El gran comerç espera un Black Friday amb rècords de vendes online

Les botigues locals centren més els esforços en una campanya de Nadal que encaren amb optimisme
El consum per la campanya de Nadal seguirà molt lligat a les restriccions / BRUNA CASAS

La incertesa que ha regnat entre els comerciants des de l’esclat de la pandèmia del covid-19 es manté amb la setmana del Black Friday. El sector sap segur que, després de mesos de confinament, aquests dies d’ofertes previs a l’inici de la campanya de Nadal estaran marcats, més que mai, per les compres online, que batran rècords. Malgrat això, les restriccions i el risc d’un augment de contagis dificulten la capacitat de les empreses per fer prediccions.

“Serà un Black Friday atípic, sens dubte”, indica Alejandro Lozano, responsable de l’àrea de béns tecnològics de consum d’Aecoc, la patronal espanyola d’empreses de gran consum. L’escenari actual entre el comerç, tant gran com petit, està marcat per l’evolució dels nivells de contagis i, per extensió, pel nivell d’obertura de les botigues en cada moment, en funció de les mesures sanitàries imposades pel Govern. “Les previsions que fem avui poden canviar en qüestió de pocs dies”, afegeix.

El Black Friday i el seu germà petit, el Cyber Monday -celebrat el dilluns següent i dedicat a l’electrònica-, són dues dates incorporades fa poc al calendari de compres però que marquen oficiosament l’entrada a la campanya de Nadal. A Espanya sempre han afavorit més les grans cadenes, més que no pas el comerç de proximitat.

De fet, els comerços locals sempre han rebut amb més recel el Black Friday -malgrat haver intentat pujar al carro en els últims anys- perquè, des que es va importar a Espanya fa aproximadament una dècada, ha estat molt encarat a la compra online i de béns tecnològics i electrònica, com ara telèfons, ordinadors o videojocs, sectors dominats per multinacionals estrangeres com ara Amazon, Apple, MediaMarkt o Fnac. En les últimes campanyes, la resta del comerç, especialment les grans cadenes de moda, també han potenciat el Black Friday, però a les botigues de tota la vida els costa entrar-hi.

Aquest tipus de compres sempre s’han beneficiat del canal online, és a dir, de la venda per internet. Aquest any, amb els confinaments, l’ e-commerce s’ha disparat i amb el Black Friday seguirà la tendència.

“El denominador comú serà que les botigues físiques estaran molt afectades pel poc trànsit de gent”, vaticina Lozano per a aquest any. Per dos motius, apunta: d’una banda, perquè molts establiments, sobretot els grans, hauran de continuar tancats i, de l’altra, perquè, pel risc de contagi, els consumidors encara tenen certa por a anar a comprar presencialment, cosa que farà disminuir el volum de negoci a les botigues físiques. “Això obre altres vies de venda”, com ara les compres per internet amb lliurament a domicili, però també el click and collect (compra online, però anant a buscar els productes personalment a una botiga) o la venda telefònica.

En aquest sentit, Lozano diferencia entre vendes online i vendes no presencials, que inclouen tot el que no és a la botiga. En els dos casos, el sector -sobretot les grans cadenes de comerç- espera que aquest Black Friday es batran rècords. Per exemple, Roberto Pascual, director de la filial de logística de DHL a Espanya, va augurar el Black Friday amb “el volum més gran de demanda” de tots els viscuts fins ara, amb increments d’entre el 30% i el 50% de les entregues a domicili.

No són els únics. Els grans magatzems El Corté Inglés esperen que la demanda de productes online tripliqui la del Black Friday del 2019, mentre que la companyia de logística XPO Logistics estima que haurà de fer més d’un milió i mig de lliuraments només durant el divendres dia 27, una quantitat que pot arribar als 10 milions si s’hi suma tota la campanya de Nadal.

Una jornada que “ha degenerat”

L’impacte del Black Friday a Espanya no està clar. Per exemple, un estudi del banc electrònic Bnext preveu una despesa de 69 euros per persona, un 4,2% menys que fa un any. Cetelem, filial de consum del banc francès BNP Paribas, també pronostica un descens del 4%, però situa la despesa en 251 euros per persona.

Segons Àlex Goñi, president de la sectorial de comerç de Pimec -la patronal catalana de petites i mitjanes empreses-, la manera com s’encara el Black Friday a Espanya “és un contrasentit”. Goñi recorda que, als Estats Units, on es va inventar, “el Black Friday és una nit boja de compres”, concretament l’endemà del dijous d’Acció de Gràcies, el festiu més important de l’any en aquell país. “Aquí ha anat degenerant. L’any passat et trobaves empreses fent el Black Friday una setmana abans”, comenta.

L’arribada i consolidació d’aquesta cita del consum ha anat de bracet de la relaxació regulatòria dels períodes de rebaixes. Fins fa pocs anys, la campanya de Nadal començava al voltant del pont de la Puríssima i s’allargava fins al dia de Reis. L’endemà mateix, el 7 de gener, començaven les rebaixes, que duraven fins a finals de febrer. Goñi critica que el Black Friday “són unes rebaixes amb un altre nom” poques setmanes abans de Nadal. “Primer fèiem la venda forta de Nadal i després rebaixes. És una bajanada fer rebaixes abans de la millor època de vendes de l’any”, rebla.

En qualsevol cas, les pimes del sector opten per centrar-se en Nadal i no pas en aquesta setmana. “Esperem un bon Nadal, sempre confiant que no hi hagi un rebrot” de la pandèmia, declara Goñi, que creu que l’acumulació de restriccions durant tot l’any pot afavorir la campanya. “La gent no ha tingut gaires oportunitats per gastar” al llarg de tot l’any, raona.

Més estalvi de les famílies

Els indicadors econòmics assenyalen, en efecte, que les famílies han pogut estalviar més de mitjana que altres anys. Les raons són fàcils d’entendre: en primer lloc, perquè el consum va caure en picat durant les setmanes de confinament més estricte de la primavera i la posterior reobertura, que va durar fins a finals de juny. En segon lloc, durant l’estiu es van restringir gairebé del tot els viatges internacionals, un element al qual moltes famílies dediquen bona part dels seus estalvis anuals. I en tercer lloc perquè el segon brot de contagis ha tornat a limitar la despesa, sobretot en oci i en activitats extraescolars en el cas de famílies amb infants.

Lozano apunta cap a aquesta direcció, però matisa que també s’ha produït l’efecte contrari. La incertesa de la situació econòmica frena molta gent a l’hora de comprar -sobretot compres grans, com electrodomèstics- i l’elevat nombre de treballadors afectats per ERTOs -amb molts retards en el pagament- o que han perdut la feina ha deixat moltes llars amb menys ingressos que abans. Segons Lozano, caldrà veure quina de les dues forces oposades -l’augment de l’estalvi o els ERTOs i la conjuntura- s’acaba imposant tant durant el Black Friday com en tota la campanya de Nadal.

Divergència patronal pel paper d’Amazon

Les dues principals patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec, han topat indirectament aquesta setmana pel paper d’Amazon. Pimec va reclamar per carta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que donés suport obertament als petits comerciants de la ciutat davant l’amenaça del gegant nord-americà del comerç electrònic. L’alcaldessa va respondre afegint-se a una campanya iniciada per la seva homòloga de París, Anne Hidalgo, i va demanar als ciutadans que aquest Nadal evitin fer les compres a Amazon i apostin per les botigues locals.

La reacció de Foment del Treball -mentre Pimec representa sobretot pimes, Foment agrupa grans companyies- a la petició de Colau va ser de clara indignació, i va qualificar la petició de “populista” i “primària”. A parer del seu president, Josep Sánchez Llibre, les declaracions de Colau són una crida al “boicot” contra empreses concretes i un atac “a la llibertat d’elecció dels consumidors”.