El Cercle d'Economia avisa que la unió BBVA-Sabadell accentuarà el desequilibri territorial en favor de Madrid

BarcelonaEl Cercle d'Economia destaca l'equilibri territorial com a principal impacte de la possible fusió que promou el BBVA amb Banc Sabadell. Aquest és un dels arguments d'"interès general" incorporats per aquest organisme a la consulta pública llançada pel govern central, que han presentat aquest dimarts el president del Cercle, Jaume Guardiola, i el director general, Miquel Nadal. L'entitat entén que les úniques opcions que hauria d'haver aprovat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per preservar la lliure concurrència eren o bé imposar la venda de part del negoci davant la possible concentració o bé, senzillament, impedir-la.

El desequilibri territorial en favor de Madrid és un dels que preocupa com a mínim des de fa vint-i-cinc anys al Cercle que, al mateix temps, subratlla que "l'equilibri territorial és un bé jurídic d'interès general" que, a més, recull la Constitució. La fusió prevista suposaria un pas més en el procés de concentració financera i empresarial a Madrid. "Suposa accentuar el desequilibri territorial que ja existeix", ha afirmat Nadal. Guardiola, que va ser alt directiu del BBVA i conseller delegat del Sabadell, ha destacat que l'opinió del Cercle no va contra el BBVA, fortament implantat a Catalunya des de fa anys, ni contra la CNMC, sinó "a favor de l'interès general i de la competència".

L'entitat recorda l'especial vinculació territorial del Sabadell i amb una forta implicació al teixit productiu dels territoris als quals opera. Tot i que el BBVA ha manifestat que preveu mantenir una doble seu corporativa, això no és una condició imposada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). A més, les operacions anteriors, com la incorporació de Banca Catalana, Unnim o Catalunya Banc, van suposar la seva desaparició.

El Cercle també inclou el procés de consolidació del mercat únic europeu, que passa per les fusions transfrontereres. L'entitat considera que l'excessiva concentració a mercats nacionals podria afectar aquest procés i proposa remeis com mantenir el Sabadell amb personalitat jurídica i governança pròpia. També reclama al govern que controli aquestes condicions. El Cercle avisa que s'ha de vigilar que a través d'operacions d'integració econòmica, "els centres de decisió i la xarxa de serveis associats als mateixos quedin localitzats en excés en una determinada ubicació". I recorda que el procés de consolidació bancària iniciat el 2008 va suposar "una forta concentració dels centres de decisió a Madrid".

De quatre a tres grans jugadors

Al mateix temps reclamen l'informe complet del dictamen de la CNMC, que va avalar l'opa per unanimitat. El Cercle entén que no es van preservar les condicions de competències especialment pel que fa a les condicions de crèdit a les pimes i empreses grans. A Espanya només hi ha quatre grans bancs amb possibilitats de fer aquestes ofertes a tot l'estat i l'operació reduiria el nombre de jugadors en un 25%, de quatre a tres; i augmentaria la concentració al sector. Per això es basen en un informe fet per l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).

L'entitat entén que el risc estructural de la fusió afecta totes les empreses, no solament les que són clientes del BBVA, del Sabadell o de les dues entitats. I és un risc, afegeixen, sense límit temporal. Les condicions imposades per la CNMC són només de comportament, i són "insuficients per fer front al risc estructural d'empitjorament de la competència", expliquen. També afecta, entenen, la capacitat del sistema bancari d'innovar.

A més de la reducció del nombre de jugadors al mercat, desapareixeria el teixit d'aliances del Sabadell per millorar productes i tecnologia. L'única forma d'evitar-ho hauria estat imposant mesures de desinversió o bé no autoritzar l'operació. El Cercle defensa "una economia en xarxa, on els centres decisoris es distribueixin de forma equilibrada entre els diferents territoris", peruè, al seu entendre, "afavoreix el desenvolupament econòmic harmònic".

L'entitat va decidir no sumar-se a una carta conjunta de diverses entitats empresarials i econòmiques catalanes al president del govern, Pedro Sánchez, per reclamar que veti la fusió del BBVA amb el Sabadell. Aquest grup format per les tretze cambres de comerç, les patronals Foment del Treball, Pimec, Pimec Autònoms i Cecot, Fira de Barcelona, Barcelona Global, FemCat, el RACC i el Col·legi d'Economistes, van fer una crida a la participació en una consulta pública inèdita llançada per l'executiu central destinada a recollir opinions que afectessin qüestions d'interès general, un cop les de lliure concurrència van ser avalades a través d'un dictamen de la CNMC.

El termini per participar va acabar divendres passat. Ara el ministeri d'Economia té fins dimarts de la setmana que ve per decidir si eleva l'expedient al consell de ministres, que disposarà de trenta dies hàbils més per acordar si posa més condicions a la fusió promoguda pel BBVA. El banc presidit per Carlos Torres Vila va anunciar que no participava en aquest procés "perquè no hi ha factors d'interès general afectats per l'operació". És un punt de vista ben diferent del dels sindicats UGT i CCOO, que posaven el focus en la destrucció de llocs de treball –"entre 7.684 i 10.567, en especial treballadors amb més de cinquanta anys"– i en el tancament d'oficines. Les patronals catalanes van afirmar en el seu dia que la integració prevista podria reduir el volum de crèdit disponible entre els 54.000 milions (Pimec) i els 70.000 milions d'euros (Foment del Treball).

En el document col·lectiu enviat a Sánchez, les entitats afirmaven que, més enllà de les consideracions tècniques, hi ha també raons d'interès general que justificarien no continuar amb la fusió entre les dues entitats bancàries. "Espanya necessita també bancs de proximitat a les empreses, especialment els projectes de menor dimensió, i que troben els seus avantatges competitius en el coneixement profund del teixit empresarial i social. Al nostre entendre –prossegueixen– l'interès general d'Espanya inclou la disponibilitat de canals d'estalvi i crèdit que s'adaptin de manera efectiva a les necessitats dels diferents segments empresarials i col·lectius socials", assenyalaven.