MERCAT DE TREBALL

A la cua d’Europa en salari mínim

Espanya manté un dels diferencials més grans entre el mínim legal i el sou mitjà al mercat laboral

Una jornada laboral completa a Espanya s’ha de remunerar, per llei, amb 655,04 euros al mes com a mínim si es reparteix en 14 pagues. Aquest terra legal converteix Espanya en el país europeu desenvolupat que té un sou de partida més raquític si es compara amb el salari mitjà dels treballadors al mercat laboral. El salari mínim interprofessional (SMI) espanyol representa el 36% del sou mitjà, deu punts menys del pes que té a França o a Bèlgica (vegeu gràfic). Només tres països de l’OCDE tenen un diferencial més gran entre el sou mínim legal i el que rep de mitjana un empleat: Eslovàquia, Estònia i la República Txeca.

En termes absoluts, el sou mínim espanyol és la meitat que el que tenen fixat les economies avançades d’Europa. A Alemanya, França o Bèlgica el punt de partida està al voltant dels 1.500 euros al mes. I si es descompon en salari per hora, els 5,3 euros mínims a Espanya són lluny dels 9,67 euros de França o els 8,5 euros a Alemanya, segons recull un estudi de la patronal Pimec presentat aquest divendres en una jornada en què l’empresariat discutia si es pot o no apujar aquest llindar mínim d’ingressos a Catalunya.

Malgrat tenir salaris mínims més alts, cap país de la UE compleix el mandat de la Carta Social Europea, que fixa que el sou mínim ha de ser equivalent al 60% del sou mitjà. Qui més a tocar ho té és Luxemburg, amb un mínim de 1.900 euros, que és el 50% del sou mitjà. A Espanya, complir amb aquest objectiu equivaldria a elevar l’SMI al llindar dels 1.000 euros.

L’ OCDE, partidària que s’obri un diàleg que moderi les diferències salarials a Espanya, proposa que la pujada sigui suau i progressiva. Així s’amorteix el risc d’encarir els costos laborals en una economia encara “dèbil”, va defensar Herwig Immervoll, director de polítiques socials per a l’ocupació de l’OCDE, que va participar divendres en una jornada empresarial de debat organitzada per Pimec a Barcelona.

L’organisme internacional, però, posa uns deures més urgents a Espanya en paral·lel: millorar la qualitat de la feina. “Els treballadors a Espanya no són pobres perquè cobrin el sou mínim treballant tota una jornada, sinó perquè treballen amb feines de menys de 8 hores i amb contractes precaris”, va subratllar el responsable de l’OCDE.

Abaixar o no les cotitzacions

Els sindicats CCOO i la UGT, així com alguns partits polítics, proposen avançar cap als 800 euros a Espanya en pocs anys i començant ara. “Així es recuperaria el 4% de poder adquisitiu que ha perdut l’SMI en els anys de crisi”, defensa el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. Aquest horitzó té l’aval de l’Organització Mundial del Treball (OIT), que ha proposat aquesta pujada del 10% en tres anys.

Una via per moderar l’impacte d’apujar el sou mínim és crear mecanismes que compensin, com ara reduir les cotitzacions que paguen les empreses i fer així que el cost laboral, globalment, es mantingui. Patronals com Pimec veuen bé aquesta reducció de quotes a la Seguretat Social perquè sostenen que les petites i mitjanes empreses són les que es veurien més afectades i no tant les grans. A Espanya, de fet, només el 0,2% dels treballadors cobren el sou mínim, la xifra més baixa dins de l’OCDE. Els empleats més beneficiats d’un augment són els de serveis com la neteja, la restauració, el comerç i l’atenció domiciliària.

Reduir cotitzacions, però, té un altre problema, tenint en compte l’estat de les finances públiques espanyoles. “La situació fiscal d’Espanya no permet rebaixes en les cotitzacions de gaire contundència”, va reconèixer el director d’ocupació de l’OCDE. Una part d’aquesta pèrdua d’ingressos, defensa Pimec, es compensaria amb la pujada d’altres impostos com el de la renda i l’IVA per un increment del consum d’aquestes persones.

Els empresaris no tenen una visió unànime, fins i tot entre els que reivindiquen pagar per sobre dels mínims. La por comuna és que això acabi amb una pujada generalitzada. “El sou és un factor determinant de la nostra activitat”, va dir el president de l’Associació Catalana d’Empreses de Neteja, Josep Tres, en el debat organitzat per Pimec. Ara bé, va reconèixer que podria ser bo per aplacar competidors que els fan competència deslleial per la via dels sous que paguen.

Cèsar Molins, director general de la metal·lúrgica Ames, va advertir dels perills de pèrdua de competitivitat. “No podem enganyar-nos dient que els que cobren el sou mínim guanyaran poder de compra perquè, si el toquem, pujaran la resta de salaris i pujaran els preus”, va augurar. Va subratllar que si no es lliga a la productivitat, perilla l’exportació.

Un llindar mínim català

El debat per apujar la remuneració mínima legal aterrarà aviat al diàleg social català. La Generalitat reunirà patronals i sindicats per abordar un pacte d’àmbit català. Tot i que fixar l’SMI és competència estatal, els agents socials i econòmics poden acordar pujades dins la negociació col·lectiva.

La Generalitat pot apujar el SMI?

L’OCDE avala un SMI descentralitzat. “Algunes zones d’Espanya potser es poden permetre sous mínims més alts i està bé obrir-se a un escenari més flexible”, va dir Immervoll. Països com els EUA ja han anunciat que ho posaran en marxa aviat, com és el cas de Califòrnia, on s’ha fixat un sou més alt que el federal per acompanyar el cost de vida superior en aquest estat.

“No hi ha evidències que lliguin apujar el sou mínim al risc de destrucció d’ocupació”

Miquel Puig

ECONOMISTA

“Apujar el salari mínim (SMI) a Espanya no només és bo, sinó que és imprescindible”, sosté l’economista Miquel Puig. Com que el cobren un grup de treballadors minoritari, afegeix, el cost d’augmentar-lo representa només una fracció del que costarà a l’Estat mantenir aquestes persones que la societat “està subvencionant”. El debat d’avançar cap als 1.000 euros a Espanya és oportú perquè ara s’ha obert també en països com el Regne Unit i els Estats Units. Segons Puig, cap estudi recull evidències que lliguin apujar l’SMI al risc de destrucció d’ocupació. Descarta que això donés peu a deslocalitzacions: “Qui cobra el mínim? Treballadors de serveis en hotels o al McDonald’s, i això no t’ho pots endur a fora”.

“Apujar el mínim farà créixer tots els sous i això és perillós amb un atur tan alt”

Antonio Argandoña

PROFESSOR D’ECONOMIA DE L’IESE

El sou mínim està lligat a la resta i apujar-lo farà que augmenti tota la cadena salarial, opina el professor d’economia de l’Iese Antonio Argandoña. No és partidari de plantejar aquesta mesura en un moment en què l’atur és encara molt alt a Espanya. “¿Crearà ocupació, això? Jo crec que no i ara es tracta que la gent mantingui la feina”, afegeix l’economista.

Creu que el risc que una mesura així freni contractacions és real si no es té en compte la productivitat. “Hi ha gent amb poca qualificació, expulsats de la construcció, que al llarg de la crisi han anat fent el que poden, que no saben fer coses noves. ¿Hi haurà cap empresa que els contracti a un sou més alt si ara no ho fan i el mínim és inferior?”, es pregunta.