Ball de cadires a Seat l’any de la pandèmia

BarcelonaEl 7 de gener del 2020, fa un any, l’ARA avançava la notícia: Luca de Meo, l’home que havia tornat l’autoestima a Seat, deixava l’automobilística per fitxar per Renault. La seva marxa va desfermar un ball de cadires en l’alta direcció de la marca de Martorell. Fins a una desena d’alts executius de l’empresa van canviar durant un exercici en què la firma va fer el llançament d’importants nous models, com el Cupra Fomentor o la nova família del León, però també va patir el fort impacte de la pandèmia en la producció i les vendes, va haver d’adaptar-se per fabricar respiradors, va posar en marxa dues seus a la capital catalana -Casa Seat i Seat:Code- i va celebrar els 70 anys de vida.

“Que hi hagi canvis de directius quan arriba un nou president és lògic”, asseguren fonts de l’empresa, que indiquen que el nou màxim responsable necessita rodejar-se del seu equip. A més, expliquen les mateixes veus, en un gran grup multinacional ja és normal la rotació de directius, perquè pacten amb l’empresa els seus plans de carrera professional. “Són canvis molt meditats”, expliquen aquestes fonts.

A més, De Meo es va endur algun dels seus directius a Renault, per formar el seu equip a la marca del rombe. És el cas de qui era cap de disseny de Seat, Alejandro Mesonero-Romanos, i Christian Stein, el cap de comunicació.

La primera substitució que va haver de fer Seat va ser la del mateix president. Durant mesos va exercir el càrrec en funcions Carsten Isensee, vicepresident de finances de la companyia. Però al setembre es confirmava com a nou president Wayne Griffiths, fins llavors vicepresident comercial de Seat i conseller delegat de Cupra. El seu actiu: convertir Seat en la marca que més creixia a Europa abans de la pandèmia i haver llançat amb èxit Cupra. Ara el seu repte és electrificar la gamma. El grup, però, li ha posat les eines: 5.000 milions d’euros d’inversió fins al 2025.

Llocs clau

Lligats a aquestes inversions i l’electrificació s’han produït alguns dels canvis, com el del director de la fàbrica de Martorell o el responsable de recerca i desenvolupament. Des de l’1 de gener Christian Friedl és el nou director de la planta. Arriba des de Porsche, on dirigia la planta de Zuffenhausen (Alemanya), la principal de la marca més esportiva del grup. Substitueix Rainer Fessel, que marxa per la porta gran i demostra que Seat és un bon planter per al grup Volkswagen, ja que ara és el responsable de la fàbrica de Wolfsburg, el vaixell insígnia del grup.

Per liderar la innovació a Seat va arribar el juliol passat Werner Tietz com a vicepresident de R+D. El seu predecessor, Axel Andorff, ha anat a Skoda. Tietz té un llarg recorregut al grup, on ha passat per Audi, Porsche -on va desenvolupar un concept car elèctric- i la marca de luxe Bentley. A aquests directius s’hi suma Jorge Díez com a nou director de disseny, en substitució d’Alejandro Mesonero-Romanos, que va marxar a Renault amb DeMeo. Díez arriba a Seat des de Mitsubishi, on era vicepresident de disseny a Europa. Però ja havia passat per Seat en una etapa anterior, on havia treballat en el disseny de models com l’Ibiza, el León i el primer SUV de la companyia, l’Ateca. També havia passat per Audi, on va crear models com la segona generació del TT o l’A7.

A aquests nomenaments se n’hi han de sumar altres durant tot l’any, com Robert Breschkow com a director de Seat a França; Josep Maria Recasens, que assumeix l’estratègia i la responsabilitat de les relacions institucionals, o Guillermo Fadda com a director comercial a Europa.