Economia 16/06/2021

Brussel·les avala el pla de recuperació: "Transformarà profundament l'economia espanyola"

Von der Leyen i Sánchez escenifiquen la llum verda a uns fons que aniran arribant en pagaments semestrals

4 min
La presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen, ahir.

Madrid/Brussel·lesEls fons europeus per recuperar l'economia espanyola del cop del coronavirus són cada vegada més a prop. El pla de recuperació ha rebut aquest dimecres el vistiplau de la Comissió Europea amb visita inclosa de la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, que ha viatjat a Madrid per escenificar la fita i entrevistar-se amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Ara només faltarà l'aval dels ministres de Finances dels Vint-i-set, que està previst per al 13 de juliol. Serà aleshores quan podrà arribar el primer pagament, un avançament de 9.000 milions que, per tant, no podrà desemborsar-se fins a finals de juliol o principis d'agost. Després, l'ingrés dels 69.500 milions d'euros que Espanya ha sol·licitat depèn del compliment de fins a 416 objectius pactats amb Brussel·les que li permetran anar desbloquejant pagaments milionaris cada mig any fins al 2025.

En la presentació de Sánchez i Von der Leyen tot han sigut bones paraules. "Aquest pla transformarà profundament l'economia espanyola i la farà més ecològica, més digital i més resilient. Hi hem donat suport perquè és ambiciós, té visió de futur i contribuirà a un futur millor per al poble espanyol", ha subratllat la presidenta de la Comissió. "Ser els primers a aconseguir l'aprovació del pla juntament amb Portugal demostra que l'executiu espanyol ha treballat intensament i que s'han fet les coses bé", ha destacat Sánchez, que ha explicat que convocarà al juliol la conferència de presidents autonòmics per detallar-los el pla. Espanya forma part del primer bloc de cinc països de la Unió Europea que reben l'aval de la Comissió al pla, juntament amb Portugal i Grècia, que també són algunes de les economies més colpejades per la pandèmia.

Von der Leyen viatjarà a tots i cadascun dels països no només per enviar un missatge de suport de les institucions a les economies europees, sinó per explicitar també la importància que el fons de recuperació té en si mateix. Brussel·les s’haurà endeutat en una quantitat sense precedents (800.000 milions d’euros) avalada pesl vint-i-set membres de la UE per evitar que s’agreugin encara més les desigualtats entre les economies europees. I, de passada, Von der Leyen envia un missatge de retorn a la normalitat creuan diverses fronteres de l’espai Schengen ara que està a punt d’entrar en vigor el certificat covid.

Pensions, reforma laboral i atur juvenil

Brussel·les considera que el pla de recuperació espanyol és "ambiciós" , valora especialment que el 68% dels fons estiguin destinats a reformes i que el 28% de les inversions vagin dirigides a la transformació digital, per sobre de l'objectiu del 20%. L'executiu comunitari també celebra que Espanya inclogui el compromís de fer reformes especialment complexes com la del mercat de treball o de les pensions, encara que no es concreti quin serà el resultat de les reformes perquè pengen de les negociacions amb els agents socials. La Comissió també destaca que es focalitza correctament en un dels problemes endèmics de l'economia espanyola: l'atur juvenil, i creu que servirà per crear llocs de treball. En total, Brussel·les calcula que una aplicació exitosa del pla podria disparar el PIB espanyol fins a 10 punts percentuals en dues dècades.

Però perquè tot plegat tingui l'impacte esperat cal anar superant una avaluació constant i minuciosa dels tècnics de la Comissió Europea, que han pactat amb el govern de Sánchez un calendari exhaustiu de compliment de fites i entregues dels diners cada sis mesos. Per exemple, el pla espanyol preveu una segona entrega de diners abans que s'acabi aquest any de fins a 10.000 milions d'euros que depenen del compliment de diverses fites, moltes ja assolides perquè Brussel·les accepta pressupostar mesures empreses des de l'inici de la pandèmia, el febrer del 2020. Segons aquest calendari, i sempre que es compleixin els objectius, el pagament més gran arribaria la primavera de l'any que ve, amb uns 12.000 milions. Aquest pagament depèn en gran mesura dels compromisos fixats en el mercat de treball, sobre els quals Brussel·les veu amb bons ulls que el resultat final pengi del diàleg social. "És crucial que s'arribi a un consens amb els agents socials", assenyalen fonts europees. En tot cas, els compromisos en aquest àmbit i també en la reforma del sistema de pensions estan fixats per a l'any 2022.

Pagaments cada sis mesos

La resta de pagaments s'anirien repartint en quantitats menors fins al juny del 2025, amb un últim de 3.700 milions. Que les fites es compleixin és indispensable per anar-los alliberant successivament. Des que Espanya va entregar el pla de reformes el 30 d'abril fins a l'actualitat, fonts europees asseguren que el text no ha canviat en el contingut de les reformes proposades –que van des de la renovació d'habitatges sostenibles, digitalització de pimes i l'administració pública, fins a la reforma de les pensions–, sinó que els canvis han sigut més de caràcter tècnic, per exemple s'ha reduït el nombre d'objectius i fites marcades per assegurar que eren més senzilles d'avaluar. Si hi hagués qualsevol entrebanc, per exemple un canvi de govern o l'incompliment d'una fita marcada, s'activaria automàticament un procés pel qual el govern en qüestió, la Comissió i la resta de països de la UE decideixen si és més adequat ajornar el pagament corresponent o fer-lo parcialment. 

En total, Espanya pot optar a 140.000 milions d'euros, però el calendari aprovat aquest dimecres només preveu els 69.500 milions que li corresponen en transferències directes. Sánchez, de moment, no ha sol·licitat els préstecs a l'espera de veure com s'absorbeixen tots aquests diners i fins a quin punt es poden anar reduint el deute i el dèficit públic que s'ha disparat amb la resposta immediata a la pandèmia.

stats