La crisi del totxo arriba ara a Escandinàvia
Els preus comencen a enfonsar-se després d’un boom que ha disparat el deute privat els últims anys
BarcelonaAmb baixes taxes d’atur, bon ritme d’exportacions i un creixement envejable, sembla que les economies escandinaves no tinguin mai problemes. Però el conegut fantasma de la bombolla immobiliària també comença a preocupar als nevats paradisos nòrdics. En els últims anys, aquesta pròspera zona europea ha viscut un autèntic boom de la construcció. Fa temps que es parla d’un acusat augment dels preus de l’habitatge. Pressionats per la falta d’habitatge i pels tipus d’interès negatius, els preus s’han disparat fins a un 70% en els últims 10 anys tant a Suècia com a Noruega, i a Copenhaguen, la capital danesa, s’han doblat en només cinc anys.
Un encariment que ha provocat l’endeutament dramàtic de les famílies. A Dinamarca, el deute de les llars ja és el més alt de tota l’OCDE i representa el 290% dels ingressos nets disponibles, seguit de prop pel de Noruega (231%) i Suècia (183%). Una proporció molt més elevada, per exemple, que el 122% que registren les llars espanyoles.
Analistes i reguladors fa temps que adverteixen dels riscos. Però ara la ràpida davallada dels preus i la creixent desconfiança dels ciutadans en el sector immobiliari han fet saltar totes les alarmes.
Hi ha qui parla directament d’esclat de la bombolla, tot i que, atesa la bona situació de la resta d’indicadors, la majoria d’economistes locals prefereixen definir el que està passant com una necessària correcció dels desequilibris que l’exagerada expansió del cost de la vivenda ha generat els últims anys.
Segons Moody’s, Noruega és el país amb el parc d’habitatges més sobrevalorat. Conscient del problema, fa uns mesos el govern va endurir l’accés a les hipoteques. La intenció era posar fre a l’especulació. I els efectes de la mesura ja s’han començat a notar, especialment a Oslo, on els preus han baixat fins a un 8%. A Estocolm, la capital sueca, la caiguda ha sigut del 4,2%, i a la resta del país una mica més moderada, del voltant del 3%. Més enllà dels preus alts, la normalització a Suècia també es deu a un reequilibri entre oferta i demanda. I és que, en part, la bombolla es va originar en resposta a una palesa falta d’habitatge.
El “risc més important”
Sigui com sigui, el govern és conscient que, ara mateix, el desbordament del sector immobiliari constitueix “el risc més important per a l’economia sueca”, segons admetia fa uns dies el ministre de Mercats Financers, Per Bolund, després d’anunciar unes regles hipotecàries més estrictes. Tot i que no és la primera decisió que pren l’executiu en aquesta direcció, alguns analistes creuen que l’acció arriba massa tard i, en tot cas, podria precipitar la baixada de preus, i empitjorar així la situació. El cert és que tant la corona sueca com la noruega ja han començat a mostrar signes de debilitat, la qual cosa reflecteix els dubtes que l’assumpte desperta també a l’estranger.
A partir d’ara, tot dependrà de la velocitat i l’abast de la baixada de preus. Segons el Swedbank, un dels principals bancs suecs, un enfonsament de més del 15% suposaria un cop fort per a la butxaca dels ciutadans, amb repercussions per al consum intern i el conjunt de l’economia i que, probablement, conduiria el país a la recessió.
Segons publicava recentment Bloomberg, un risc afegit és el gran nombre de famílies que, confiades que es mantindrien uns tipus d’interès històricament baixos, han triat una hipoteca variable en lloc de fixa, la qual cosa fa que siguin més vulnerables si els tipus tornen a pujar.
De moment, però, aquest escenari sembla molt poc probable. Una circumstància que se suma al bon estat de les finances públiques i la forta seguretat que dona als ciutadans l’àmplia cobertura social del model nòrdic. En el cas de Noruega, a més, el país compta amb un fons sobirà d’un bilió de dòlars (tant com el PIB anual d’Espanya) al qual pot recórrer si la situació es precipita.
Tot indica, doncs, que la regió disposa de les eines necessàries per superar els entrebancs del sector immobiliari. Almenys aquesta és la sensació que intenten transmetre les autoritats.
El governador del banc central noruec, Oystein Olsen, per exemple, parla d’un “aterratge suau” del mercat immobiliari. Una expressió serena que també ha utilitzat la ministra de Finances sueca, Magdalena Andersson, que, a més, veu “diversos factors que indiquen que el país no s’encamina cap a una gran caiguda dels preus”. El seu departament, de fet, acaba d’incrementar l’estimació de creixement per a l’any que ve, que ha passat del 2,5% al 2,8%. Una raó més, doncs, que convida els suecs a mirar el futur amb optimisme.
