MERCAT LABORAL

La burocràcia castiga les treballadores de la llar

El subsidi extraordinari per la pandèmia no arriba a un sector en què el dret a l’atur no existeix

“Vaig demanar el subsidi el 13 de maig i ara per ara encara no m’ha arribat”, explica l’Annely, que des del març fins ara, quan ja torna a treballar unes hores, no ha tingut cap mena d’ingressos. Ella és una de les més de 32.000 treballadores de la llar, segons dades del ministeri de Treball, que va sol·licitar la prestació pública aprovada pel govern espanyol l’1 d’abril dins de les mesures extraordinàries per la pandèmia del covid-19. Al mateix temps, l’Annely també és una de les moltes treballadores que, després d’haver demanat la prestació econòmica, encara no l’ha rebut.

Durant la presentació de les dades de l’atur del mes de juny, el secretari d’estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va dir que aquestes ajudes per a les treballadores de la llar s’ingressarien abans del 10 de juliol. La realitat, però, és que la immensa majoria dels pagaments no han arribat, segons denuncien des dels sindicats de treballadores i reconeixen també fonts del ministeri de Treball.

“Entre nosaltres ens ho preguntem i jo de moment no conec ningú que m’hagi dit que l’hagi cobrat”, assegura l’Annely. Si bé és va arribar a un acord amb els bancs perquè el subsidi arribés a principis de juliol, expliquen fonts del ministeri, el procés burocràtic i telemàtic ha suposat “un problema” per poder pagar a temps aquesta prestació, argumenten.

Es tractava d’un procés “completament nou i complex”, diuen des del ministeri, a diferencia dels processos de sol·licitud d’ajudes per desocupació. Primer, perquè era la primera vegada que es donava una ajuda extraordinària a aquest sector. Després, perquè calia un programa informàtic que va “endarrerir el procés”, argumentaven des del ministeri de Treball en el seu moment, ja que calia adaptar-lo a una feina que no forma part del règim general de la Seguretat Social, sinó a un règim especial sense dret a la prestació d’atur. Quan el Servei Públic d’Ocupació (SEPE) ha hagut de filtrar les sol·licituds ha vist que es tractava d’una població que no tenia registrada.

El procés burocràtic, però, no només ha significat un obstacle per poder fer el pagament, sinó també per sol·licitar la prestació. L’opció de demanar l’ajuda de manera telemàtica va ser descartada ràpidament per l’Annely, que no té ni DNI ni firma electrònica. “El que vam fer moltes de nosaltres va ser omplir els papers a mà i enviar-los per correu certificat”, explica. En aquests casos les dades s’han de contrastar al ministeri, on han rebut la majoria de sol·licituds en paper, cosa que també va “alentir el procés”, diuen.

“Vaig tardar tot un dia”, assegura l’Annely, per la quantitat d’informació que li demanaven, no només a ella sinó també a la persona que la contractava, que havia de col·laborar a través d’una “declaració responsable”, un document que a més a més no es demana en cap altra prestació per desocupació. “Després vaig imprimir els papers i els vaig enviar per correu certificat però avui encara no m’han dit res des del SEPE, ni quan cobraré ni els diners que em pagaran”, diu preocupada aquesta treballadora de la llar.

Sense accés a internet

Ara bé, un gruix de les treballadores directament no va ni poder iniciar el tràmit per demanar la prestació. “Moltes no tenien accés a internet”, explica l’Annely i, amb les oficines del SEPE tancades pel confinament, era impossible trobar un lloc on fer-ho. L’Edith, membre de Sedoac (Servicio Doméstico Activo) -una associació de defensa dels treballadors de la llar i la cura de les persones-, explica que moltes treballadores van haver d’anar al local d’aquest sindicat, al barri madrileny d’Usera, a omplir el formulari, “si no, s’haurien quedat fora”.

A més, l’Annely també recorda que ella està contractada, però que “hi ha moltes dones que no estan donades d’alta a la Seguretat Social, que porten molts anys treballant i no ho poden justificar a cap lloc”. De fet, es calcula que més de 200.000 treballadores de la llar treballen de manera irregular, o perquè no se’ls fa un contracte i no estan donades d’alta a la Seguretat Social o per ser un sector ocupat majoritàriament per dones migrants sense permís de treball.

Quatre mesos sense cobrar

Després de l’estat d’alarma i amb la tornada a l’activitat, l’Annely només ha recuperat una part de la feina a la casa on treballa des de fa 20 anys. “M’han reduït la jornada i ho combino amb altres feines”, explica aquesta treballadora. Durant quatre mesos no va cobrar i això, a més, no només va tenir un impacte sobre ella, sinó sobre la seva família a la República Dominicana, d’on és i on envia remeses de diners tots els mesos als seus familiars.

De fet, al mes d’abril el Banc Mundial va projectar una caiguda de les remeses que envien els immigrants d’un 20% per la pandèmia. “L’únic lloc on hem d’estar és al règim general [de la Seguretat Social]. Hauria sigut tot més fàcil”, explica l’Annely, que recorda que aquesta és una de les reivindicacions històriques del sector, al costat de la demanda de la ratificació per l’Estat de la recomanació 198 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre treball informal, treball a domicili, subcontractació i altres formes de treball que poden considerar-se desprotegides.