La Xina planta cara a Trump i anuncia aranzels del 84% per a tots els productes dels EUA
Els altres països del sud-est asiàtic opten per intentar negociar amb el govern estatunidenc rebaixes en les taxes
PequínLa Xina manté el pols a Donald Trump i respon a la seva guerra comercial amb nous aranzels del 50% a totes les importacions estatunidenques, un moviment que eleva al 84% els aranzels totals que suportaran a partir d'ara tots els articles procedents del país americà. El moviment de Pequín escala el xoc comercial entre les dues potències després que els EUA imposessin taxes del 104% als productes xinesos en el marc de la seva nova política global.
Els experts calculen que les empreses xineses no poden assumir una reducció dels seus ingressos per sobre del 40%, així que l'escalada aranzelària ja ha superat el que es pot considerar un punt de no retorn.
El gegant asiàtic afirma que adoptarà mesures “enèrgiques” per defensar els seus interessos. Assegura que té una bateria de mesures que van des del compromís del Banc Popular de la Xina (BOC) d'injectar liquiditat per estabilitzar el mercat fins a impulsar el consum intern.
El govern ha intervingut en els mercats de capitals per reforçar la confiança dels inversors instant els fons d'inversió sobirans a comprar actius per evitar la caiguda de les borses; fins i tot nombroses empreses xineses cotitzades han anunciat plans per recomprar les seves accions. També s'ha començat a devaluar el iuan per guanyar competitivitat.
Xi Jinping també ha demanat enfortir llaços amb els països veïns amb la voluntat de diversificar el seu mercat, però sobretot Pequín està disposat a impulsar el consum intern per poder absorbir la caiguda de les exportacions.
La reacció de la 'fàbrica' del món
Mentre la Xina resisteix i s'hi torna, els països del sud-est asiàtic busquen fórmules per negociar amb els Estats Units una reducció dels aranzels davant de l'escassa capacitat per adoptar contramesures. Els veïns asiàtics de la Xina busquen diàleg directe i, com a molt, es plantegen algun tipus de resposta unitària dels deu membres de l'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic).
El Sud-est Asiàtic és la regió més castigada pels aranzels de Trump, juntament amb la Xina. En les últimes dècades el desenvolupament de la regió s'ha basat en la seva productivitat i en aconseguir seguir el rastre del gegant asiàtic i convertir-se en la nova fàbrica del món. Són economies molt dependents de les exportacions, però encara països en desenvolupament amb escassa capacitat importadora que els deixa poc marge per contraatacar. L'accés a primeres matèries, l'obertura dels seus mercats a productes estatunidencs en competència amb els locals i la desregularització són l'única cosa que poden oferir.
Tot i les bones relacions que els Estats Units mantenen amb aquests països, precisament per frenar la influència xinesa, Donald Trump no ha dubtat a castigar-los simplement pel seu superàvit comercial.
Indonèsia ja ha anunciat que de moment no prendrà cap mesura de represàlia pels aranzels del 32% imposats per Trump. El govern està obert a augmentar les importacions nord-americanes de productes agrícoles i minerals, però sobretot s'obre a flexibilitzar la política de Nivell de Components Nacionals (TKDN) que afectava Apple, ja que obliga que els telèfons i tauletes venuts a Indonèsia tinguin un 40% de components de fabricació local. Indonèsia, amb 280 milions d'habitants, és un dels mercats de telefonia més grans del món.
Vietnam, Laos i Cambodja han rebut el cop més dur, ja que els nous aranzels ronden el 50%. Indirectament, aquestes taxes també castiguen Pequín, que fa temps que deslocalitza les seves fàbriques en aquests països. El gegant asiàtic buscava costos laborals més barats i esquivar els aranzels que s'imposen als productes xinesos.
Es calcula que sobre un 15% de les exportacions vietnamites als Estats Units en realitat provenen de fàbriques propietat de xinesos. Al Vietnam, destinació de producció de moltes marques nord-americanes com Nike o Adidas, s'ha viscut com un terratrèmol la imposició de taxes del 46%. Fins ara les exportacions als Estats Units contribuïen a un 23% del PIB del país. El govern vietnamita ja ha ofert a Trump eliminar els aranzels de manera recíproca entre els dos països, de moment sense èxit.
Pedro Sánchez al Vietnam
Precisament des del Vietnam el president del govern espanyol ha fet un al·legat a favor del lliure comerç i el multilateralisme assegurant “que ningú no hi guanya, amb les guerres comercials”. Pedro Sánchez fa un viatge oficial al Vietnam i la Xina preparat des de fa temps, però que es produeix en plena crisi aranzelària amb els Estats Units.
El president espanyol ha anunciat crèdits per valor de 350 milions d'euros per donar suport a les inversions espanyoles al Vietnam i ha signat acords en matèria d'agricultura i pesca, cultura i esport i col·laboració en escoles diplomàtiques. A Hanoi, Sánchez va destacar que les economies d'Espanya i del Vietnam es troben entre les més dinàmiques del món i que els acords permetran “avançar cap a una relació estratègica integral”.
Curiosament, Cambodja ha estat penalitzada amb els aranzels més alts, un 49%. En aquest petit país amb una taxa de pobresa del 17,8%, segons el Banc Asiàtic de Desenvolupament, la indústria tèxtil és el principal ocupador. Si es retallen les exportacions, l'economia se'n ressentirà, però és un avís a Pequín, ja que aproximadament la meitat de les empreses exportadores són de propietat xinesa.
El Banc Asiàtic de Desenvolupament ha advertit que els aranzels de Trump reduiran el creixement de les economies de l'Àsia-Pacífic.
