El Govern esmena la plana a l'Estat per les xifres sobre fons europeus
Els executius català i espanyol discrepen sobre l'adjudicació de 764 M€ dels Next Generation a Catalunya
BarcelonaLa Generalitat ha esmenat la plana a l'Estat respecte a les xifres publicades recentment pel ministeri d'Economia en què Catalunya apareixia com una de les comunitats autònomes que menys diners dels fons Next Generation han adjudicat a empreses i ciutadans.
![Imatge d’una indústria catalana del sector siderúrgic.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La divergència neix del fet que, d'acord amb el ministeri d'Economia, en data del 29 de febrer d'enguany, la Generalitat havia rebut 2.589 milions d'euros procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el programa gestionat per l'Estat per on entra el gruix de fons europeus. En canvi, el departament d'Economia ho xifra en 2.881 milions. Una diferència, doncs, de 292 milions.
La gran discrepància és quants diners ha compromès la Generalitat, és a dir, quants fons s'han adjudicat definitivament a un beneficiari (sigui un ciutadà particular, una empresa o una institució pública) perquè els inverteixi: segons el ministeri, 856 milions; segons la Generalitat, 1.620 milions, una diferència de 764 milions.
En el moment en què el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va fer públiques les primeres dades recopilades amb el sistema ELISA, la Generalitat es va posar en contacte immediatament amb la Moncloa per aclarir la gran discrepància en les dades i exigir explicacions. Fonts del govern català asseguren que el ministeri d'Economia no havia fet cap petició formal de dades al departament d'Economia de la Generalitat i només va avisar les comunitats que havia creat el nou sistema ELISA el dia abans de la presentació.
La Generalitat ha anat elaborant informes públics –amb l'escola de negocis Esade i últimament amb la consultora financera Afi– en els darrers mesos per fer seguiment de la seva gestió dels Next Generation.
Origen de la discrepància
La Generalitat té tres vies per fer arribar els diners dels Next Generation a l'economia real. Una primera són transferències directes, un mecanisme reservat als fons que arriben a la Generalitat però que acaben en altres entitats públiques que depenen directament o indirectament del mateix govern català –per exemple, universitats públiques–, o que es fan arribar a administracions locals (ajuntaments, consells comarcals o diputacions). El departament d'Economia calcula que hi ha destinat 361 milions.
La segona via són licitacions, és a dir, concursos oberts a empreses per dur a terme programes, inversions o serveis. La Generalitat té identificades licitacions publicades per un valor de 717 milions d'euros, dels quals ja n'ha compromès 403 milions.
La tercera via és la que mou més fons i són les convocatòries de subvencions, que representen una mobilització de 1.804 milions, dels quals s'han resolt 856 milions d'euros. Justament aquesta última xifra coincideix amb la que el ministeri d'Economia assegura que ha compromès en total la Generalitat, mentre que l'administració catalana hi afegeix també els diners que ja ha adjudicat per les dues altres vies –els esmentats 361 milions transferits a ens públics i els 403 milions compromesos a través de licitacions–, que coincideixen exactament amb la diferència de 764 milions entre les dades del ministeri i les de l'executiu català.
