Alícia Romero: "I tant, que vull recaptar tots els impostos, però s'ha de fer bé"

BarcelonaVisiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

El que ha presentat el govern espanyol és una reforma o un nou sistema de finançament?

— És més que una reforma perquè el que fem és canviar el paradigma del model de finançament autonòmic. Passem d'un de basat en la despesa –tinc una despesa d'unes competències i te les pago amb una transferència– a un de basat en l'ingrés per fer front a unes competències cedint una part dels impostos.

És suficient per garantir els serveis públics?

— Amb els números que tenim sobre la taula, sí. És veritat que portem molts anys d'infrafinançament. Això ja ve de l'època de Cristóbal Montoro, quan hi va haver un augment d'ingressos per part de l'Estat que no es va veure reflectit en les comunitats autònomes. De fet, la Sindicatura de Comptes va presentar un informe sobre el deute de la Generalitat en els últims 20 anys i calculava que entre el 27% i el 39% era provocat per l'infrafinançament. Creiem que amb aquest nou model es complirà el principi de suficiència financera i podrem fer front a les nostres competències homogènies.

Amb aquests 4.700 milions, 4.800 milions addicionals, n'hi haurà prou per complir amb l'ordinalitat?

— Es compleix. El model té diferents paràmetres i aquests càlculs permeten complir-ho. Som la tercera comunitat a aportar i tercera a rebre. I això com ho hem de garantir? Amb les modificacions legislatives en què ara s'està treballant, incorporant tots aquests paràmetres que serveixen per fer el càlcul del recursos que li toquen a cada comunitat. Si això queda ben reflectit i s'estableix que l'ordinalitat és un principi rector, evidentment l'haurem de complir i es complirà. La vicepresidenta María Jesús Montero ha sigut molt clara en aquest sentit.

El càlcul de la població ajustada (tenir en compte variables com la dispersió territorial o l'envelliment) és una de les claus del sistema de finançament. Hi ha algunes coses que són molt importants a Catalunya i que no s'han tingut en compte, com la immigració o el turisme, i tampoc el cost de la vida. N'està satisfeta?

— N'estic satisfeta perquè en una negociació no aconsegueixes mai el 100%. El cost de la vida era un dels elements que volíem que s'hi incorporés. No ens n'hem sortit. Negociar és cedir i hi ha hagut altres coses que si s'han incorporat. Hi ha el tema de la despesa sanitària, el cost de farmàcia, que és molt elevat i en creixement. Hem incorporat una cosa important per a Catalunya com l'educació universitària, que no hi era. És evident que tot no es pot aconseguir, però ara comença també el camí de la negociació, i aquí crec que hi ha marge perquè totes aquelles forces polítiques que vulguin aportar al model puguin fer-ho.

I creu que trobaran prou suports?

— A mi el que m'agradaria és que tots fóssim capaços de ser útils als ciutadans, i una manera de ser-ho és intentant millorar el que es planteja, sense fer propostes irrealitzables o que no es poden dur a terme. M'agradaria que Junts fos capaç d'asseure's en una taula a intentar millorar el que avui s'ha presentat. Crec que això és el que els faria útils i és el motiu pel qual els ciutadans ens voten, perquè puguem fer coses que milloren la seva vida.

Tot això forma part de les competències homogènies. Pel que fa a les competències que té específicament Catalunya, juntament amb algunes altres comunitats, quan començaran a negociar i fins a quin punt l'èxit d'aquesta negociació facilitarà uns pressupostos a Catalunya?

— Una de les coses que sempre hem dit, i que també ha dit Esquerra Republicana, és que una de les condicions per negociar pressupostos era que es presentés el model de finançament. El model de finançament s'ha presentat. Compleix amb l'acord d'investidura que es va pactar amb Esquerra. Ara bé, és veritat que aquest model fa referència a les competències homogènies. Ara hem de seguir treballant amb les singularitats, que tenen diferents camins que ja hem obert. Una és la millora i l'augment de la capacitat normativa. Una altra és la major recaptació tributària i la capacitat de gestió, en què també estem treballant. El finançament de les competències homogènies, les singularitats, i el consorci d'inversions. Són carpetes que ja hem obert amb el govern d'Espanya i que s'hauran d'anar definint. Entenc que Esquerra no posa aquests elements com a condició per negociar uns pressupostos perquè és evident que llavors no els tindríem, perquè hi ha alguns d'aquests elements que són complexos, en què hi estem treballant, sobretot en capacitat normativa, recaptació o gestió tributària, però en el cas del finançament de les competències no homogènies queda clar que haurà de ser, ho va dir la ministra, a través de més cessió de tributs, en concret de l'IVA. Hi estem treballant i veient quina part del cistell de tributs ha d'anar a finançar les competències no homogènies, igual que hem fet amb les homogènies.

I això es pot quantificar?

— En aquests moments, l'última dada que tenim de la transferència que ens fan per les competències no homogènies, que són Mossos, presons, llengua, Inspecció de Treball... és de 3.900 milions d'euros. Ens agradaria millorar aquest finançament.

La vicepresidenta Montero ha insistit molt que es vigilarà com es gasten aquests diners. Ho deia en referència a Madrid, però això afecta totes les comunitats autònomes. Com es fa això?

— Evidentment ells tenen la capacitat de controlar la despesa, sobretot perquè moltes comunitats requerim els seus serveis, per exemple, pel que fa al FLA. També l'Airef, que és un mecanisme de control. Un dels elements importants del model és el dúmping fiscal. No pot ser que algú que pot tenir una capacitat fiscal determinada la redueixi i, en canvi, això no el perjudiqui en el repartiment dels ingressos totals. S'ha incorporat en els càlculs i, per tant, també s'haurà d'incorporar a la llei. És una cosa que no havia passat fins ara. Tenir un terra fiscal, un terra en alguns impostos que ens permeti que ningú baixi d'aquest topall i que qui vulgui el pugui apujar, és raonable i just. El que no té sentit és que avui comunitats com Madrid o Andalusia abaixin impostos i, amb l'altra mà, demanin més recursos a l'Estat.

¿Això té alguna cosa a veure amb el fet que s'inclogui a la cistella del model el 100% de tributs cedits i altres, com per exemple els diposits bancaris?

— Això és el valor normatiu, la capacitat que es té. Si després no la fas servir, és el teu problema. El que no pot ser és que aquest element que perjudica el conjunt l'acabis aprofitant i, per tant, es té en compte aquest valor normatiu en el model, malgrat que tu no estiguis ingressant. Això s'incorpora, i després haurem de veure com s'acaba especificant a la llei. Aquest govern defensa la prosperitat compartida. La política fiscal és un gran element redistributiu de la riquesa. El que no podem compartir és el que fan Madrid i Andalusia: amb una mà abaixen els impostos als rics i amb l'altra demanen més recursos a l'Estat, a compte dels ingressos que generem tots.

El model ha rebut crítiques, també del president socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que ha demanat eleccions...

— Respecto molt el que diguin els presidents autonòmics i també García-Page, però bé, crec que encara no estem parlant d'això. Estem parlant de tenir un millor model per a Espanya que beneficia també Castella-la Manxa d'una manera considerable. El que m'agradaria és conèixer l'opinió de Castella-la Manxa en relació amb aquest nou model.

Sabent que beneficia Castella-la Manxa perquè incrementa, evidentment, els seus ingressos, per què creu que hi ha aquesta reacció?

— Doncs no ho sé, suposo que deu tenir alguna agenda oculta que no conec. Però vaja, ell ens ho explicarà en tot cas, perquè davant d'una proposta que és bona per a Espanya i per a Castella-la Manxa, surt amb una resposta com aquesta...

Hi havia un parell d'elements que a ERC li interessaven molt i suposo que al Govern també, que són l'IVA de les pimes i rebre d'una manera instantània la recaptació, que són opcionals...

— Evidentment optarem per l'IVA de les pimes. És una singularitat que s'ha incorporat al sistema que ens afavoreix clarament i que significa per a nosaltres 1.400 milions d'euros d'ingressos, una xifra molt rellevant. Som la comunitat que més podia ingressar per aquesta via. Per altra banda, avui cobrem a dos anys vista, amb unes bestretes que se'ns donen fent un càlcul. Això ens perjudica, perquè no tenim els recursos en el moment en què es generen en el territori. Una de les coses més innovadores i valentes que fa el govern espanyol és incorporar al model l'eliminació de la liquidació a dos anys; per tant, es crea una caixa comuna amb tots els recursos que es recapten a Espanya i, immediatament, se'n van la part que pertoca a l'Estat i la que pertoca a les comunitats.

Però no recaptaran tots els impostos...

— No els podem recaptar en aquests moments perquè no estem preparats per fer-ho. Amb la proposta que hi ha sobre la taula podem tenir l'ingrés al moment sense tenir l'instrument per recaptar. Si no el tenim, que el recapti l'agència espanyola, però que aquest ingrés ens sigui instantani. Això és un gran avenç. He sentit veus que crec que ni han escoltat bé ni ho volen fer, perquè que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti tots els impostos avui és impossible, inviable, no estem preparats, per molt que estiguem treballant de valent. Que l'ingrés el tinguem en el moment en què es genera al territori és molt rellevant per a les nostres finances públiques.

Vostè, com a consellera, voldria recaptar els impostos?

— Sí, i tant que els vull recaptar, però ho vull fer bé i ho he de fer de manera sòlida. En aquests moments, l'ATC no està preparada. És una agència que gestiona 5.000 milions i hauríem de passar a gestionar-ne més de 30.000. Acabem de modificar la llei de l'Agència Tributària per poder tenir un cos d'informàtics. No en teníem. L'agència espanyola té 1.500 informàtics. Nosaltres no en tenim cap. És evident que necessitem una transformació molt important de l'ATC per ser capaços de gestionar tots els impostos, començant per l'IRPF, que és l'acord que tenim amb Esquerra.

Però ara arriba l'hora d'aconseguir suports...

— S'ha presentat un model. Aquesta presentació s'ha de convertir en unes modificacions legislatives que han d'entrar al Congrés i que necessiten unes majories importants. Hem de ser capaços, en aquests mesos, de generar les complicitats necessàries. Entenc que d'entrada hi hagi veus diverses. M'agradaria que, amb una certa serenor, fóssim capaços de mirar-nos els documents i que, aquells que realment volen que Catalunya tingui guanys, aportin elements de millora i no hi tanquin la porta sense cap alternativa. Les alternatives que es plantegen són irrealitzables i inassumibles, no per al govern de la Generalitat, sinó per al conjunt del Congrés. La política és l'art del possible i, en aquests moments, crec que és possible aprovar un nou model de finançament com el que ens han presentat amb les millores que calgui, però no són possibles altres coses. Hauríem de ser tots realistes, en aquest sentit.

Vostè esperaria una altra política per part de Junts amb el retorn de Carles Puigdemont?

— A mi m'agradaria que Junts fes política útil i fos útil als seus votants. I, per tant, a mi m'agradaria poder-me asseure amb Junts i arremangar-nos mirant quina és la proposta de finançament que tenim sobre la taula i com la podem millorar. M'agradaria fer això i no arribar amb un no o un sí i tancar la porta sense gaires més arguments que el "Vull la Lluna". Sí, però ara la Lluna no és possible. I, per tant, hem d'intentar fer política per millorar la vida dels ciutadans. Junts creu que hi ha altres aspectes que es poden millorar, que es poden canviar. Doncs que s'assegui a una taula. Això és fer política.

Foment, per exemple, ha dit que li semblava insuficient, el model, però demana que, ja que es tindran més ingressos, es rebaixi la pressió fiscal.

— Nosaltres estem en contra d'aquest principi d'abaixar la pressió fiscal. A qui, i per a què? I per fer què? La política fiscal permet redistribuir la riquesa. Ells estan a favor d'eliminar successions, nosaltres no. Podem asseure'ns a parlar amb Junts de moltes coses, però no eliminarem impostos com el de successions. Tenir més recursos per rebaixar impostos i quedar-nos igual no té gaire sentit.

No defensen abaixar impostos, però... i apujar-los?

— Tampoc. Sí que podem ajustar alguns aspectes, i podem treballar amb l'empresa familiar a veure quins ajustos es poden fer en algun tipus d'impostos per afavorir l'activitat econòmica d'una tipologia d'empresa tan típicament catalana, per exemple. De fet, l'any passat ja vam reduir l'IRPF en els trams més baixos. Sempre tenim un objectiu. Al final no és apujar-los o abaixar-los perquè sí, sinó perquè ajuda o incentiva una actitud o alguna acció.