Els europeus que canviïn de país tindran limitat el dret a prestacions socials

Brussel·lesFalten pocs mesos perquè comencin les negociacions que activaran el Brexit. També s’acosten eleccions complicades aquest any que ve a França, Alemanya i Holanda. Amb aquest debat de rerefons, la Comissió Europea ha proposat avui limitar l’accés a les prestacions socials de ciutadans europeus residents en un altre Estat membre. Un canvi legislatiu que vol evitar revifar els moviments xenòfobs i populistes en un any electoral decisiu per al futur d’Europa.

L’executiu comunitari no vol més sorpreses l'any que ve. I si la migració i l’ús de les prestacions socials al Regne Unit van ser una de les eines principals que van utilitzar aquells que donaven suport al Brexit, Brussel·les espera que no sigui en el futur una excusa.

Avalat pel Tribunal de Justícia de la UE, l’executiu vol restringir les prestacions socials a les persones que no tinguin feina, que no n'estiguin buscant activament o als estudiants que resideixin en un país que no sigui el seu. Les persones que compleixin aquestes característiques hauran de demostrar que tenen prous recursos per mantenir-se perquè no siguin una càrrega per l’Estat i han de comptar amb cobertura sanitària pròpia. En cas que no sigui així, no podran demanar cap ajuda.

La proposta respon a les demandes de països com Alemanya, Suècia, Dinamarca o Bèlgica amb àmplies prestacions socials a estudiants o treballadors. Amb tot, aquests països cada cop han denegat més les ajudes a ciutadans europeus, i el Tribunal de Justícia sovint ho ha confirmat.

La Comissària d’Ocupació, Marianne Thyssen, també ha anunciat l’enduriment en les prestacions per l’atur. Els treballadors desplaçats en un altre Estat de la UE haurà de treballar almenys tres mesos per poder accedir a les prestacions en cas de ser acomiadats abans d’aquest període. Això sí, els treballadors que estiguin buscant feina en un altre país podran gaudir fins a sis mesos de la seva prestació d’atur mentre busquen feina. Segons Thyssen, això ajudarà a fomentar la falta de mà d’obra qualificada entre països i facilita la mobilitat laboral.

A més, també regula els llimbs legals en què es trobaven aquells treballadors que residien en un país, però treballaven en un altre (molt comú, per exemple, entre ciutadans de França o Bèlgica que treballen a Luxemburg). En aquest sentit, la Comissió Europea proposa que l’Estat on cotitzi el treballador en els últims 12 mesos serà l’encarregat de pagar les prestacions d’atur.

Segons dades de la Comissió Europea, 11,3 milions d’europeus en edat de treballar resideixen en un altre país de la UE. Amb aquest canvi legislatiu, espera no només donar més flexibilitat a la mobilitat laboral sinó també afluixar les veus crítiques de països com Àustria, que creuen que la majoria de ciutadans europeus es beneficien del sistema de prestacions d’uns pocs països.