El balanç de danys que deixa l’operació ACS-Atlantia

Cap D’economiaUn cert alleujament. Potser aquest era el sentiment que tenien moltes de les persones que la setmana passada temien un trossejament imminent d’Abertis. Finalment, l’acord entre Atlantia i ACS (que ha fet l’operació a través de la filial alemanya, Hochtief) per comprar Abertis ha seguit una fórmula menys agressiva del que podria haver sigut. No es trosseja la companyia, sinó que ACS i Atlantia crearan una societat conjunta que es convertirà en l’accionista única d’Abertis. “Respecte a l’escenari inicial, la solució final és millor”, calculava dijous, poc després que Florentino Pérez oficialitzés l’acord, una persona que segueix de prop la concessionària. Però la solució encara deixa molts interrogants oberts.

El primer: què passarà amb la seu d’Abertis? Fins a l’octubre la concessionària era una empresa 100% catalana: la seva seu era a Barcelona i el seu primer accionista era La Caixa. A l’octubre va traslladar la seu social a Madrid, però la seu operativa continuava a Barcelona. Ara, però, La Caixa en sortirà i els principals accionistes no tenen cap vincle amb Catalunya. Els incentius que tenen per mantenir la seu operativa on està ara són inexistents. Per tant, el més probable és que Catalunya perdi una cotitzada. I no només perquè Abertis sigui exclosa de borsa, com passarà, sinó també perquè costa d’imaginar que els 170 treballadors que hi ha a l’edifici corporatiu d’Abertis continuïn treballant al mateix lloc d’aquí un temps (els 600 que treballen a les autopistes no es mouran mentre no s’acabin les concessions).

Un altre dubte és si realment Abertis no serà trossejada, com va prometre Florentino dijous. Els més ben informats opinen que l’acord de cinc anys que han signat ACS i Atlantia aguantarà. A partir d’aquí, ja es veurà. És evident que en aquest temps les grans concessions d’autopistes espanyoles (incloent-hi l’AP-7) ja s’hauran acabat.

El més probable és que Abertis es converteixi a partir d’ara en una màquina de repartir dividends, que es repartiran a parts iguals Florentino i els socis italians... i que els permetran tapar el forat que els haurà creat la compra de la mateixa Abertis. A partir d’ara això serà més difícil de saber. Abertis serà exclosa de borsa i, per tant, publicarà molta menys informació. Una vegada els socis hagin espremut la companyia costa de veure que l’aliança aguanti gaire més. Però això només el temps ho dirà.