PANDÈMIA

El covid-19 trenca el tabú del teletreball

Treballadors i experts consideren positiu que hi hagi més oportunitats per treballar des de casa
PAULA SOLANAS ALFARO, LEANDRE IBAR PENABA

¿Entrem en una nova era del teletreball? La realitat sembla apuntar que sí, com a mínim si es té en compte la quantitat de treballadors que, amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus, s’estan veient obligats a quedar-se a casa i treballar a distància. Per als experts, seria positiu que aquesta nova tendència no es modifiqués quan passi l’epidèmia, excepte en casos en què sigui necessari ser presencialment a la feina.

Els primers que agraeixen el canvi cap al teletreball són molts dels empleats afectats. Entre els principals avantatges hi ha el fet de no haver de desplaçar-se. Per a la Raquel Torras, en un divendres de juny el trajecte per l’AP-7 des de Palau-solità i Plegamans (on viu) fins a Barcelona (on treballa per a una farmacèutica) es pot allargar fins a una hora i mitja. “Ara tot és llevar-te i en deu minuts t’hi poses”, diu.

La seva empresa havia començat a provar el teletreball a principis d’any amb un experiment d’un dia a la setmana i ja s’hi ha acostumat. “No t’aixeques tantes vegades per anar a reunions o consultar temes. El temps que estàs produint és més eficaç des de casa, almenys en la meva feina”, assegura Torras. Amb dos fills de 13 i 17 anys, la conciliació durant l’estat d’alarma no ha sigut difícil, perquè cadascun té el seu propi espai de treball. “Has de canviar l’organització que tenies a l’oficina: allà m’imprimiria més coses per tenir-les en ment, aquí em creo un arxiu i vaig anotant tot el que tinc”, comenta. El més probable és que no torni a trepitjar l’oficina fins al setembre, amb el nou curs escolar, però no hi veu cap complicació.

És el primer cop que el Manel Carmona prova el teletreball. Feia només una setmana que havia començat a treballar en un punt d’atenció ciutadana a la Zona Franca de Barcelona quan es va decretar l’estat d’alarma. “Tinc un desplaçament de 45 minuts fins a arribar a la feina i ara me l’estalvio”, explica.

Malgrat que troba a faltar el “caliu humà”, considera que des de casa té més flexibilitat per organitzar-se els horaris i les tasques. “Visc en un pis petit, però m’he condicionat un escriptori i m’hi he adaptat bé”, afegeix. Però en el seu cas admet que serà complicat mantenir el teletreball després del confinament, ja que molts dels tràmits d’atenció al públic encara requereixen que els ciutadans hi vagin presencialment.

L’empresa Robotics, amb seu a Sabadell, està especialitzada en elaborar programes i aplicacions per a la gestió horària i de la productivitat de les empreses. Sonia Casimiro, la seva responsable de solucions per al teletreball, apunta que, dels seus 4.500 clients, abans dels confinaments feien teletreball “ocasional” entre un 9% i un 10% dels empleats. “Són xifres similars a les que va publicar per a Espanya l’Organització Internacional del Treball”, indica Casimiro. Però amb l’estat d’alarma Robotics estima que aquesta xifra s’ha disparat fins al 80%. Tanmateix, aquestes xifres són molt menors quan s’agafen només els casos de teletreball habitual, molt menys freqüents. Un estudi d’Óscar Molina, Alejandro Godino i Alba Molina, tres sociòlegs de la UAB, calcula que un 4,8% dels ocupats espanyols treballava normalment des de casa abans del covid-19 i que ara la dada ha pujat fins al 22%.

“Espanya és un dels països per sota de la mitjana europea en teletreball”, comenta Casimiro. De fet, segons dades d’Eurostat, el 2018 el 4,3% dels ocupats treballava habitualment des de casa, nou dècimes menys que la mitjana europea. Als Països Baixos la xifra era del 14%.

Prioritat en la seguretat

“Queda suficientment provat que si no hi ha una major extensió del teletreball no és per falta de recursos tècnics”, diu l’estudi de la UAB. Amb l’esclat de la pandèmia, Robotics es va trobar amb una allau de clients que li demanaven suport per implantar un sistema de teletreball per a les seves plantilles. Casimiro assegura que “per fer-ho de manera segura, no només cal comptar amb el material apropiat”. “Una correcta comunicació interna i el teletreball són coses indivisibles. Amb un correu electrònic la comunicació no és prou fluida”, afegeix. És per això que calen eines addicionals, com ara programes de videoconferència, que la majoria de companyies no utilitzen “si no tenen diverses seus”.

Casimiro creu que és indispensable que a l’hora de dur a terme plans d’expansió del teletreball les empreses també tinguin en compte la seguretat de les comunicacions. “Algunes empreses estaven tan preocupades per implantar el teletreball ràpidament que s’oblidaven de la seguretat”, comenta sobre aquestes últimes setmanes. Les bretxes de seguretat poden generar greus problemes a empreses que tractin habitualment, per exemple, amb dades dels seus clients.

La responsable del teletreball de Robotics opina que Espanya pateix “la xacra del presentisme”, però està convençuda que, arran de la pandèmia, “ens posarem més a prop del nivell europeu en teletreball, tot i que el nivell europeu també augmentarà”. “Els empresaris veuran que el teletreball ha funcionat en temps de crisi, però serà encara més productiu quan passi”, comenta, ja que aquests dies molts empleats estan teletreballant amb famílies senceres a casa, inclosos fills petits, cosa que dificulta més la concentració en la feina.

Casimiro assegura que el teletreball desperta molt d’interès entre els treballadors, especialment entre “la gent més jove que no té persones al seu càrrec”, mentre que els adults de més edat donen prioritat a obtenir més flexibilitat horària per conciliar la vida personal i la laboral.

4,3%

Teletreball abans del covid-19

Segons l’Eurostat, només un 4,3% de treballadors feien teletreball el 2018 habitualment a Espanya. La dada és similar a la d’un estudi de la UAB, que la situava una mica per sobre, en el 4,8%. L’empresa de gestió d’horaris Robotics estima que, si s’hi inclouen també els empleats que teletreballen de manera esporàdica, la xifra creix fins al 10% aproximadament.

22%

Teletreball durant el coronavirus

D’acord amb un estudi de tres investigadors de la UAB, durant les setmanes que s’ha aplicat el confinament, el percentatge de treballadors que fan feina des de casa ha augmentat fins al 22% a Espanya. L’estudi conclou, a més, que la dada es pot mantenir estable durant els pròxims mesos. “Amb la perspectiva que a mitjà termini calgui mantenir el distanciament social, moltes empreses estan assumint la necessitat de consolidar aquests mecanismes”, diu l’informe sobre els canvis efectuats per les companyies per adaptar-se a la nova realitat del teletreball.

5,2%

Mitjana de la UE el 2018

És la mitjana, l’any 2018, de persones que treballaven des de casa de manera habitual a la Unió Europea. Per estats, els Països Baixos i Finlàndia van encapçalar el rànquing amb un 14% i un 13,3% del total d’ocupats, respectivament, mentre que a l’altre extrem s’hi van situar Bulgària i Romania, amb un 0,3% i un 0,4%. Per sexes, la mitjana era del 5,5% de les dones i el 5% dels homes.

46%

Control per resultats i objectius

Com controlar que els empleats realment treballen és un dels punts que més preocupen als empresaris. Segons l’estudi de la UAB, en el 46% dels casos simplement miren si els treballadors assoleixen els objectius que se’ls demana i si els departaments de l’empresa obtenen els resultats esperats. Altres mesures són, sobretot, el control d’horaris amb aplicacions i reunions virtuals.