Economia 18/12/2019

El BCE es planteja saltar-se els bancs i guardar també els dipòsits dels ciutadans

El regulador redobla la pressió sobre les entitats bancàries per aconseguir que prestin més diners

Albert Martín
3 min
La seu del Banc Central Europeu a Frankfurt

BarcelonaMario Draghi és, per a alguns, l'home que va destruir el lobi d'influència dels bancs. Sort en té el ja expresident del Banc Central Europeu que el debat que ha posat aquest dimecres sobre la taula el regulador europeu s'ha fet en temps de la seva successora, Christine Lagarde. Perquè si el BCE ja ha dificultat molt la vida a les entitats de crèdit en els últims temps amb la seva política de tipus d'interès en mínims històrics, el que ara es planteja entraria en una nova dimensió.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Benoît Coeuré, membre del comitè executiu del BCE, ha sigut l'encarregat de sacsejar el rusc, plantejant que el regulador podria ampliar les seves funcions i permetre que els ciutadans hi tinguessin compte corrent, saltant-se les entitats bancàries i els tradicionals intermediaris financers.

"Si la transmissió a través dels mercats financers i els bancs xoca contra un mur, aleshores els bancs centrals tenen l'opció òbvia de considerar estendre les fórmules a través de les quals implementen la seva política monetària", ha explicat l'alt càrrec francès en un discurs pronunciat a Frankfurt, on hi ha la seu del BCE.

Coeuré ha afegit que la clau de la discussió sobre si els bancs centrals haurien de crear una divisa digital és si hauria de permetre al públic general accedir al seu balanç, és a dir, a poder obrir-se un compte directament al BCE. Malgrat això, admet que suposaria "desafiaments polítics" pel que fa a l'estabilitat financera i al futur de la intermediació creditícia.

"Però si assumim que aquests desafiaments poden ser superats, hi ha molt poques raons per les quals els bancs centrals, dins dels seus mandats, no haurien d'aplicar els mateixos instruments als comptes d'individus privats que els que ja aplica als bancs, és a dir, imposar tipus d'interès", ha manifestat el financer.

Segons ha afegit, saltar-se d'aquesta manera la intermediació bancària i aplicar els tipus d'interès directament als ciutadans "seria més efectiu i àgil per estimular la demanda i la inflació, i tindria menys efectes negatius", ha assegurat, després de dir que en última instància el BCE hauria de valorar costos i beneficis de l'operació tal com han fet "per a altres mesures de política monetària no convencionals".

Una mesura polèmica

La referència de Coeuré als tipus d'interès fa referència a la complexa relació entre bancs i regulador. El BCE accepta guardar dipòsits de les entitats, però, en la seva titànica lluita per intentar reactivar l'economia i impulsar el consum, va fixar als bancs tipus negatius per desincentivar que hi aparquessin els diners i preferissin prestar-los.

L'últim canvi en aquest aspecte va arribar al setembre, quan, encara sota el seu mandat, Draghi va imposar que el tipus que paguen els bancs passés del -0,4% al -0,5%. La mesura es va dur a terme perquè el BCE considera que els bancs no estan proporcionant prou crèdit a l'economia productiva i vol castigar el seu conservadorisme.

La resposta de les entitats a aquest peatge econòmic ha sigut contundent. Els bancs ja fa anys que cobren a les empreses i fons per guardar-los els seus diners, en un intent de repercutir sobre els clients les mesures del BCE. En els últims temps, però, la política dels bancs es podria estendre i diferents entitats han fet públic que estan estudiant cobrar també als clients particulars per guardar-los els estalvis.

La mesura seria un veritable torpede per a les entitats perquè els podria fer perdre una de les fonts tradicionals de captació de diners, imprescindible per després desplegar la seva operativa i oferir préstecs. Malgrat això, el banquer central ha insistit: "Hauríem d'evitar restringir la nostra caixa d'eines per motius dogmàtics o per conveniència intel·lectual. Si la política monetària es manté com una conversa entre bancs centrals i mercats financers, no ens hauria de sorprendre que la gent no confiï en nosaltres".

stats