FINANCES
Economia 17/12/2020

Els banquers catalans, en risc d’extinció

L’adeu de Guardiola deixa Oliu com a únic executiu nascut a Catalunya a les grans entitats catalanes

3 min
Peu de foto de dues línies. Crhonical Text G1 Sien nisi. Donec a pellentesque felis. Aenean massa diam, viverra at ferme.

BarcelonaEl 2007 es va produir una convulsió de les que fan època al tancat sector financer català. Isidre Fainé, flamant president de la Caixa, va decidir fitxar com a número dos qui era lloctinent de Josep Oliu al Banc Sabadell: Joan Maria Nin. Aquell moviment va propiciar una empipada d’època d’Oliu i va reobrir velles ferides entre els dos bancs. Però el mateix dia que Nin li anunciava el seu adeu, Oliu es reunia amb la firma de caçatalents Seeliger&Conde per anunciar que buscava conseller delegat. En 15 dies el va tenir: el barceloní Jaume Guardiola, que procedia del BBVA i tenia ganes de tornar a casa després d’un exitós pas per Sud-amèrica. Aquell moviment de peces va implicar quatre banquers, i tots ells eren catalans. Si hi suméssim els dos màxims responsables de Caixa Catalunya (abans de la seva crisi, nacionalització i posterior compra) sortirien sis catalans en aquells sis càrrecs de poder als bancs.

Han passat 13 anys i l’escenari és ben diferent. Amb la jubilació de Jaume Guardiola, anunciada dimecres i oficialitzada aquest dijous en un consell on es va anunciar que el madrileny César González-Bueno el substituirà, Josep Oliu és avui l’únic català a la cúpula dels bancs catalans. I ho és als seus 71 anys i amb un BCE entestat a retallar-li funcions, fins al punt que la reestructuració de la cúpula del Sabadell inclou l’anunci que Oliu abandona les funcions executives. Diferents fonts financeres consultades per l’ARA, però, resten importància i credibilitat a aquest anunci: “És només una formalitat. Qui mana al Sabadell és Oliu i ningú altre”.

A l’arribada d’un madrileny a la cúpula del Sabadell s’hi suma la tendència que recentment s’ha donat a CaixaBank, hereu de la Caixa i primera entitat en banca minorista a Espanya. El 2014, el també madrileny Gonzalo Gortázar va substituir Nin com a primer executiu de Fainé. I amb la recent fusió amb Bankia, el lleidatà Jordi Gual, que va substituir l’encara president de la Fundació la Caixa, s’ha vist reemplaçat pel bilbaí José Ignacio Goirigolzarri, que ja era president a Bankia.

Els relleus en aquestes cúpules de poder no sempre han estat tan pacífics com amb una simple jubilació, com ha passat ara amb Guardiola. El cas més flagrant és el de Joan Maria Nin, que es va veure fulminat del càrrec després d’una dura lluita pel poder a CaixaBank. Amb la seva decisió, Fainé va finiquitar la trajectòria en grans bancs de Nin, un dels banquers més respectats d’Espanya en aquell moment.

Trajectòries truncades

Tampoc es pot dir que fossin plàcids els finals de camí dels banquers vinculats a Caixa Catalunya i després CatalunyaCaixa. El rescat de l’entitat va qüestionar la gestió que n’havien fet Narcís Serra (president) i Josep Maria Loza (director general). Pitjor va ser la situació que va viure Adolf Todó, que va arribar a l’entitat per redreçar-la en plena crisi. Referendat primer pel Frob però destituït després per diferències amb el ministre Luis de Guindos, va haver de demostrar la seva innocència en dos procediments judicials diferents. Todó, també un banquer reconegut que provenia de la sanejada Caixa Manresa, no ha tornat a exercir com a banquer.

En paral·lel a aquest procés de descatalanització a les cúpules dels grans bancs (ja només queda Oliu com a financer nascut a Catalunya), l’ha seguit l’adeu a les seus socials, en un procés que es va produir després de l’1 d’octubre del 2017, en una decisió que va venir parcialment motivada per la retirada dels fons d’empreses públiques i administracions que va portar a terme el govern del PP. CaixaBank té avui la seu a València, mentre que el Banc Sabadell la té a Alacant.

Recentment, i amb motiu de l’adquisició de Bankia, Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, exposava que tindrà “despatxos a Barcelona, Madrid i València”. El cert és que Gortázar viu a Madrid, com Goirigolzarri entre setmana. Josep Oliu també hi té residència, i el nou conseller delegat del Sabadell hi va néixer. Tampoc el primer executiu del BBVA a Catalunya, José Ballester, és català, i tampoc ho era el seu predecessor, Xavier Llinares. L’entitat blava no té un líder català al Principat des que Christian Terribas va plegar.

En una entitat d’una dimensió menor, la Caixa d’Enginyers, que manté la seu a Catalunya, sí que té dos màxims responsables catalans: Josep Oriol Sala i Joan Cavallé.

stats