De la Casa Reial a Defensa: les diferents partides dels pressupostos de l'Estat

MADRIDPart de la despesa total consolidada que ha pressupostat el govern espanyol per a l'any que ve es repartirà entre els diferents ministeris i institucions com la Casa Reial. De fet, és a través dels ministeris que el govern espanyol vehicula despeses com la de fer front a la presidència rotativa de la Unió Europea l'any que ve. En aquest cas, es tracta de 145 milions d'euros que serviran per pagar les activitats que es desprenen d'aquesta excepcionalitat i es vehicularan a través del ministeri d'Exteriors i el ministeri de la Presidència, principalment. Pel que fa al pressupost a la Casa Reial, tindrà una assignació de 8,4 milions d'euros, la mateixa que el 2021 i el 2020. Per tant, queda congelat per tercer any consecutiu.

El ministeri que veu créixer més la seva capacitat de despesa és el de Defensa. En concret, la cartera que dirigeix Margarita Robles rebrà 12.825 milions d'euros, és a dir, un 26,3% més en comparació amb el que va rebre l'any 2022. Aquest pressupost inclou els anomenats Programes Especials de Defensa (4.902 milions d'euros). Es tracta d'un increment que respon al compromís adoptat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb l'OTAN d'augmentar fins a un 2% del PIB estatal la despesa en defensa de cara al 2029 i que ha generat malestar dins la coalició pel rebuig d'Unides Podem.

L'altre ministeri que surt més ben parat és el d'Inclusió i la Seguretat Social, que comptarà amb un pressupost de 16.089 milions d'euros. A més, a aquesta partida cal afegir-hi una transferència de l'Estat de fins a 19.888 milions d'euros a aquesta cartera. El motiu, l'acord de pal·liar les despeses "impròpies" que des de fa anys ha assumit aquest ministeri a través de les cotitzacions dels treballadors però que, en realitat, hauria d'haver pagat el govern espanyol directament. Però el que realment afecta la Seguretat Social, i el conjunt de la despesa pressupostada, són les pensions contributives: 166.777 milions d'euros, dels quals 120.054 milions van a parar a les jubilacions, mentre que la resta a pensions per viudetat, orfandat, incapacitat o en favor d'un familiar.

El ministeri de Transport també rebrà una partida important: 12.269 milions d'euros. Al darrere seu, els ministeris de l'Interior (10.501 milions) i el de Transició Ecològica (10.371 milions). Les polítiques públiques d'Indústria i Energia esgarrapen una bona part del pressupost (augmenta un 2,6%, fins als 11.600 milions d'euros). Destaca l'augment de les ajudes als consumidors electrointensius (65 milions), el programa de rehabilitació energètica dels edificis, amb 780 milions, o fins a 673 milions d'euros per a projectes d'hidrogen renovable.

Qui també registra una forta crescuda és el ministeri d'Igualtat –sota la batuta d'Irene Montero (Unides Podem)–, que arriba als 564 milions d'euros després que l'any passat se superés per primer cop la barrera dels 500 milions. El gruix de la partida anirà destinada a la lluita contra la violència de gènere, amb 260 milions (51 milions més).

Augment dels salaris

Com els funcionaris, el govern també s'ha augmentat el sou. Els salaris que figuraven als pressupostos de l'any passat han crescut perquè s'ha acordat afegir un 1,5% a l'augment pactat inicialment (un 2%). D'aquesta manera, el president del govern espanyol cobrarà finalment 87.814 euros i no 86.542 euros. De cara a l'any que ve, cobrarà 90.010 euros (augment del 3,5%). El sou més alt que recullen els pressupostos de l'Estat és el del president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, que guanyarà 167.169 euros a l'any, mentre que Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, cobrarà 151.186 euros a l'any.