El covid també deixa sense visitants el nord d’Àfrica

TunisTradicionalment, la relació entre les diverses destinacions turístiques del Mediterrani era semblant a la dels vasos comunicants. Un cop d’estat a Turquia o una revolució convulsa a Egipte es traduïa directament amb un any de rècord a les Balears o les illes gregues. Tanmateix, el covid-19 també ha transformat aquesta realitat. Mentre els hotels catalans lluiten per salvar els mobles en una temporada turística desastrosa, els països del nord d’Àfrica es troben en una situació idèntica: hotels tancats o quasi buits, i amb els comptables fent números per no haver de tancar les portes definitivament.

“L’establiment està tancat, però si vol l’oriento on n’hi ha un d’obert”, comenta el desganat conserge de l’Hotel Consul, de quatre estrelles i situat al centre de Tunis. A l’interior, gairebé tots els llums estan apagats i no s’hi veu ni una ànima. En comparació amb la capital, que atrau un turisme cultural, la situació a les zones de la costa és només una mica millor.

“Aquest any l’objectiu és minimitzar les pèrdues, perquè de beneficis no en tindrem. Es tracta de passar l’any com sigui per no haver de tancar”, explica Hama Abdellaoui, president de la Federació Tunisiana de Viatge i Turisme a l’illa de Djerba, al sud del país, una destinació tradicional de platges amb aigües de color turquesa. “Els clients fidels, que venen cada any, són aquí. Molts són emigrants tunisians a Europa que venen a passar l’estiu. A Djerba, també tenim alguns jubilats europeus que fan estades de llarga durada i han preferit passar la crisi del covid aquí”, afegeix Abdellaoui.

Segons les dades de l’entitat que presideix, aquest estiu a Djerba hi ha uns 75 hotels operatius, una quinzena menys que l’any passat en aquestes dates. Ara bé, abans de la crisi dels atemptats terroristes del 2015 n’hi havia més d’un centenar. Pel que fa a l’àmbit nacional, han obert 300 dels 800 hotels.

Els establiments que han preferit mantenir les portes tancades són els especialitzats en el turisme internacional. Alguns fins i tot se centren només en els turistes d’una sola nacionalitat concreta. Tal com passa a Catalunya, el visitant local ha crescut aquest any, però de manera modesta. Per tant, no pot compensar la caiguda provocada per l’absència de turistes estrangers.

El Banc Central ha estimat en un 57% la caiguda dels ingressos -uns 2,000 milions d’euros- fins a finals del mes de juliol en comparació amb el mateix període de l’any passat. Afif Kaxuk, director de l’Observatori del Turisme a Tunísia, estima que a finals d’any el descens de l’activitat del sector serà al voltant d’un 80%. Després d’haver-se convertit en un dels casos més destacats a escala mundial en la contenció del nou coronavirus -a Tunísia només s’han registrat unes 2.700 infeccions i 65 morts-, els hotelers es mostraven optimistes quan les autoritats van decidir reobrir les fronteres el passat 27 de juny. La incidència del virus és menor que a qualsevol país europeu.

Tanmateix, durant les darreres setmanes, els avions han arribat a Tunis només mig plens. A més, alguns dels principals països emissors, com França, han patit rebrots recentment, i s’han imposats mesures restrictives als seus nacionals, com l’obligatorietat de presentar una prova negativa de PCR o de fer quarantena a l’arribada. Amb Algèria, el principal mercat amb l’arribada de més d’un milió de turistes anuals, les fronteres ni tan sols s’han arribat a obrir pel fet de ser l’epicentre regional de la pandèmia. “Entenc que els turistes no vinguin. Alguns no tenen diners, d’altres no volen fer la quarantena. El govern potser podria relaxar les mesures d’entrada, però endurir les normes dins el país. Per exemple, obligant a tothom a portar la mascareta”, rebla Abdellaoui.

Egipte també punxa

La situació és encara pitjor al Marroc, un país en ple de rebrot -dimecres va arribar a prop de 1.500 nous contagis-. Per això, després de reobrir les seves fronteres al juliol, les autoritats s’han vist forçades a aplicar un aïllament perimetral de diverses ciutats i regions turístiques, incloent-hi Marràqueix. “Aquesta decisió ha fet tombar el pla de represa basat en el turisme intern. L’estat ha preferit el risc zero”, lamenta el consultor turístic Samir Kheldouni. Les estimacions parlen d’una caiguda d’un 70% en l’arribada de turistes.

Per la seva banda, l’opac règim egipci no ha volgut fer pública cap dada del seu sector turístic. Però tot apunta que la seva estratègia del juny per atraure turistes estrangers ha sigut tan poc exitosa com la dels seus veïns.