La crisi d’Abengoa, una qüestió de dubtes i falta de transparència

BarcelonaEls mercats demanen claredat i castiguen les mitges tintes, i la comunicació és l’assignatura pendent d’Abengoa. Justament fa set dies, la companyia andalusa feia públics els seus resultats i descartava l’escenari d’una ampliació de capital. Passat el cap de setmana, però, els inversors es van trobar amb tot el contrari: l’anunci d’una ampliació de capital de 650 milions d’euros, equivalents al 50% del seu capital. Una notícia que se sumava a la revisió a la baixa de les seves previsions de caixa per al conjunt de l’any. Davant aquests dos canvis d’opinió, els inversors no van tenir cap dubte i van castigar amb duresa el grup dedicat a les energies renovables, que va veure com les seves accions es desplomaven prop d’un 50% en dos dies.

La volatilitat dels seus títols és una llosa que Abengoa arrossega ja des de fa un any, quan es van destapar els dubtes sobre el seu nivell d’endeutament real. Aquest últim capítol reflecteix la mateixa dinàmica que l’empresa va viure al novembre, quan va haver de revisar a la baixa la previsió d’ingressos el dia de la presentació dels resultats. L’agència de qualificació Fitch va emetre aleshores un informe en què afirmava que el seu nivell d’endeutament era el doble del que l’empresa havia comunicat. L’endemà el seu conseller delegat, Manuel Sánchez, reconeixia que la caixa de 3.000 milions no era tal, ja que bona part dels diners estaven bloquejats per fer front a pagaments a proveïdors i altres compromisos. Més endavant l’informe de Fitch es confirmava i es feia públic que la caixa d’Abengoa rondava els 1.300 milions.

En el seu dia, Abengoa es va centrar massa en l’endeutament per finançar els seus projectes i ara els mercats l’hi fan pagar. “El cas d’Abengoa és complex i, en part, excepcional”, explica l’analista de Renta4 encarregat d’aquest valor, Iván Sanfélix, que explica que l’activitat d’aquesta empresa requereix un nivell d’inversions molt elevat i a llarg termini. Després de la patacada del novembre, semblava que el grup andalús havia apostat per un canvi de model que el fes menys dependent dels seus fons propis a l’hora de fer inversions. Però segons Sanfélix l’última ampliació de capital i la revisió a la baixa de la caixa demostren que no ha tingut èxit a l’hora de reconvertir el seu model.

Confusió i incertesa

Aparentment, els resultats del primer semestre de la companyia van ser favorables. La primera meitat de l’any Abengoa va guanyar un 5% més que els primers sis mesos de l’any 2014, fins a arribar als 72 milions d’euros. A més, la seva cartera de comandes en enginyeria i construcció va arribar a la xifra rècord de 8.833 milions d’euros, un 3% més. Abengoa va ser la segona companyia més revaloritzada en la seva cotització fins a l’abril.

Així, doncs, el que castiguen els mercats, a més de l’alt nivell d’endeutament, és la “falta de claredat”, tal com aclareix Sanfélix. A finals de maig, segons explica l’analista, Abengoa va tancar un acord amb la nord-americana EIG que suposava una inversió de 1.840 milions d’euros en projectes a través d’una filial creada recentment, Abengoa Projects Warehouse, destinada a aquests tipus d’inversions en la línia del canvi de model de negoci que reclamaven els inversors. Però “el que inicialment semblava un acord favorable tampoc tindrà l’impacte que la companyia esperava en termes d’ingressos”, explica aquest analista.

En els últims dos dies, l’empresa ha repuntat més d’un 10% a la borsa, una altra prova de la seva volatilitat i “un efecte rebot”, segons els analistes, que veuen positiva l’ampliació de capital per reduir el passiu i dissipar, per fi, els dubtes.