La construcció de nous habitatges frena a Catalunya i es desploma a Barcelona

La superfície visada baixa un 15,6% a la capital catalana

El sector de la construcció no està en recessió, però ha entrat en una fase de "desacceleració" a tot Catalunya, especialment a la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana, segons ha explicat aquest dilluns la degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig. Aquesta frenada afecta especialment la construcció de nous habitatges i molt concretament a la ciutat de Barcelona.

Puig ha fet balanç de l'exercici del 2019 amb una crítica clara a les administracions: la rehabilitació d'habitatges no arrenca i continua per sota d'Europa, malgrat l'emergència habitacional i l'emergència climàtica. Segons ha defensat, l'Ajuntament i la Generalitat han d'abocar recursos a la rehabilitació, especialment si es té en compte que un 70% del parc d'habitatges és anterior al 1980 i no compleix les normes d'aïllament, sostenibilitat i eficiència energètica.

Segons les dades del Col·legi d'Arquitectes, la superfície visada l'any 2019 –projectes als quals dona el vistiplau el Col·legi– va ser de 4,7 milions de metres quadrats, un 4,8% més que l'any anterior. Malgrat el creixement, les xifres mostren una clara desacceleració després d'anys de creixements de dos dígits.

Però, a més, si se segrega per tipus de superfície, es veu la clara frenada de l'habitatge, ja que l'any passat es van visar projectes d'obra nova o rehabilitació a tot Catalunya amb un total de 3,2 milions de metres quadrats, només un 0,7% més que l'any anterior. En canvi, l'edificació no residencial va arribar a 1,4 milions de metres quadrats, amb un creixement del 13,7%. "Creix el terciari [sobretot oficines i logística], però no l'habitatge, quan estem en una situació d'emergència", ha destacat la degana del COAC.

Forta caiguda de la superfície a Barcelona

La frenada de la construcció d'habitatges es nota especialment a la ciutat de Barcelona. En contra del que havia passat els últims cinc anys, la superfície d'habitatges visada a la capital catalana va caure un 15,6%, malgrat augmentar un 3,3% el nombre de projectes i un 12% el nombre d'habitatges, cosa que el COAC atribueix al fet que els pisos cada cop són més petits.

La degana ha desmitificat la previsió d'una allau de tramitació de visats i llicències d'obres a Barcelona durant el 2019, dels projectes que es van presentar a finals del 2018 per evitar la normativa que obliga a reservar un 30% de pisos a habitatges socials. Segons ha dit, molts promotors van presentar recursos contra la normativa i ara estan esperant la resolució dels tribunals.

A més, Assumpció Puig ha destacat que fins ara el creixement del terciari per sobre de l'habitatge era un fenomen que es produïa sobretot a la ciutat de Barcelona, per l'impuls dels projectes d'oficines al 22@, però s'està estenent a l'àrea metropolitana, i el terciari s'imposa com a motor de l'edificació a tota la conurbació de Barcelona.

Lluny dels objectius

La degana ha destacat que a tot Catalunya, durant el 2019, s'han visat projectes per fer 15.853 habitatges, quan l'Agència de l'Habitatge va fixar que per al període 2020-2024 caldria construir al Principat 26.300 habitatges anuals per cobrir les necessitats que hi ha.

El COAC també ha criticat la lentitud en l'atorgament de llicències d'obres per part dels ajuntaments, amb casos en què el retard suma més de 12 mesos. Això fa fugir la inversió, ha dit Joan Tous, responsable de la demarcació de Tarragona del COAC, per dues vies: perquè els inversors no volen tenir projectes tant temps immobilitzats i perquè decideixen anar a altres llocs pel cost d'oportunitat.

La mitjana de temps per obtenir una llicència a Catalunya se situa en 5,6 mesos. Els municipis més ràpids són Figueres, Matadepera, Reus i Sant Pere de Ribes, mentre que els més lents són Sabadell, Rubí i Sitges. A la ciutat de Barcelona el temps d'espera és de 5,1 mesos de mitjana, però amb grans diferències per districtes. Els més lents són Ciutat Vella i l'Eixample, on es pot tardar fins a un any.