Economia 27/02/2019

L'augment del salari mínim beneficia un 10% dels treballadors catalans, segons els càlculs de Brussel·les

La Comissió Europea, però, avisa que pot deixar sense feina els més vulnerables: joves i dones

Júlia Manresa
3 min
A Espanya hi ha un 15% dels treballadors sota el llindar de la pobresa. A la imatge, una cambrera a Barcelona.

Brussel·lesAquest 2019, els treballadors que fins ara cobraven el mínim legal de 753,90 euros mensuals han vist augmentada la seva retribució fins als 900 euros. Però l'impacte d'aquesta mesura genera un debat que transita entre l'economia i la política i on, de fet, la literatura econòmica discrepa. Organismes com el Banc d'Espanya són del parer que pot portar associats efectes negatius perquè considera que provocarà la destrucció de llocs de treball. La Comissió Europea està en la mateixa línia, i fa seves les dades del Banc d'Espanya quan comptabilitza la pèrdua de fins a 125.000 llocs de treball del sector més vulnerable. En l'últim informe sobre l'economia espanyola de la Comissió Europea s'apunta, a més, que la mesura tindrà un impacte desigual en funció de la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya, per exemple, estima que beneficiarà un 10% del total d'ocupats.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La Comissió Europea fa els càlculs a partir d'una estimació de la base de dades europea d'ingressos mitjans que es refereix únicament a les persones que treballen tot l'any i a temps complet. Però els càlculs també coincideixen amb una estimació que el Banc d'Espanya va fer el 2016 sobre un hipotètic augment del salari mínim fins als 950 euros. En canvi, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal calcula que l'augment afectaria un 8% dels treballadors assalariats d'Espanya.

Segons la Comissió Europea, doncs, aproximadament un 10% dels treballadors de Catalunya han passat a cobrar aquest salari mínim. El percentatge és d'un 11% al conjunt de l'Estat. En canvi, Brussel·les apunta que el 2017 eren al voltant d' 4% els treballadors espanyols que percebien el salari mínim. L'augment s'explica perquè ara no només pugen els sous dels que cobraven menys de 735 euros, sinó també dels que cobraven menys de 900 euros. Els càlculs de la Comissió Europea mostren la disparitat entre regions. L'afectació varia del 3% dels treballadors a Navarra o el 6% a la Rioja fins al 10% a Madrid o Catalunya, el 15% a Andalusia o el 18% al País Valencià.

Per sectors, l'informe apunta que és un 5% dels treballadors del sector públic els que percebran aquest nou salari mínim, un 8% dels del sector industrial i un 30% de l'agricultura. Segons les estimacions del Banc d'Espanya que cita la Comissió Europea, l'augment del salari mínim fins als 900 euros afectarà un 6,2% dels treballadors d'entre 16 i 64 anys, però afectarà negativament els empleats joves i els que tenen feines més precàries, com ara les dones.

Què sostenen els que argumenten que apujar l'SMI destrueix llocs de treball? Aquest és el bàndol de la teoria econòmica més ortodoxa, on hi ha els que argumenten que el salari és l'equivalent al que es capaç de produir una persona. Si la feina d'una persona té un valor de 1.000 però el seu cost s'eleva per sobre d'aquesta quantitat, contractar-lo deixa de ser rendible per a l'empresa, que optaria per acomiadar-lo i buscar altres alternatives més rendibles, com l'automatització o les feines temporals o parcials. Aquests serien els casos dels treballadors considerats "menys productius", els menys formats o que ja tenen feines més precàries, com joves o dones. Aquest bàndol, doncs, considera que les empreses buscarien treballadors més productius. A més, també s'argumenta que implica un augment de l'economia submergida.

Però també hi ha qui sosté que això no és així. L'economista Miquel Puig explica que si s'augmenta el salari mínim s'incentiva una economia més eficient, que demostra realment el que costen els seus productes o serveis. Explica també que com que l'augment el pateix tothom per igual la resposta de l'empresa no ha de ser expressament l'acomiadament, sinó que pot consistir, per exemple, en un augment del preu del producte o servei produït. L'economista català creu que en sectors on es paga el salari mínim, com el domèstic, l'hostaleria o la restauració, no hi ha un preu del servei fixat ni la possibilitat de substituir la mà d'obra per màquines, per exemple.

stats