L’Estat afirma que pagarà 1.500 M€ a la Generalitat en quatre anys

Hisenda també es compromet a convertir en llarg termini 2.800 M€ de deute del Govern a curt

El govern espanyol i la Generalitat van reobrir ahir la carpeta dels deutes pendents per qüestions tan antigues com la disposició addicional tercera del 2008. La reunió que va mantenir el vicepresident, Pere Aragonès, amb diversos alts càrrecs del ministeri d’Hisenda va acabar amb el compromís de l’Estat de pagar 1.459 milions. Una xifra que dista dels 7.600 milions que segons la Generalitat el govern espanyol deu a Catalunya amb motiu de compromisos incomplerts. Ara bé, la promesa inclou un asterisc important: que aquesta quantitat es pagarà en quatre anys. Els primers a arribar seran 350 milions que han d’anar vinculats als pressupostos generals de l’Estat del 2019, uns comptes que el president espanyol no té garantits ni de bon tros.

Tant la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, com el vicepresident català van remarcar que no es tracta de concessions especials per a Catalunya sinó que són compromisos legals. La ministra, que es va esforçar per fer notar que no hi havia cap tracte especial per a Catalunya, va explicar que els 759 milions de la disposició addicional suposen el compliment d’una sentència del Tribunal Suprem que es va conèixer el novembre del 2017. La ministra Montero va criticar que la anormalitat era, precisament, que l’anterior govern espanyol no hagués mogut ni un dit per fer-la complir. La disposició addicional tercera és aquella per la qual l’Estat estava obligat a invertir en infraestructures a Catalunya l’equivalent al seu pes en el PIB espanyol. Però la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va tombar aquesta obligatorietat.

Els 700 milions que falten per arribar al total de 1.459 milions compromesos ahir han d’anar a parar al finançament dels Mossos d’Esquadra. Aquest compromís ja s’havia adquirit en la Junta de Seguretat i així ho va recordar la ministra diverses vegades. Són de nou, doncs, promeses a llarg termini i, a més, no es va detallar de quina manera es repartirà aquesta quantitat durant els pròxims quatre anys (suposant que l’actual govern pogués seguir governant durant quatre anys més). El més immediat és el compromís d’incloure 350 milions als pressupostos del 2019 (150 milions serien per als Mossos i 200 per a la disposició addicional).

Refinançament del deute

Però hi ha un dels acords que sí que es pot materialitzar independentment del futur del govern de Sánchez i de les seves possibilitats d’aprovar els pressupostos. Es tracta d’un refinançament del deute que la Generalitat té a curt termini amb els bancs. Feia molt temps que l’executiu català intentava convertir aquest deute a curt en deute a llarg termini, però l’Estat (i en concret, Cristóbal Montoro) sempre s’hi oposava. Però ahir es va pactar amb Hisenda que tan aviat com la Generalitat faci la sol·licitud inicial seran 2.773 milions d’euros en deute a curt termini que es transformaran a llarg. Això permetrà que aquest deute pugui passar a ser assumit amb diners del FLA (aquest fons no assumeix deutes a curt) i a la Generalitat li donarà més oxigen en la gestió del dia a dia.

Montero va aclarir que els 2.773 milions són la quantitat que compleix els requisits que el govern espanyol ja va fixar a l’estiu. “El càlcul és tècnic, la intenció de la Generalitat era una xifra més gran, però aquesta és la que es pot refinançar”, va dir Montero. Tan aviat com es formalitzi la petició el govern espanyol ho portarà al consell de ministres.

Tot plegat són noves promeses que pengen d’un fil tan prim com l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez, però que li obren camí cap a un possible suport dels partits catalans a uns pressupostos que, de moment, s’estan discutint amb Podem. Això sí, per evitar que la reunió d’ahir s’interpreti com un tracte de favor, la ministra va insistir constantment en tots els recursos que l’executiu espanyol vol donar de més a totes les comunitats (com ara més marge de dèficit). Això al mateix temps que Aragonès es mostrava satisfet però caut: “Estarem molt pendents del compliment d’aquests acords perquè ja tenim l’experiència d’incompliments de fa molts anys”.

El Banc d’Espanya rebaixa la previsió de creixement

El Banc d’Espanya va revisar ahir a la baixa el creixement previst per a aquest any i el vinent: ara preveu que el PIB augmenti un 2,6% el 2018, un 2,2% el 2019 i un 2% el 2020 (una dècima, dues dècimes i una dècima menys, respectivament, que les previsions anteriors). La frenada es deu principalment a causes globals i macroeconòmiques, més que internes. És a dir, s’esgoten els vents de cua. D’altra banda, i després que a la primavera digués que Catalunya creixeria per sota de la mitjana espanyola (fet que de moment no s’ha produït), ahir el seu director d’estadística, Óscar Arce, es va limitar a dir que el PIB català “ha perdut el lideratge” espanyol, i que ara comunitats com Madrid són les que més creixen.

Més continguts de