves provisions –apunts negatius al compte de resultats en previsió de pèrdues futures–, cosa que els permet exhibir múscul, tot i que el Banc d'Espanya fa mesos que els ha demanat reforçar la seva solvència i, per tant, tenir més provisions per afrontar un possible xoc sobretot en un moment de turbulències geopolítiques.

Amb tot, hi ha consens en el fet que els tipus no tornaran al 0%. Si bé se'n preveu una normalització després del fort augment registrat els anys 2022 i 2023 –i la possible baixada del 2% aquest 2026– de cara al 2027 el llindar es tornarà a situar en el 2%, segons les últimes previsions de Bloomberg.