FINANCES PÚBLIQUES
Economia 07/01/2018

Catalunya veu perillar 500 M€ pel bloqueig a l’impost de patrimoni

Montoro no ha prorrogat aquest tribut, que si desapareix restaria ingressos a partir del 2019

Xavier Grau
3 min
Els socialistes han acusat Cristóbal Montoro de pressionar-los per aconseguir el suport als pressupostos.

BarcelonaLa situació política després de l’1-O ha portat el govern de Mariano Rajoy a no obtenir els suports necessaris per aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2018. I no tenir els comptes a punt té un impacte immediat sobre els ingressos de les comunitats, que han aprovat els seus comptes amb unes previsions que ara no es compleixen. Una situació que es va traduir no fa gaire en la retallada de les bestretes del model de finançament sobre el que s’havia previst a l’estiu. En el cas de Catalunya gairebé 800 milions menys d’ingressos, i més de 4.300 per al conjunt de les comunitats.

Però aquest no és l’únic impacte de no tenir els pressupostos de l’Estat. El govern espanyol no ha publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la pròrroga de l’impost sobre el patrimoni per al 2018. Un tribut pel qual les comunitats que el tenen vigent recapten uns 1.260 milions d’euros, uns 500 a Catalunya. No obstant això, la falta d’aquest impost no afectaria els ingressos d’aquest any, sinó els del 2019, ja que es tracta d’un impost que, com l’IRPF, es paga l’exercici següent, és a dir, que el 2018 es pagarà l’impost sobre el patrimoni corresponent a l’any 2017.

L’impost sobre el patrimoni es va crear el 1977 i grava la riquesa. Però el 2008 el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el va eliminar. Amb la crisi, Mariano Rajoy el va recuperar el 2011, i es va començar a notar el 2012. La recaptació aquell any a Catalunya per aquest tribut va ser de poc més de 301 milions d’euros, i el 2013 va augmentar fins als 558 milions. El 2014 es van recaptar 431 milions, el 2015 457 milions, el 2016 495 milions i el 2017, fins al setembre, van ser 493 milions, segons l’últim informe de Tributs de la Generalitat.

L’impost sobre el patrimoni és estatal, però està cedit i el recapten les comunitats, i cadascuna fa les seves adaptacions. Amb caràcter general, grava les persones amb una riquesa neta de més de 700.000 euros, però algunes comunitats, com Catalunya, tenen el límit a partir del qual s’ha de pagar en 500.000 euros. A més, cada comunitat aplica les seves bonificacions, cosa que fa que en alguns llocs, com Madrid, no es pagui perquè hi ha una bonificació del 100%. Catalunya, de llarg, és qui més recapta per patrimoni -495 milions el 2016-, mentre que el País Valencià, que ocupa el segon lloc, només va obtenir 116 milions.

Des que el govern del PP va recuperar el tribut, s’ha de prorrogar anualment la seva vigència aprovant la normativa corresponent per part de l’Estat, cosa que aquest any no s’ha fet. La incertesa ja s’ha produït altres anys, com el 2016, però el govern espanyol va acabar aprovant la pròrroga abans que s’acabés l’any. De fet, el govern de Rajoy va recuperar aquest impost per complir les exigències de dèficit de Brussel·les, però davant d’empresaris ha mantingut que el tribut podria acabar desapareixent. Fonts del ministeri d’Hisenda indiquen que, amb la pròrroga pressupostària, hi ha molta normativa que depèn dels comptes públics que està aturada.

Crítiques a Montoro

La incertesa sobre els ingressos que esta provocant a les comunitats la falta de pressupostos per al 2018 ha propiciat les crítiques de molts dirigents autonòmics, especialment els del PSOE, que fins i tot hi veuen una mesura de pressió per part del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per atreure el suport dels socialistes als pressupostos.

Quan es va saber a començaments de gener que el govern espanyol retallava la bestreta del model de finançament a les comunitats per la falta de pressupostos, els socialistes no van dubtar a acusar Montoro de fer “xantatge”. La Junta d’Andalusia va censurar en un comunicat el “xantatge permanent al qual el govern central sotmet les comunitats per aprovar els pressupostos”. Una mesura “injusta”, va dir la vicepresidenta i consellera d’Hisenda d’Extremadura, Pilar Blanco. A les xarxes socials, la presidenta de les Balears, Francina Armengol, es queixava de no tenir “un nou sistema de finançament”, i afegia: “El govern espanyol ens treu uns diners que ja estaven compromesos i, a més, amb l’excusa que han de prorrogar els pressupostos del 2017”. El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, va qualificar de “triler” Montoro per la retallada.

stats