L'oli d'oliva encapçala el rànquing dels productes més robats als súpers catalans
Els licors es mantenen com els productes preferits pels lladres als comerços de tot Espanya
BarcelonaL'augment desmesurat del preu de l'oli d'oliva –s'ha encarit tant que sovint se l'anomena or líquid– ha situat aquest producte en el top 5 dels articles més robats als supermercats espanyols, i, de fet, és el preferit pels lladres en vuit comunitats autònomes, entre les quals Catalunya. Això és el que s'extreu de la tercera edició de l'informe sobre els furts als supermercats espanyols elaborat per l'empresa STC, líder del sector de la protecció amb sistemes antifurt. Segons les dades recopilades per la companyia, els intents de furt no només han augmentat el darrer any, sinó que les previsions de les grans superfícies apunten que continuaran creixent.
La principal conclusió és que, en tan sols un any, l'oli d'oliva s'ha convertit en el producte més robat als supermercats de la meitat de l'Estat i ja ocupa la segona posició al pòdium dels 5 productes que més ràpid abandonen les prestatgeries sense passar per caixa, només per darrere dels licors. De fet, ja és habitual veure les ampolles d'oli d'oliva protegides amb alarmes o tancades sota clau, sobretot a l'Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, el País Valencià, Madrid, les Balears o Extremadura: les vuit comunitats on l'oli es roba a mansalva.
Entra l'oli, surt la tonyina
Respecte a l'informe de l'any passat, el gran canvi és que l'oli entra al podi dels cinc productes més robats i li pren el lloc a la tonyina i el bonítol. La resta es mantenen: licors –indiscutible líder–; els embotits ibèrics –que es mantenen tot i que cauen fins a la tercera posició, per darrere de l'oli–; els productes d'afaitar i els vins. Tot i que l'han desbancat dels cinc primers llocs, la tonyina segueix estant a la llista particular de desaparicions misterioses als supermercats de Cantàbria, el País Basc i Ceuta i Melilla, totes amb vistes al mar.
"El 2023 l'oli no era al rànquing, només s'esmentava com un producte diferencial a dues comunitats autònomes; ara és el problema principal a vuit comunitats. Com a fet diferencial respecte d'altres productes, en aquest cas no és un robatori marquista, sinó que es roba igual l'oli de marques reconegudes com el de marques blanques", explica Salvador Cañones, soci director d'STC.
Singularitats segons comunitats
A les comunitats costaneres del nord de la Península són més propensos emportar-se la tonyina, però també comparteixen altres singularitats: gallecs, càntabres i asturians no renuncien al pop de franc als supermercats. I les excepcions regionals són variades; per exemple, a l'Aragó es roben les carns autòctones; la falca de formatge és innegociable per a castellanolleonesos i andalusos, que el col·loquen a la llista dels productes més robats.
Catalunya continua sent l'únic lloc on desapareixen les escopinyes, i també es repeteixen els furts de cava. A les illes, tant a les Balears com a les Canàries, es roben més els seus productes gurmet, sobretot els seus formatges amb DO i els licors autòctons. També destaca l'entrada dels adobats i fumats a la llista de més robats a comunitats tan dispars com Navarra i Ceuta i Melilla.
"És evident que tenim un paladar exquisit, fins i tot per robar, amb una preferència clara per les referències gurmet", explica Cañones. "Trobem poques similituds i força diferències amb la resta de països veïns de la Unió Europea: als comerços de cap altre país, a excepció d'Itàlia i Portugal, es plantejarien protegir formatges, tonyina o cafè", afirma el soci director d'STC.
Alhora, el perfil del lladre està força clar: el 90% dels robatoris són produïts majoritàriament per bandes professionals i organitzades, seguides de persones que reincideixen i que revenen els productes robats.
