ECONOMIA PÚBLICA

Una cirurgiana que no pot intervenir els comptes

María Jesús Montero, ministra d’Hisenda, critica els pressupostos però demana superar el “tràmit”

Qualsevol cirurgià té entre les seves qualitats la decisió, un bon pols i, quan cal, sang freda. La majoria d’aquests atributs salten a la vista quan la nova ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, pren la paraula. Ahir va fer la seva primera compareixença al Senat en qualitat de ministra i no li va tremolar ni la veu ni el pols per deixar clar que els pressupostos amb què començarà a gestionar la hisenda pública no són del seu gust, però aquesta cirurgiana sevillana no pot intervenir-los aquest any. Així que, amb contundència i anant al gra, va demanar superar el “tràmit” per poder començar a pensar com farà notar el seu bisturí als comptes de l’any que ve.

El primer que reivindica al seu perfil de Twitter María Jesús Montero (Sevilla, 1966) és que és metge, i que l’operació que més prestigi ha donat al seu currículum és la que va dur a terme per sanejar els comptes d’Andalusia fins a aconseguir rebaixar el dèficit públic de més del 2% del PIB al 0,22% per complir amb els objectius des del primer any que va ocupar la conselleria d’Hisenda, el 2013. Abans havia sigut consellera de Salut, des del 2004.

Fent honor al tòpic del sud, Montero és pròxima i càlida. En la seva presa de possessió va abraçar membres del seu equip, de la seva família i, fins i tot, periodistes que l’havien seguit a la Junta d’Andalusia i amb qui va coincidir en aquell acte. També és riallera, però membres d’altres formacions que hi han tractat avisen que darrere del seu “rostre amable” hi ha una persona de caràcter molt fort. Un caràcter que es va notar tant en la vehemència com en el contingut del seu discurs, quan ella mateixa va reconèixer que defensa “amb passió” la política i no va evitar retreure al PP la seva “supèrbia” en governar.

Haver-se convertit en una de les principals contestatàries de Montoro al Consell de Política Fiscal i Financera no va impedir que tingués bon feeling amb l’exministre, fins al punt que va agrair-li el detall d’haver gravat “ministra” en lloc de “ministre” a la cartera que simbolitzava el traspàs de poders. Montero va aconseguir pactar els pressupostos andalusos amb Ciutadans i també negociar-los amb IU, i va aconseguir consens per elaborar una proposta de finançament autonòmic que reclama 16.000 milions més per a les comunitats (4.000 per a Andalusia) i que passa per augmentar al 75% l’IVA que l’Estat els cedeix. També advoca per harmonitzar l’impost de successions i va ser la primera a demanar a Montoro que Andalusia tornés als mercats. En el seu moment va fer pinya amb Catalunya, Astúries i Canàries a l’hora de criticar les normes d’estabilitat pressupostària per a les comunitats, però el seu model topa de ple amb el que reivindiquen les comunitats de l’arc mediterrani, i queda ara per veure com gestionarà els interessos dels seus amb els de la resta de comunitats.

“Trepitja fort, té bona trajectòria i ha sabut canviar de barret amb èxit, de Sanitat a Hisenda”, ressalten les mateixes fonts, que valoren la capacitat de passar del departament que més gasta al que limita la despesa. Altres veus atorguen bona part del mèrit al seu equip econòmic -que s’ha emportat de ple al ministeri- i creuen que aquest és només un moviment més per preparar-li la campanya per substituir Susana Díaz al capdavant de la Junta després d’aquest trampolí. Va començar a sonar com a favorita per a aquest càrrec quan es donava per fet que la presidenta andalusa li guanyaria les primàries a Pedro Sánchez i, de fet, no ha revelat si Sánchez va trucar a Díaz per informar-li del nomenament.

35 M€ menys com a càstig al PNB

El càstig del PP als nacionalistes bascos per haver donat suport a la moció de censura de Pedro Sánchez són 35 milions menys dels 540 milions que havien pactat a canvi del suport als comptes. Ahir s’acabava el termini per presentar esmenes al projecte de pressupostos al Senat i el PP en va acabar presentant 19. Al principi el mateix exministre d’Hisenda reconeixia que la seva intenció no era esmenar els comptes al Senat. Però un cop va prosperar la moció de censura el PP va canviar d’opinió. De les esmenes que va presentar ahir, n’hi ha tres que resten 35 milions als compromisos pactats amb el PNB. Com va explicar el portaveu dels jeltzale al Senat, Jokin Bildarratz, les tres esmenes “van en contra d’inversions molt importants a Euskadi” perquè són fons que anaven a parar en gran part al servei d’ocupació basc (26 milions) però també a incentivar la innovació a Guipúscoa i Biscaia. Per la seva banda, el portaveu del PP, José Manuel Barreiro, va negar qualsevol voluntat de revenja i va assegurar que la intenció és “reconduir” algunes inversions. Val a dir que si s’aproven les esmenes al Senat -on el PP té majoria- després han de tornar a passar pel Congrés, on és més complicat.

Més continguts de