Cinc mesos de vaga en plena pandèmia

VitoriaTubacex és una gran empresa basca que es dedica a fer tubs sense soldadura. Amb prop de 800 treballadors, té plantes en deu països, a banda de les de Laudio i Amurrio, al País Basc. És, amb Tubos Reunidos, un dels motors industrials del vall d’Aiala, a Àlaba. I és també l’epicentre d’un conflicte laboral que ha durat cinc mesos i que ha arribat fins al govern basc. 

La història comença quan l'1 de febrer la direcció informa de la decisió d’aplicar un ERO que afectarà 129 treballadors. A la resta de la plantilla se’ls aplicarà un ERTO. L’empresa motiva la mesura pels “problemes estructurals” que pateix amb la “greu crisi del principal sector al qual van destinats els seus productes: el petroli i el gas”. Els treballadors hi responen amb la convocatòria d’una vaga indefinida que ha durat més de 160 dies.  

El que infereix la plantilla és que Tubacex s'ha aprofitat d'una situació circumstancial com la pandèmia per modificar estructuralment les seves dues plantes a Àlaba. I utilitzant una recepta vella per fer-se un vestit a mida: acomiadar per després contractar amb condicions laborals i salarials més precàries. Com? Convertint una situació conjuntural i temporal en una altra d'estructural i definitiva. 

Si els sindicats posen en dubte aquesta crisi estructural a què s’agafa l’empresa és, entre altres coses, perquè Tubacex va obtenir resultats d’explotació positius el 2019, així com beneficis entre el 2017 i el 2019. Només va entrar en pèrdues el 2020. El 2018, fins i tot es va firmar un conveni en què s’apostava per la pujada de sous.

Una sentència demolidora 

Però el punt d’inflexió del conflicte es produeix a principis de juliol amb la sentència de les dues sales del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, a les quals arriben els expedients de regulació d’ocupació. Totes dues declaren nul l’ERO i obliguen l’empresa a readmetre els 129 acomiadats. L’argumentari no deixa lloc a dubtes: “No hi concorre ni causa productiva ni proporcionalitat en la decisió empresarial” per executar un acomiadament col·lectiu. 

A més, els sindicats troben al text més raons per qüestionar la “crisi estructural” a què s’agafa l’empresa: “A les cartes d’acomiadament individual s’esmenta expressament el covid-19 com el factor determinant dels resultats de l’empresa l’any 2020”, diu un dels textos judicials.

Amb tot, l’empresa decideix no readmetre els acomiadats fins que la sentència no passi pel Tribunal Suprem i sigui ferma. Així, el comitè d’empresa decideix continuar la vaga fins que els treballadors acomiadats siguin readmesos i la direcció retiri el recurs al Tribunal Suprem. Un dia després, la direcció es mostra disposada a readmetre els acomiadats de manera esglaonada, amb data límit el 30 de novembre. Fins i tot amb aquest canvi de discurs, els sindicats troben proves que la crisi no és estructural.

La implicació del govern

Aquesta porta oberta a l’acord s’atribueix sobretot al fet que el govern d’Urkullu, que fins llavors s’havia limitat a demanar diàleg i la fi de la vaga, ha entrat a última hora a intermediar-hi seriosament. I això s’ha traduït en un canvi en la posició de la direcció de Tubacex.  

Val a dir que el conflicte havia arribat tan lluny que s’havien vist càrregues de l’Ertzaintza en algunes manifestacions. Càrregues que van obligar el lehendakari a demanar perdó per un cop al cap d’un representant sindical.

Al final, si bé encara no s’ha retirat el recurs al Tribunal Suprem, la sensació entre els sindicats és de victòria i que la seva lluita ha donat fruits. Sobretot perquè ningú anirà al carrer.