Un misteri català: exportacions en màxims, dèficit comercial creixent
El saldo amb l'estranger, però, es manté positiu si s'hi inclou el moviment de capitals i la despesa dels estrangers
BarcelonaEl sector exterior continua fent una aportació positiva al producte interior brut (PIB) de Catalunya, però també pateix els efectes de la pujada de preus –inflació– i la crisi energètica. Així, el saldo comercial negatiu de Catalunya s'ha disparat aquest 2022 malgrat que les exportacions se situen en una xifra rècord, segons es desprèn de les últimes dades del ministeri d'Indústria. S'ha de tenir en compte, però, que el saldo comercial es refereix a la diferència entre exportacions i importacions de béns, però sense tenir en compte la prestació de serveis i moviments de capitals. És per això que, malgrat el creixent augment del dèficit comercial, el sector exterior en conjunt encara és positiu, especialment si s'hi inclou la despesa que els estrangers fan a Catalunya, impulsada per la recuperació del turisme.
Segons les dades del ministeri, el saldo comercial acumulat fins al setembre va ser negatiu, de 14.410,6 milions d'euros, una diferència que s'ha incrementat un 131% en comparació amb el mateix període del 2021. Les exportacions catalanes, però, van marcar un nou rècord i es van situar en els 69.584,2 milions d’euros entre gener i setembre, un 17,7% més que al mateix període de l’any passat i un 26,1% més que el 2019, abans de l'esclat de la pandèmia. El saldo negatiu ve impulsat per un augment encara més important de les importacions, que entre el gener i el setembre es van enfilar fins a 83.994,7 milions, és a dir, un 28,6% més que el mateix mes de l’any passat, i un 19,4% més que les del 2019.
Una gran part del dèficit el provoca l'energia. Amb dades de l'agost, quan el saldo comercial era negatiu en gairebé 8.110 milions d'euros, la meitat el causava l'energia (4.130 milions). Una xifra que era un 62% superior al mateix període de l'any anterior. El departament d'Economia de la Generalitat, en la seva última Nota de Conjuntura, destaca l'impacte de la pujada de preus i de l'energia en el comerç exterior. "En el cas de Catalunya, el creixement del comerç de béns enguany també s’està alentint, donada la desacceleració de l’activitat econòmica dels principals mercats d’exportació", indica, i afegeix que "també val la pena anotar que la competitivitat exterior de l’economia espanyola hauria retrocedit lleugerament en el que va de 2022, un retrocés que cal atribuir a l’encariment d’alguns consums intermedis com l’energia i no a l’evolució comparada dels costos laborals, que s’han mantingut molt continguts fins al moment".
A tot Espanya, el dèficit comercial del gener al setembre es va situar en 53.437 milions d'euros, cosa que suposa multiplicar per quatre el dèficit del mateix període de l'any anterior. La clau és l'increment del 39,8% de les importacions, fins als 340.110 milions d'euros, el màxim històric, per l'alça internacional dels preus de l'energia. El saldo no energètic va donar un dèficit de 13.380,5 milions d'euros, davant del superàvit de 3.125,4 milions d'euros el mateix període del 2021, mentre que el dèficit energètic es va incrementar fins als 40.056,6 milions d'euros, més del doble que l'import de 16.392,8 milions registrat el mateix període de l'any anterior.
Superàvit global
Tot i l'augment del dèficit comercial de béns, hi ha superàvit quan s'inclouen els serveis, capitals i despeses. El cap del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, destaca que en el cas de Catalunya tant el saldo amb l'estranger com el saldo amb l'exterior (que inclou la resta d'Espanya) són positius. "Tenim superàvit", rebla. No només això, sinó que destaca que és un saldo bastant estable en el temps.
Rovira admet que, quan es parla només d'importacions i exportacions de béns, l'energia està deteriorant el saldo. Però els anys continuats de superàvit en el saldo total amb l'exterior de Catalunya mostren "un canvi estructural en l'economia", molt lluny dels anys anteriors a la crisi financera del 2008, quan hi havia un fort desequilibri. "Llavors teníem una economia ranquejant que obligava a demanar préstecs a l'estranger per finançar-nos", explica.
