El cas BBVA-Sabadell obre la porta a explorar els límits de les lleis en joc en una opa

MadridEl cas BBVA-Banc Sabadell ha obert la porta a explorar els límits de les lleis que han entrat en joc al llarg de l'opa hostil, una de les més mediàtiques i polititzades dels últims anys i que ha acabat descarrilant. En conseqüència, s'ha posat damunt la taula la necessitat, o no, de revisar i actualitzar algunes de les normes, el contingut de les quals ha estat en un moment o altre cavall de batalla d'aquests disset mesos, que han marcat la partida. En el punt de mira s'hi ha col·locat la llei de Defensa de la Competència i la llei d’opes. En cas que una integració entre el BBVA i el Banc Sabadell hagués prosperat, també hauria entrat en joc la llei bancària que deixa en mans del govern espanyol l'autorització o no d'una fusió.

Qui primer va alçar la veu quan el desenllaç de l’opa encara no es coneixia va ser, ni més ni menys, que un dels rivals dels dos bancs: "No faré comentaris sobre l'operació, però sí que podem reflexionar sobre si la legislació [la llei de Defensa de la Competència] és adequada. És una cosa que haurem de repensar quan això [l'opa] s'acabi", va dir el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, en un fòrum financer. La llei de Defensa de la Competència és la que va marcar el procés d'anàlisi de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i que va acabar amb un dictamen en favor d'autoritzar l'opa, tot i que sota compromisos i condicions. Alhora, també va permetre la intervenció del govern espanyol amb l'aprovació de condicions addicionals per raons d'interès general.

L'interès general: una caixa de trons

De tot plegat, el que ha estat més discutit de la llei és el calendari –el procés de la CNMC es va allargar gairebé un any– i el paper del govern espanyol, en concret, la capacitat d'actuar per raons d'interès general. En el primer cas, hi ha qui creu que ara "ha cridat l'atenció" perquè Competència estava davant una operació que esquitxa dues societats grans, cosa que planteja més problemes. "Si no, hauria passat desapercebut".

Pel que fa al rol del govern, el BBVA ha decidit recórrer la decisió de l'executiu central davant el Tribunal Suprem a l'interpretar que les condicions aprovades són contràries a la filosofia de la norma: a parer del banc basc, el govern no pot endurir la decisió de Competència.

"Crec que ha estat el punt més polèmic de tots", indica una font jurídica, i hi coincideixen altres veus de firmes de bufets d'advocats consultades. ¿Quin era l'esperit de la llei? ¿Que el govern fos més o menys restrictiu que Competència? Hi ha qui recorda que la llei de Defensa de la Competència es va reformar el 2007 per donar, precisament, més poder als organismes supervisors, i menys a l'executiu de torn. El fet és que només hi ha un precedent en què es va fer per interès general i va ser per aigualir les condicions de Competència. "La discussió és si l'article és perquè el govern se salti una decisió restrictiva [de la CNMC] o perquè la restringeixi encara més. Crec que és la primera opció", indica la mateixa font.

En el seu moment Competència no va voler fer més gran la ferida, però sí que va reconèixer que ja quan la llei es va aprovar, van sorgir dubtes sobre si era bona opció deixar tan oberta la interpretació d'aquest article. També van dubtar sobre el fet que no s'acotés prou els supòsits sota els quals s'emmarca l'interès general.

"A vegades hi ha qui explota les escletxes de les normes. ¿Això implica limitar-les més? No necessàriament, simplement cal tenir en compte que en una opa hostil els escenaris seran més oberts".

Quin preu equitatiu?

L'altra gran norma que ha entrat en joc és la llei d’opes reformada el 2007 arran, precisament, d’una opa hostil: la de Gas Natural sobre Endesa. Dies després, amb el desenllaç ja damunt la taula, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) oferia diàleg al govern espanyol per fer-ne una revisió.

En el cas de l'opa de Gas Natural sobre Endesa, el punt més conflictiu va ser el deure de passivitat. Però amb el BBVA i el Sabadell, l’escenari d’una segona opa i el preu equitatiu d'aquesta han suposat tot un maldecap per a l'organisme supervisor. "El preu equitatiu sempre ha estat el focus", apunta una font jurídica, que defensa que la llei d'opes actual no és dolenta: "Crec que permet diferents estratègies, però no és un text ambigu. És el que tenim des del 2007 i hi ha hagut moltes operacions i s'ha donat certesa suficient en la majoria de les qüestions que es plantegen", afegeix.

El president de la CNMV llançava una altra reflexió: l'equilibri entre el que està escrit i el cas pràctic. "Tu no pots tecnificar una llei fins al punt de fer-la rígida", apunta l'advocat especialista en dret mercantil, bancari i financer, Fernando Mínguez, que posa d'exemple els límits del deure de passivitat que té l'empresa opada. "Tu no pots paralitzar l'activitat d'una societat mercantil durant un període de temps tan prolongat, i això ha estat una característica d'aquesta opa", afegeix Mínguez. "La llei ha de marcar un camp de joc, que no pot ser tan restrictiu perquè són processos dinàmics", indica l'advocat.

Pendents de la resposta a Brussel·les

Amb tot, el govern espanyol té pendent respondre al requeriment de Brussel·les sobre dues de les lleis que han entrat en joc (té temps fins aquest 29 d'octubre). D'una banda, la llei de Defensa de la Competència i, per l'altra, la llei bancària de l'any 2014 i aprovada per l'aleshores ministre d'Economia del PP, Luis de Guindos, i actual vicepresident del Banc Central Europeu (BCE).

"El govern estava habilitat a mirar l'interès general. Ho hem fet i no ha suposat cap impediment perquè l'opa continués i els accionistes es pronunciessin", defensava el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquesta setmana, sobre la primera llei. "Estem convençuts que encaixa totalment la normativa [espanyola] amb l'europea", reiterava. Amb tot, Cuerpo també ha confirmat la intenció de transposar la directiva europea en què es dota al Banc d'Espanya (BdE) de la capacitat d'aprovar una fusió.