BarcelonaNo sé si César González-Bueno, de 65 anys, conseller delegat de Banc Sabadell, és fan dels Beatles, però els ha copiat plegant en ple èxit. "Podria haver continuat el temps que hagués volgut, però ha preferit cedir el lloc a algú amb carrera per davant", m'expliquen. Després de cinc anys marxa –diu–, a iniciativa pròpia i d'acord amb el president Josep Oliu, company de batalles i tensions durant l'opa del BBVA, que van fer naufragar, convençut d'haver fet la feina.
Deixa un banc més petit amb la venda del TSB, però amb més valor i solvència. I remuneracions als accionistes equivalents al 40% del valor a la borsa. Li ha donat la volta al banc com un mitjó. I ara dona pas a Marc Armengol, un home de la casa, protagonista de la millora i la venda del TSB, abans que qualsevol altra entitat (potser el Santander?) tingués la temptació de fitxar-lo.
I serà ell qui apliqui a partir del maig el pla estratègic amb el repte de superar el forat que deixarà el TSB. I també d'aconseguir que les accions s'encareixin per evitar que un tercer tingui la temptació de comprar-los a preu baix. Estan convençuts que el Sabadell té la dimensió apropiada per créixer al mercat espanyol. I sense fusions ni compres. Com a mínim, de moment.
