Finances

Revolta dels banquers algerians pel xoc amb Espanya

El bloqueig financer decretat pel govern topa amb el rebuig de la patronal bancària

Ricard G. Samaranch
3 min
Vista panoràmica del port d'Orà a la costa d'Algèria

TunisDurant l'última setmana ha tingut lloc un aparent pols entre el govern d'Algèria i la seva patronal bancària per l'aplicació d'un bloqueig a les relacions comercials amb Espanya. El 28 de juny, l'Associació de Bancs i Establiments Financers d'Algèria (ABEF) va enviar una carta als seus membres ordenant restablir la normalitat dels fluxos financers amb els bancs espanyols, suspesa el 9 de juny. Tanmateix, encara no havien passat 48 hores que un confús comunicat del ministeri d'Afers Estrangers algerià advertia que no hi havia una "marxa enrere" en les relacions amb Espanya i que l'ABEF no podia prendre decisions en qüestions de sobirania nacional.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els senyals contradictoris de les institucions algerianes han sumit les companyies espanyoles amb interessos a Algèria en un estat d'incertesa i inquietud. "Teníem una transferència bancària pendent, i ja s'ha pogut fer. També vam poder treure del port una mercaderia fa cosa d'una setmana. Ja pensàvem que s'havia resolt el problema, però avui m'han informat que no hi ha manera de rebre el vistiplau de la duana de l'aeroport per treure un altre enviament, no sé per què. Això és un calvari", explica el responsable d'una empresa catalana present a Algèria. L'administració espanyola no els ha pogut ajudar a interpretar la situació, ja que, segons ha pogut saber l'ARA, els canals de comunicació amb Algèria estan "trencats". 

L'arrel de l'actual conflicte es troba en la decisió de l'executiu de Pedro Sánchez de trencar amb prop de 50 anys de neutralitat en el conflicte del Sàhara Occidental per abraçar les tesis marroquines. Per a Alger, el gir va representar una "traïció", ja que el país dona suport polític i militar al Front Polisario i percep el Marroc com el seu rival històric per l'hegemonia regional al Magrib. Després de retirar el seu ambaixador a Madrid, el 8 de juny el govern algerià va suspendre el Tractat d'Amistat amb l'estat espanyol, i unes hores després l'ABEF enviava una circular als seus membres ordenant la interrupció de les domiciliacions bancàries amb els bancs espanyols, cosa que estrangulava el comerç bilateral. 

Jamel-Eddin Bou Abdallah, president del Cercle del Comerç i Indústria Algerià-Espanyol (CCIAE) es mostra optimista respecte al restabliment de les relacions comercials entre els dos països. "Parlant amb diverses persones implicades aquí, també de l'administració, l'opinió dominant és que el govern algerià té la voluntat de normalitzar les relacions comercials. El problema és que estem en plenes vacances, i molts responsables no són als seus llocs," assevera el màxim responsable de la CCIAE, que calcula que s'assolirà la plena normalitat a mitjans d'agost. 

“Molts bancs ja estan treballant amb plena normalitat en les transaccions amb Espanya, i esperem que la resta ho facin durant els pròxims dies", afegeix el màxim responsable de la CCIAE, que reconeix que la majoria d'obstacles avui dia els posa l'ALGEX, l'agència que gestiona els tràmits duaners. Bou Abdallah atribueix les contradiccions experimentades per algunes empreses a la duana a la lentitud a l'hora de fer arribar les noves instruccions a totes les baules de la cadena de l'engranatge burocràtic del comerç internacional. Sota el seu punt de vista, la confusa nota d'Exteriors no invalida la circular prèvia de l'ABEF, sinó que cal interpretar-la com un missatge que fa referència a les relacions polítiques, i no econòmiques. 

L'analista algerià Otman Lahiani coincideix en valorar que la normalització comercial no implica que la fi del conflicte polític estigui més a prop. “La crisi continua oberta. Més que un gest cap a Madrid, la decisió de permetre les transferències bancàries amb Espanya respon a una defensa dels interessos del país, ja que algunes empreses s'havien vist perjudicades per la manca de peces i primeres matèries espanyoles, i perillaven llocs de treball.” Lahiani descarta que la circular de l'ABEF sigui una rebel·lió del sector bancari enfront del govern, ja que la patronal bancària és una organització semiestatal i rep ordres directes del ministeri de Finances. El règim algerià és tan opac que les interpretacions sobre la discrepància dels últims dies sobre les relacions amb l'estat espanyol són diverses. 

Les empreses algerianes que importen productes espanyols s'han queixat de la discriminació que representa l'excepció feta al sector del gas natural, ja que les transferències bancàries no van ser congelades mai. "Fa un mes i mig que estem parats. Si arribéssim als tres mesos seria un desastre. No és fàcil canviar de proveïdors en tan poc temps. Per exemple, el 70% del pollastre que es consumeix a Algèria ve d'Espanya. S'està notant la inflació, que per contagi també afecta les altres carns", rebla Bou Abdallah.

stats