El creixement es debilita i avança un canvi de cicle

MadridL’economia espanyola entra en una nova fase. El consens dels analistes és total a l’hora d’augurar una desacceleració econòmica que, segons van dir aquesta setmana el servei d’estudis del BBVA i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), ja ha començat. Aquest tercer trimestre, que acaba l’últim dia de setembre, el producte interior brut (PIB) espanyol creixerà un 0,6%, segons el BBVA, i un 0,7%, segons l’Airef. Això és entre un 30% i un 40% menys que el que va avançar el PIB el segon trimestre, que va marcar el rècord des de la sortida de la recessió, amb un creixement de l’1%. Aquesta dada confirmaria que el punt àlgid de la recuperació ja ha passat, tot i que el govern espanyol segueix defensant que el tercer trimestre es creixerà igual que els anteriors. Sigui com sigui, a més llarg termini s’augura un canvi de cicle perquè tant el Banc Central Europeu (BCE) com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el mateix govern espanyol preveuen que el creixement del PIB del 2016 sigui més baix que el que s’espera per al 2015.

Això mentre la resta d’Europa continuarà mantenint la línia ascendent de creixement, segons les previsions oficials, tot i que cada cop són més els experts que alerten d’importants riscos a la baixa. El creixement econòmic esperat per a aquest any a Espanya es belluga entre el 3,1% i el 3,3% (el més pessimista és l’FMI, i el més optimista el govern espanyol). Es tracta d’un creixement molt important, que permet promoure la creació de llocs de treball. De fet, l’atur, en termes de l’EPA, es reduirà un 3%, segons les previsions del BBVA.

Sis dècimes menys

Però l’any que ve el PIB creixerà sensiblement menys: fins a sis dècimes, d’acord amb les diverses previsions, amb ascensos d’entre el 2,5% i el 2,9%. Aquesta desacceleració la van diagnosticar la majoria d’organismes fins i tot abans de l’esclat de la crisi xinesa i de la nova onada de volatilitat als mercats com a conseqüència dels afebliments en diverses economies emergents. És a dir, que hi ha ingredients interns que justifiquen les previsions de frenada. Un dels primers avisos d’aquesta desacceleració va arribar a l’agost. La pujada de l’atur va ser superior a la que havien previst els analistes, i la pèrdua d’afiliats a la Seguretat Social va ser més gran que l’esperada, una situació que va posar en guàrdia els mercats.

Durant la primera meitat de l’any, tant la demanda privada com la inversió pública han sigut importants factors de creixement del PIB. De cara a l’any que ve, la primera es veurà afectada per l’amortització de l’impacte positiu en la renda de la rebaixa de l’IRPF (que ja s’ha fet tota aquest any) i per altres millores macroeconòmiques, segons el BBVA, i la demanda interna caurà gairebé un punt, fins al 2,5%. A més, com que no serà any electoral, s’espera que les administracions públiques redueixin la inversió, cosa que llastarà encara més el PIB. Per acabar-ho d’adobar, segons el BBVA, els factors de política interna, com les eleccions catalanes i les espanyoles, aporten incertesa que pot fer trontollar algunes inversions -un diagnòstic que comparteix el professor de l’IE Business Rafael Pampillón, però que neguen altres experts.

Aquests són alguns dels ingredients interns que expliquen la desacceleració. Però els que més preocupen els experts, i de més nova fornada, són els factors externs. La crisi xinesa i la debilitat del preu de les matèries primeres, i sobretot del petroli, són un símptoma de l’atonia de l’economia mundial, que alguns temem que pot anar a més. En aquest context, però, l’economia espanyola podria sortir-ne relativament ben parada, perquè es beneficia especialment -més que la mitjana dels països europeus- de la rebaixa del preu del petroli i està menys exposada al comerç amb la Xina. A l’altre cantó de la balança, Espanya té “molta exposició a l’Amèrica Llatina”, recorda Pampillón, un entorn que també està rebaixant les seves perspectives de creixement de manera accelerada. A més, tot i que no hi hagi gaire comerç amb la Xina, per via indirecta, l’economia espanyola es veuria afectada per una eventual rebaixa de les importacions del gegant asiàtic, perquè sí que exporta molt a altres economies molt exposades a la Xina, com Alemanya.

Demanda dèbil

Sigui com sigui, un eventual escenari de volatilitat i dubtes sobre l’economia mundial no convé a Espanya. I això és, precisament, el que cada cop pronostiquen més analistes. Aquesta setmana Goldman Sachs va preveure que la demanda mundial seria tan dèbil que el preu del petroli podria baixar fins als 20 dòlars el barril, davant l’obstinació de l’OPEP de mantenir la producció. Aquesta dada amaga un pessimisme en la recuperació de països molt industrialitzats i, sobretot, de la Xina, gran consumidora de petroli. I aquesta debilitat, que ja està arrossegant les economies avançades, podria acabar de frenar el creixement.

I aquesta nova onada de pessimisme està multiplicant les veus que apunten a una nova recessió mundial a cavall del 2016 i el 2017. Aquesta setmana ho va dir l’economista en cap de Citigroup, Willem Buiter, però n’hi ha d’altres que ja fa temps que avisen. És el cas del matemàtic Juan Ignacio Crespo, autor del llibre Las dos próximas recesiones, que ja vaticinava el 2012 la frenada econòmica del 2016. Aleshores, “l’economia americana haurà complert 90 mesos d’expansió, i en la història de les 33 recessions americanes documentades, només una ha superat els 90 mesos”, argumenta per explicar la seva teoria. I continua: “La segona raó és que les matèries primeres porten quatre anys i mig caient de preu. I això fa pols els països emergents. La meva tesi és que un rere l’altre aniran entrant en recessió. Ja ho ha fet Rússia, el Brasil, probablement ho farà aviat el Japó... La mateixa Xina, amb una desacceleració brutal que fa que ningú es cregui el 7% de creixement que diu el govern xinès que estan creixent. Jo crec que creixeran un 3,1% o un 3,2%”.

I aquesta debilitat dels emergents està passant factura al comerç mundial: “S’està contraient. Entre el gener i el maig va caure i al juny va créixer una mica, però en el que portem d’any hi ha contracció -argumenta-. Sumes tot això i si no hi ha un miracle, et dóna una recessió en un any i mig”. El vaticini és atrevit. Però no hi ha dubte que comença a haver-hi símptomes que ennuvolen el panorama de l’economia mundial.

I com afectarà això a Espanya? “Aquest any té processos electorals, o sigui que el més normal és que no compleixi els objectius de dèficit”, considera, en la mateixa línia que el BBVA, que apunta a un tancament d’any amb un 4,5% de dèficit, per sota del 4,2% previst. “Però l’any que ve l’ha de complir, i la previsió és del 2,8%. S’acumularia un ajust molt fort” i, enmig d’un clima mundial de recessió, res fa indicar a aquest expert que Espanya s’hagi de salvar de la recessió. Haurem d’esperar un any i mig per saber si té raó.

LES CLAUS

1. Què vol dir que es desacceleri l’economia?

Espanya ha crescut molt durant la primera meitat d’aquest any. Tant, que ha sorprès la majoria d’economistes, ja que s’han superat les previsions. En la segona meitat de l’any, però, ja no creixerà tant. Alguns pronòstics parlen de creixements un 40% més baixos el tercer trimestre que el segon. Això és la desacceleració: créixer, però a un ritme més lent.

2. Fins on ha d’arribar aquesta desacceleració?

Segons a qui l’hi preguntem. Les previsions més optimistes, del govern espanyol i la patronal CEOE, per exemple, parlen d’un creixement del 2,9% l’any que ve; això és un descens de quatre dècimes. Els més pessimistes apunten a creixements de només el 2,5%. I hi ha qui ho porta més enllà i parla de recessió, és a dir, de creixements negatius.

3. En què es basen les prediccions de recessió?

Bàsicament en com va l’economia mundial. La crisi a la Xina i les economies emergents i la caiguda del preu del petroli són vistos per

alguns com símptomes d’un problema de gran abast, amb capacitat per arrossegar l’economia al decreixement una altra vegada.