Economia 11/01/2017

La banca haurà de tornar els diners de les clàusules terra en tres mesos

El govern espanyol prepara una llei que faci més transparents les hipoteques

Júlia Manresa
3 min
El Tribunal Superior de Justícia de la UE va declarar abusives les clàusules terra.

MadridLa possibilitat de col·lapsar encara més els jutjats espanyols i la pressió de l’oposició a un govern en minoria han obligat Mariano Rajoy a moure peça de pressa i crear una solució alternativa als tribunals per als milions d’afectats per les clàusules abusives als contractes hipotecaris. L’executiu del Partit Popular aprovarà divendres via decret llei un mecanisme que garantirà que les entitats bancàries retornin els diners cobrats per les clàusules terra als afectats sense que hagin de recórrer als tribunals en un màxim de tres mesos, sense costos i obligatòriament si l’usuari ho reclama per aquesta via.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així ho va avançar ahir el ministre d’Economia Luis de Guindos després que dilluns el seu homòleg al ministeri de Justícia, Rafael Catalá, apuntés en la mateixa direcció. De fet, aquesta serà la segona vegada que el govern de Mariano Rajoy intenta aprovar aquest mecanisme extrajudicial que a finals d’any havia d’anar vinculat a un codi de bones pràctiquesd’obligatòria adhesió per part de totes les entitats bancàries. Però precisament aquesta condició va provocar el rebuig del sector bancari, i el govern va endarrerir l’aprovació de la mesura fins aquest divendres, 13 de gener. Fonts del sector consultades per l’ARA aclareixen que aquest cop sí que hi ha acord perquè no es força l’adhesió, tot i que apunten que totes s’hi sumaran.

Escepticisme dels afectats

Però malgrat que Guindos no va voler donar més detalls sobre com funcionarà a la pràctica aquest mecanisme, el ministre sí que va explicar que seran els bancs els que calcularan “degudament” la quantitat que s’ha de retornar en aquest termini i que hauran d’arribar a un acord amb l’usuari. Un portaveu del ministeri d’Economia aclareix que aquesta quantitat serà pactada entre les dues parts, però Manuel Prados, president de l’Associació per a la Defensa d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) creu que aquí hi pot haver la trampa de la llei que aprovi el govern central. “Guindos només ha parlat amb la banca, ni tan sols ha tingut en compte l’opinió dels afectats o del ministeri de Justícia i això ens fa pensar que el que s’aprovi divendres pot ser pitjor”, explica el portaveu d’aquesta associació. Segons Prados, és una bona alternativa que els bancs siguin els que han de calcular la quantitat que cal retornar, o la forma de fer-ho, però ha de ser de manera acordada amb l’usuari i “sense cap condicionant”.

Hipoteques més transparents

Al conflicte de les clàusules terra, impulsat per la justícia europea, s’hi ha sumat el fet que a principis de mes diversos jutjats han començat a aplicar una sentència del Tribunal Suprem que declarava abusives les clàusules que carregaven totes les despeses de formalització de la hipoteca a l’usuari i també obliguen les entitats a retornar l’import. Val a dir que el mecanisme que aprovarà divendres el govern no preveu la devolució d’aquestes despeses. Però, en vista d’aquesta situació i en compliment de la directiva europea, el ministre Guindos també va avançar ahir que el govern de Rajoy està elaborant una nova llei hipotecària que garanteixi la transparència dels contractes signats d’ara en endavant.

El ministre va aclarir que aquest projecte de llei busca “protegir l’usuari de la falta de transparència” que ha patit fins ara en diverses clàusules que la justícia ha declarat abusives en els contractes hipotecaris, però també va deixar per divendres la concreció de més detalls.

Sentència pionera per a la dació en pagament

El jutjat mercantil número 10 de Barcelona va dictar ahir la primera sentència que reconeix la dació en pagament per saldar una hipoteca, sense haver de negociar-la amb el banc, perquè considera abusives les clàusules que obligaven l’hipotecat i els fiadors a seguir tornant el crèdit.

Es tracta d’una hipoteca de 170.000 euros concedida per Bankia, amb dos deutors i dos fiadors, que s’haurien d’haver fet càrrec de tornar préstec i responien amb el seu patrimoni en funció de dues clàusules del contracte. El magistrat defensa que les dues clàusules que obligaven a seguir pagant el préstec són abusives, no perquè no siguin clares i comprensibles, sinó perquè no queda clar que els afectats les entenguessin.

És la primera sentència que posa en qüestió la validesa de les clàusules.

stats