Economia 20/08/2018

Barcelona és la ciutat més envellida pel que fa als habitatges destinats a venda i lloguer

El preu dels immobles augmenta entre un 5% i un 20% als "barris de moda" com Gràcia i Sant Antoni

Ruth Pérez Castro
3 min
Barcelona és la ciutat més envellida pel que fa als habitatges destinats a venda i lloguer

BarcelonaLa capital catalana és la ciutat amb un parc de venda i lloguer més envellit de l'estat espanyol. En aquest sentit, els immobles destinats a la venda tenen una edat mitjana de 69 anys, mentre que l'edat encara s'eleva fins als 72 anys per als edificis destinats al lloguer.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així ho revela l'últim informe publicat per Idealista sobre l'envelliment de l'habitatge a les capitals del conjunt d'Espanya, que estableix els 45 anys com l'edat mitjana de les residències en venda al conjunt de l'Estat i els 44 per a les que estan en lloguer. Tot i això, pel que fa a l'anàlisi global de l'estudi, el portal immobiliari destaca diferències notables entre les diverses províncies, tant pel que fa a les xifres de venda com de lloguer.

Diferències territorials

Mentre que Barcelona és la ciutat més envellida pel que fa als habitatges en venda i lloguer, encara hi ha quatre ciutats més amb registres similars. És el cas de Pamplona, amb una mitjana de 64 anys dels habitatges en venda; Sant Sebastià, de 60; Bilbao, amb 54, i la capital de l'Estat, Madrid, on les cases en venda tenen 53 anys de mitjana.

En aquest sentit, només un 47,91% de les capitals espanyoles, 23 en total, disposen d'un parc d'habitatge en venda entorn als trenta anys. Així, els immobles més moderns són a Albacete, amb una mitjana de 31 anys, seguits dels de Lugo (32), Almeria, Múrcia, Lleida i Guadalajara, amb 33. Pel que fa al lloguer, els resultats no fluctuen gaire: Ciudad Real és l'única ciutat que baixa dels trenta anys de mitjana (29), per davant d'Albacete (30), Lugo, Sòria, i Castelló, amb 31, i Almeria i Guadalajara, amb 32 anys.

D'altra banda, la Ciutat Comtal també concentra els immobles més vells pel que fa al lloguer, amb 72 anys de mitjana, seguida de Sant Sebastià (68), Madrid (56), Tarragona (53) i Pamplona (52).

Construcció desigual

"El fet que les dues ciutats més grans d'Espanya [Barcelona i Madrid] estiguin al grup d'habitatges més antics evidencia que el ritme de construcció d'obra nova en les últimes dècades en les dues capitals no ha sigut equiparable al de la resta del país", ha asseverat aquest dilluns Fernando Encinar, cap d'estudis d'Idealista.

En aquesta línia, des de l'empresa immobiliària aconsellen plantejar-se la necessitat d'incrementar la construcció en els pròxims anys, ja que, alerten, el cost de vida dels inquilins acaba sent "més elevat" en un edifici amb més de cinc dècades a causa de les reformes i la mala eficiència energètica, entre altres factors.

El preu de viure en un "barri de moda"

Barcelona es veu afectada, també, pel preu que comporta viure en un "barri de moda". Segons un estudi de la immobiliària Barnes Spain, els habitatges situats en les zones populars de les principals ciutats espanyoles costen entre un 5% i un 20% més dels que estan situats en espais amb menys afluència. Una estimació que, en el cas de la capital catalana, afecta els barris de Gràcia, Sant Antoni, Horta o la Barceloneta. D'aquesta manera, d'acord amb les dades proporcionades per la companyia, els preus de les residències podrien superar els 250.000 euros de mitjana i arribar, en alguns casos, als 262.500 i, fins i tot, als 300.000 euros.

Els requisits més buscats en aquestes cases són habitacions àmplies, sostres elevats i lluminositat. Tot i que es procura que l'immoble estigui reformat o, si més no, en bones condicions, si això no s'aconsegueix es prioritza un estil arquitectònic particular. Així ho transmet l'informe de Barnes Spain, que, a més, especifica que són els compradors més joves o els inversors els més interessats en aquest tipus d'habitatges. En el cas dels arrendataris més novells, es guien, principalment, per la bona ubicació de l'immoble.

És per aquest motiu que factors com la millora de les infraestructures –diuen des de Barnes–, l'aparició de nous locals d'oci i canvis en el model urbanístic afavoreixen la revalorització dels barris. Per exemple, el tancament de la presó Model, a l'Esquerra de l'Eixample, ha fet que els habitatges del voltant hagin augmentat la seva vàlua en qüestió de mesos.

Altres zones conegudes com ara Malasaña i Lavapiés, a Madrid; Russafa i el Cabanyal, a València; Triana i la Macarena, a Sevilla, i Bilbao La Vieja, a Bilbao, també han experimentat aquesta nova situació.

stats