Banc d’Espanya: “Elevar el salari mínim deixarà joves sense feina”

De Cos carrega contra dues grans propostes de Pedro Sánchez: l’SMI i el vincle de les pensions a l’IPC

El Banc d’Espanya no tindrà vot a l’hora de votar al Congrés els pressupostos per al 2019, però no renuncia a tenir-hi veu. El governador del supervisor espanyol, Pablo Hernández de Cos, va deixar ben clar ahir que no li agraden dues de les iniciatives més simbòliques que el govern espanyol, després de pactar-les amb Podem, ha inclòs en el projecte de pressupostos per a l’any 2019: l’augment del salari mínim i la vinculació de l’augment de les pensions a l’IPC.

El governador del Banc d’Espanya va aprofitar la seva primera compareixença a la comissió econòmica del Congrés per carregar contra la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) -que segons l’acord dels pressupostos passarà de 735,9 euros a 900- i per enviar missatges contundents a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Segons Hernández de Cos, l’augment de l’SMI podria perjudicar els sectors més afectats per l’atur: els joves i els treballadors més grans amb menys formació. La mesura “incrementa la possibilitat de perdre la feina en determinats col·lectius, que són probablement els col·lectius que la mesura pretén ajudar”, va subratllar al Congrés.

El governador va admetre que l’efecte negatiu d’apujar l’SMI seria “limitat”, però considera que, en el cas dels joves i dels treballadors poc qualificats, la possibilitat que els treballadors -molts d’ells amb contractes temporals- siguin expulsats del mercat laboral seria “significativa”. “El nivell de l’SMI i els seus increments anuals s’haurien de dissenyar, per tant, tenint en compte la productivitat dels treballadors afectats”, va advertir. Hernández de Cos va demanar que abans d’aprovar la pujada del sou mínim s’analitzin els efectes dels augments anteriors: “No fos cas que amb aquesta mesura s’aconseguís el contrari del que pretenem”.

L’altra iniciativa que no agrada a Hernández de Cos és la vinculació de l’augment de les pensions a la pujada de l’IPC. Encara que la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va matisar que es podrien tenir en compte altres paràmetres a l’hora de calcular la pujada de les pensions, l’acord entre el govern de Sánchez i Podem passa perquè es tingui en compte només l’evolució dels preus. El governador del Banc d’Espanya va lloar les últimes reformes de les pensions, que precisament posaven fi a aquesta vinculació.

Sostenibilitat de les pensions

El governador considera que l’acord inclòs en els pressupostos suposa fer marxa enrere en mesures orientades a millorar la sostenibilitat de les pensions, una de les obsessions de Brussel·les, que va aplaudir molt les últimes reformes. “Suposa relaxar l’aplicació dels actuals mecanismes de reequilibri”, va assegurar.

El Banc d’Espanya calcula que tornar a vincular les pensions a l’augment dels preus incrementarà la despesa pública més de 3 punts percentuals del PIB l’any 2050, i ahir va advertir que caldrà impulsar mesures addicionals per garantir la sostenibilitat de les pensions. “És evident que s’haurà de fer alguna cosa més. Si finalment hi ha consens polític per tornar a vincular les pensions a l’IPC, “s’haurà de fer un altre tipus de coses, pel costat dels ingressos o pel costat de les despeses”.

Pel que fa als bancs, Hernández de Cos va recordar al Tribunal Suprem la importància d’aportar seguretat jurídica al sector hipotecari. El governador, però, va evitar pronunciar-se sobre l’impacte que tindria en el sector bancari que el Suprem ratifiqués la sentència dels impostos hipotecaris que determinava que els bancs han de pagar les taxes lligades a les hipoteques.

Catalunya, un risc

El governador també es va referir a Catalunya per insistir en els efectes negatius sobre l’economia que pot tenir el Procés si continua la tensió. Tot i que les dades revelen que l’impacte fins ara ha sigut mínim, Hernández de Cos va assegurar que si tornés la incertesa política a Catalunya la situació representaria “un risc addicional per a l’estabilitat econòmica”. El diputat d’ERC Joan Capdevila i Ferran Bel, del PDECat, li van retreure que tornés a posar sobre la taula la qüestió, però el governador no es va fer enrere. “La tensió política genera efectes negatius en l’economia. No és una valoració política. És econòmica”, va assegurar.

Calviño diu que desconeix la fuga de dipòsits després de l’1-O

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, va assegurar ahir que desconeix la retirada de fons que les empreses públiques de l’Estat van fer als dos bancs catalans (CaixaBank i Sabadell) els dies posteriors a l’1 d’Octubre. Calviño va afegir que els saldos de l’Estat i de les seves empreses públiques depenen senzillament dels ingressos i de les despeses que es tenen a cada moment. Quan el diputat del PDECat Ferran Bel l’hi va demanar, la ministra també va dir que els canvis de seu d’empreses “acostumen” a respondre a decisions “purament empresarials”.

Durant la sessió de control al govern central al Congrés dels Diputats, Bel va retreure a l’anterior govern que prengués decisions amb l’objectiu de pressionar les empreses perquè traslladessin les seves seus socials i es creés “un fals relat de pànic econòmic” a Catalunya després del referèndum de l’1 d’Octubre.

Més continguts de