Catalunya continua rebent un terç dels fons de l'Estat per pagar factures i deutes

BarcelonaCatalunya continua rebent un terç de tota la quantitat que l'Estat destina des del 2012 a les autonomies a través de mecanismes extraordinaris com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). Segons les dades del ministeri d'Hisenda, des d'aquell any fins a l'assignació per al primer trimestre del 2026, la quantitat total per a Catalunya, a través de diferents instruments extraordinaris, s'ha situat en 160.722,3 milions d'euros. Això suposa el 32,8% dels més de 488.000 milions destinats als territoris del règim comú i amb els quals es cobreix el dèficit i es paguen factures i deutes pendents. De totes maneres, la classificació varia quan l'estimació és en euros per habitant. En aquest cas, és el País Valencià el que la lidera, amb 22.461 euros per persona, donat l'increment de recursos rebuts per aquesta autonomia per pal·liar els efectes de la dana de l'octubre del 2024, davant dels 19.676,4 euros de Catalunya.

Damunt la taula hi ha actualment dues qüestions acordades entre el govern espanyol i ERC que afecten precisament les finances autonòmiques, tot i la polarització i les complicacions per trobar suports parlamentaris. Una és la condonació d'uns 17.000 milions del deute del FLA per a Catalunya d'un total de més de 83.000 milions del conjunt de les autonomies, que representen al voltant del 24% del deute autonòmic actual. Ho va aprovar el consell de ministres i està pendent de passar pel Congrés dels Diputats. L'altre element essencial és el nou model de finançament, que té el repte d'aportar singularitats a Catalunya, però també a la resta de comunitats.

La pròxima reunió prevista aquest dijous entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ho ha de posar en marxa i encarar qüestions com mantenir el principi d'ordinalitat, és a dir, que un cop aportats els recursos a la caixa comuna, Catalunya no es quedi massa enrere respecte d'altres territoris que aporten menys. Segons les liquidacions del model de finançament vigent, que està caducat des del 2014, Catalunya és la tercera comunitat que més aporta al sistema, per darrere de Madrid i les Balears, però cau al desè lloc quan es fa el repartiment en forma de despesa i inversions de l'Estat, i encara baixa més llocs quan es té en compte el diferencial de preus.

Per a l'exercici que acaba de començar, la Generalitat té previst rebre 8.538 milions, dels quals se li han assignat 1.351,2 milions per a aquest primer trimestre. Aquesta quantitat no prové ara del FLA sinó de la facilitat financera, que és l'altre instrument destinat a les autonomies que demanen acollir-s'hi i que compleixen amb el dèficit i el deute. A més de Catalunya són l'Aragó, les Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia i el País Valencià.

L'any passat, la Generalitat també va disposar de part d'un préstec del Banc Europeu d'Inversions (BEI) per un import total de 430 milions, que es cobra per trams i que ha de permetre reduir l'import demanat a l'Estat. La suma que encara era procedent del FLA el 2025 va arribar als 8.991,11 milions. Però la va superar el País Valencià, que va arribar als 10.151,84 milions d'euros, dels quals 2.364,28 milions van ser exclusivament per finançar la reconstrucció per les destrosses provocades per la dana, a més d'uns altres 1.692 milions, segons les dades d'Hisenda.

Mercats tancats

Aquests volums de passiu van néixer de la necessitat de facilitar liquiditat a les autonomies quan els mercats els van tancar les portes al finançament el 2012. En termes absoluts, després de Catalunya, la segona comunitat autònoma que ha rebut més fons extraordinaris per a la liquiditat durant el període ha estat el País Valencià, amb 123.346,4 milions, el 25,23% del total; i la tercera, Andalusia, amb 60.472,8 milions, el 12,37%.

Pel que fa als instruments de liquiditat des del 2012, les coses canvien si el càlcul dels recursos rebuts és per habitant. Per darrere del País Valencià, segons les dades demogràfiques de l'1 d'octubre passat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), se situa Catalunya, amb 19.676,4 euros per habitant, i tercera Castella-la Manxa, amb 15.627,9 euros per persona.

Aquestes modalitats, creades per pal·liar la impossibilitat de les autonomies d'accedir als mercats quan va esclatar la crisi del deute el 2012, primer amb el govern del PP i després amb el del PSOE, han fet que el principal finançador i creditor de les autonomies més endeutades sigui l'Estat. És el cas de la Generalitat, amb un passiu de 89.089 milions d'euros el 30 de setembre passat, i 84,6 de cada 100 euros amb l'Estat com a creditor.

Dependència fins al 2036

L'administració catalana preveu que dependrà de l'Estat fins al 2036. A les presentacions als inversors, afirma que ja s'han liquidat els deutes fins al 2016 corresponents als instruments de l'Estat per facilitar la liquiditat. Ara queden pendents del 2017 en endavant.

Els interessos dels instruments de liquiditat eren molt baixos, fins a tocar fons el 2021 amb una mitjana del 0,109%. Actualment, superen el 3% i per això el govern de Salvador Illa va aconseguir el 2025 finançar part del deute del FLA del 2023 (3.500 milions) a través de bancs com CaixaBank, Banc Sabadell, BBVA o Santander per primer cop en 13 anys. Amb això calcula que s'estalviarà 127,6 milions en costos financers fins al 2035.

El govern de la Generalitat aspira a poder recórrer als mercats en un futur, tot i que encara no hi posa data. A través dels mecanismes extraordinaris destinats a les autonomies, Hisenda va liquidar, el 2014, l'última de les emissions de bons de la Generalitat que anaven destinats a particulars i empreses. Amb aquesta amortització es va posar punt final al cicle de finançament a través dels anomenats bons patriòtics, que va començar el tripartit el 2010.