Competència posa a prova l’idil·li de Reynés amb els fons d’inversió

BarcelonaLa retallada de les retribucions a les companyies de transport i distribució d’energia que prepara la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) podria posar a prova les bones relacions del president de Naturgy -l’antiga Gas Natural-, Francisco Reynés, amb els fons d’inversió, que tenen més d’un 40% de l’empresa que dirigeix, segons asseguren fonts properes a la direcció de la companyia.

Els fons d’inversió van desembarcar amb força en el sector energètic espanyol amb l’inici de la recuperació econòmica i en els últims dos anys s’han convertit en importants accionistes de Naturgy. Després que Repsol es vengués la seva participació el febrer del 2018, Francisco Reynés va aconseguir sumar al seu projecte energètic el fons Rioja Bico Shareholders (CVC i els March). Reynés ha mantingut històricament una bona relació amb els fons d’inversió, tal com va demostrar en el seu pas per Abertis. Ara Naturgy té com a principals accionistes CriteriaCaixa, amb un 24%; Rioja Bidco, amb un 20,4%, i GIP, amb un 20,3%. Tres socis interessats, sobretot, en els dividends de la companyia i en la revalorització de l’acció.

Però la CNMC ha posat en qüestió la relació de Francisco Reynés amb els socis. La raó cal buscar-la en la retallada que l’organisme que presideix José María Marín Quemada ha proposat per a la retribució de l’activitat regulada de les companyies energètiques. Una retallada que, tot i que sembla que ara va a la baixa, afecta tot el sector però que de moment té com a principal damnificada Naturgy.

Fonts del sector assenyalen que aquest conflicte ha suposat un fort sotrac a l’idil·li que vivien Reynés i els fons accionistes de Naturgy. Segons aquesta versió, tant GIP com Rioja Bidco es van sentir enganyats perquè no sabien que la CNMC estigués preparant aquesta mesura, que impacta directament en la rendibilitat de Naturgy. Aquestes veus afegeixen que els fons van comprar cara la seva participació i que això ha accentuat una dura reacció que han adreçat a Reynés. No obstant això, fonts properes a la companyia indiquen que la reacció no ha sigut violenta i que ja es preveia una retallada de la retribució per al pròxim període regulatori, tot i que no tan important. Altres fonts indiquen que els fons podrien discrepar sobre la resposta que la companyia està donant a les pretensions de la CNMC.

“Ens hem enfadat tots”, indiquen fons de l’accionariat, que inclouen en aquesta reacció tant els fons d’inversió com la resta de socis i també la direcció de la companyia. De fet, aquestes fonts expliquen que l’enrabiada dels fons d’inversió no va contra Francisco Reynés sinó contra la CNMC. Tant l’empresa com els fons han desplegat tot el seu arsenal per intentar frenar la retallada. S’han adreçat als ministeris per a la Transició Ecològica i d’Economia. Però els fons tampoc descarten, en funció de com quedi finalment la retallada, portar l’estat espanyol davant d’organismes internacionals d’arbitratge.

Seria similar al que va passar amb la retallada a les renovables, quan Espanya va sumar davant de Ciadi i altres tribunals d’arbitratge quasi una quarantena de demandes i va passar a liderar el rànquing mundial de demandes per casos d’inversió.

La diferència és que en aquell cas eren molts inversors, però no els grans fons, que ara són els afectats. No només pel cas de Naturgy sinó per tot el sector energètic. Hi ha gegants financers internacionals, com CVC, GIP, JP Morgan, Swiss Life, Allianz, CPPIB, Lazard, BlackRock, Fidelity i Macquarie, entre d’altres, i diversos fons sobirans d’Abu Dhabi, Kuwait o la Xina, tots accionistes dels grups energètics espanyols. Els fons s’han mobilitzat a nivell institucional per bloquejar les retallades, o en tot cas suavitzar-les, i analitzen amb lupa la possibilitat de tombar jurídicament la decisió de la CNMC als tribunals ordinaris o internacionals.

Els grans fons han protagonitzat les operacions corporatives energètiques més importants a Espanya els últims quatre anys, com la compra de Redexis, Nortegas, Madrileña Red de Gas i Viesgo, així com l’entrada de CVC i GIP a Naturgy, Qatar a Iberdrola o Lazard, Norges i BlackRock a Red Eléctrica i Enagás. CVC i GIP són, amb 9.000 milions invertits, els més exposats. Després de l’impacte quan van transcendir al juliol els primers esborranys de la retallada per part de la CNMC, Naturgy ha aconseguit mantenir el valor de la seva acció a la borsa i la companyia manté els compromisos de dividends, cosa que en principi hauria de calmar en part els fons.

Empleats a casa

Per fer front a la retallada -i pressionar Competència- Naturgy ja ha pres mesures. La seva filial Nedgia ha suspès, fins que es resolgui la qüestió, les seves noves inversions en xarxes (no en el manteniment) i l’acció comercial per captar nous punts de subministrament (s’instal·len els que ja estaven contractats). Paral·lelament, Nedgia ha enviat per torns 200 empleats a casa des de començaments d’octubre. No hi ha un expedient de regulació d’ocupació sinó que és un permís retribuït, de tal manera que aquests treballadors continuen cobrant i cotitzant a la Seguretat Social. La mesura és temporal i està pactada amb els sindicats, però el desenllaç depèn en gran part de com quedi al final la retribució de la seva activitat per part de l’administració.

Què és la retribució i per què es retalla?

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va recuperar les competències com a regulador independent per fixar la retribució pel transport i distribució d’energia. Per què es retribueixen aquestes activitats? Bàsicament per les inversions que s’han de fer per poder operar, mantenir i estendre les xarxes. En cas contrari, la llum o el gas no arribarien als punts on cal fer inversions poc assumibles per un privat. Es paguen dos conceptes: el transport, que en el cas de l’electricitat el fa Red Eléctrica i en el cas del gas Enagás, i la distribució, que la fan xarxes que, en alguns casos, depenen de grans grups energètics, com Nedgia, que és filial de Naturgy. La CNMC, que presideix José María Marín Quemada (a la foto), va publicar al juliol els esborranys de les circulars que regulen aquestes activitats, en el cas de l’electricitat per al període del 2020 al 2025 i en el del gas del 2021 al 2026. La retallada inicial proposada per Competència era d’un 7% en la distribució de l’electricitat i de quasi un 18% en la distribució del gas, i d’entre el 8,2% i el 21,8% en el transport. En total, més de 9.700 milions anuals. Després del període d’al·legacions, la CNMC va reduir la retallada d’algunes circulars -la de distribució de gas, que afecta Naturgy, encara no té la versió definitiva- per passar-les al Consell d’Estat abans de l’aprovació definitiva. La retribució ha de reconèixer els costos d’operació i manteniment de les xarxes i un marge de rendibilitat, que per a la CNMC era massa elevat.