Moda
Economia 30/03/2022

Brussel·les posa la moda ràpida en el punt de mira

La Comissió vol que els consumidors tinguin dret a conèixer la durada i opcions de reparació de tots els productes

2 min
Compradors carregats amb bosses de marques de moda ràpida pels carrers de Barcelona.

Brussel·les"La moda ràpida està passada de moda". És la declaració d'intencions de la Comissió Europea en la proposta que ha presentat aquest dimecres perquè el consum, producció i comerç de tèxtils a Europa sigui més sostenible. És el quart sector que genera més impacte mediambiental després de l'alimentació, l'habitatge i el transport. La producció de roba està al top tres d'activitats econòmiques que més aigua necessiten i, de mitjana, cada europeu es desprèn d'uns 11 kg de roba a l'any. Una de les principals causes és l'anomenada fast fashion o moda ràpida, que Brussel·les ha posat al punt de mira dins la seva estratègia per aconseguir una economia circular i més sostenible de cara al 2030. Entre les mesures proposades, hi ha la de fixar criteris obligatoris de reciclatge i reutilització en el disseny dels productes o un passaport digital que informi de l'impacte mediambiental de cada peça.

A mitjà termini, la Comissió Europea es proposa que de cara al 2030 tots els productes tèxtils que entrin o es produeixin a Europa siguin sostenibles, de llarga durada i respectuosos amb el medi ambient, cosa que també implica, per exemple, garantir que no contenen microplàstics o que una part (sinó totes) de les seves fibres són reciclades. El 81% del consum tèxtil de la UE és roba de vestir. "Les tendències a fer servir peces de roba durant períodes cada vegada més curts abans de llençar-les són les que contribueixen més a patrons insostenibles de sobreproducció i sobreconsum", diu l'executiu comunitari, que així apunta directament i clarament a la indústria de la moda ràpida. Brussel·les també "encoratja" els governs a prendre mesures fiscals. Per exemple, per incentivar la producció més sostenible i controlar millor l'exportació de rebuig tèxtil.

Informació sobre la durabilitat i prou etiquetes 'eco' falses

Tot plegat s'emmarca dins una estratègia més àmplia d'economia circular que posa també al focus el sector de la construcció amb criteris i mesures similars als de la roba i a través dels quals també es pretén millorar els drets dels consumidors europeus. Brussel·les proposa esmenes diverses a la directiva dels drets del consumidor per obligar comerciants, fabricants i distribuïdors a informar de manera molt més clara i transparent sobre la vida dels productes i també sobre les seves possibilitats (o no) de reparació i actualització. El consumidor té dret a saber quina és la vida prevista del producte més enllà dels dos anys de garantia del producte, per exemple. Com també té dret a saber quines limitacions tindrà a l'hora de trobar peces de recanvi. Ara bé, segons la proposta de la Comissió Europea (que ha de ser negociada i aprovada per l'Eurocambra i els governs), són els productors els que decidiran quina és la millor manera d'oferir aquesta informació: si a través de les etiquetes tradicionals o d'informació en línia, per exemple.

Per això, l'executiu comunitari, a través del seu vicepresident per al Green Deal, Frans Timmermans, proposa afegir a la llista de pràctiques comercials prohibides les que impliquin l'anomenat greenwashing o l'obsolescència programada. Dit d'una altra manera, els béns i serveis que comprem no haurien de portar etiquetes eco, bio o environmental friendly si no està prou justificat o provat de quina manera contribueixen a preservar el medi ambient. Entre aquestes pràctiques prohibides també hi ha la de no informar correctament sobre les limitacions de reparació d'un producte.

stats